Fil a l’agulla a l’unionisme federal
MadridEn el discurs de proclamació de Pedro Sánchez com a candidat socialista a la Moncloa totes les mirades es van centrar en l’enorme bandera espanyola que tenia projectada al fons. Però just al davant d’ell, a sota dels micròfons, hi havia un cartell rellevant. Hi deia “El canvi que uneix”, amb la segona part de la frase subratllada. L’eslògan sintetitza l’objectiu de la reforma constitucional que vol posar en marxa el PSOE si arriba al govern: cohesionar, refer consensos i unir territoris, en una Espanya que passi d’autonòmica a federal.
El seu secretari general, acompanyat de la responsable del programa electoral, Meritxell Batet, va reunir ahir la comissió d’experts a qui ha encarregat aquests treballs. Entre ells hi ha l’expresident de les Balears Francesc Antich, el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Xavier Arbós i la catedràtica de dret administratiu Elisenda Malaret. Tots ells elaboraran un document que haurà de servir de base per començar un procés de diàleg amb les altres forces polítiques espanyoles. Els socialistes estan convençuts que el nou mapa que sortirà de les urnes a finals d’any, previsiblement sense majories absolutes, predisposarà a un consens que el PP ha rebutjat de ple durant aquests quatre anys. Serà l’hora, segons Sánchez, de posar en marxa una “tercera via entre el rupturisme independentista i l’immobilisme” de Mariano Rajoy.
Per fer viable l’entesa amb els populars, Ciutadans, Podem i, fins i tot, Unió Democràtica, l’equip de Ferraz esquivarà d’entrada les qüestions polèmiques que puguin provocar bloqueig. Es tracta de desactivar el discurs que manté el president del govern espanyol, segons el qual no es pot obrir el meló constitucional sense saber on es vol arribar. Sobre la idea d’estat plurinacional que defensa el PSC, ahir el número 3 del PSOE, l’andalús Antonio Pradas, va deixar clar que no posaran “nom a les coses” perquè això podria “desunir”. El responsable de política federal es va mostrar partidari d’acotar primer quins aspectes del text del 1978 es volen tocar i, després, baixar a la concreció: “Això és així des del Gènesi. Primer s’inventa l’animal i després se li diu tigre ”, va dir gràficament.
Ferraz no vol que aquest tigre es desperti abans de les eleccions del 27-S i de les generals -Patxi López ja va esmenar la idea de plurinacionalitat que abraça el partit de Miquel Iceta- i per això al programa estatal s’hi inclourà només la voluntat de posar al dia la carta magna i els grans objectius que es plantegen, però sense entrar en la lletra menuda.
Si diumenge passat el líder de C’s, Albert Rivera, s’erigia en hereu polític d’Adolfo Suárez, ahir Sánchez es va afanyar a reivindicar el seu espai en la centralitat política. Després dels pactes postelectorals amb Podem en moltes comunitats autònomes i ajuntaments, els socialdemòcrates espanyols proven de recuperar equidistància i allunyar-se dels plantejaments més a l’esquerra. Per això, va assegurar que és igual d’erroni “no moure una coma de la Constitució com liquidar-la”, i va criticar els que pretenen “honrar els avis deshonrant el llegat dels pares”, en una referència a la generació de la Transició. Ara actualitzar el text constitucional, afirma Sánchez, és l’única manera de projectar-la entre 20 i 30 anys més i tancar les escletxes de tot tipus que s’han anat obrint en aquest temps. “Els espanyols no volen ni més divisions ni més fractures”, va sentenciar.
A l’espera que es vagin desgranant concrecions, la idea inicial del partit amb aquesta reforma és blindar l’estat del benestar, reconèixer nous drets i llibertats que s’han anat consolidant i regenerar la vida democràtica de les institucions públiques per recuperar la confiança dels ciutadans en la política. En aquest capítol, la transformació del Senat en una autèntica cambra territorial ocuparà un lloc central. El fet que la cambra alta hagi tornat a ser el destí de governants que el 24-M no van aconseguir mantenir-se al poder l’ha tornat a posar sota el focus dels mitjans de comunicació.
Andalusia avisa
La proposta que elaborarà el grup d’experts, coordinat pel catedràtic granadí Gregorio Cámara, no qüestionarà la sobirania estatal. No obstant això, previsiblement sí que incorporarà realitats que fa 37 anys no existien, com la cessió de competències a la Unió Europea.
La guia que orienta el PSOE en la proposta de canvi és la Declaració de Granada, que va aprovar el seu consell territorial el 6 de juliol del 2013. En aquell document es parlava de “fets diferencials i singularitats polítiques, institucionals, territorials i lingüístiques”. Els socialistes insisteixen que les diferències entre espanyols no són sinònim de desigualtat i que l’objectiu final és enfortir, al mateix temps, la unitat i l’autogovern. La presidenta andalusa, Susana Díaz, però, ja ha avisat que no permetrà “comunitats a dues velocitats”. La unitat d’Espanya i la igualtat, va dir, són dos pilars irrenunciables.
