La Fiscalia demana que l'Audiència Nacional investigui l'assetjament als diputats del Parlament el 15-J
BarcelonaLa Fiscalia ha demanat avui que l'Audiència Nacional es declari competent per investigar "els actes de força, intimidació o amenaça" soferts el 15 de juny passat pels diputats del Parlament de Catalunya i "dirigits a impedir l'assistència a les seves sessions i a entorpir la seva tasca". En un escrit dirigit al jutge d'aquest tribunal Eloy Velasco, el fiscal diu que la competència de l'Audiència Nacional és "evident" respecte a aquests fets, ja que poden constituir un delicte contra els alts organismes de la nació previst en el Codi Penal, però assenyala que la resta dels incidents ocorreguts aquell dia a Barcelona han de ser investigats en aquesta capital. Per això, sol·licita al magistrat que accepti la competència "per a la investigació dels fets delictius ocorreguts el 15 de juny de 2011 davant del parlament català" i que sol·liciti de la Fiscalia Provincial de Barcelona la remissió de les diligències obertes per aquests fets.
Penes de 3 a 5 anys
Els articles 497 i 498 del Codi Penal estableixen una pena de presó de sis mesos a un any per a aquells que pertorbin greument l'ordre de les sessions d'una Cambra legislativa i de 3 a 5 anys de presó per als que "empressin força, violència, intimidació o amenaça greu per impedir" a qualsevol dels seus membres "assistir a les reunions". Sobre la resta dels incidents ocorreguts aquell dia a la capital catalana -"atemptats, resistència i desobediència, que van motivar la incoació de diversos atestats pels Mossos d'Esquadra i que ja estan sent objecte d'investigació judicial davant els Jutjats d'Instrucció competents de Barcelona"-, el fiscal demana que les diligències segueixin allà.
Querella "fraudulenta"
El fiscal es pronuncia d'aquesta manera sobre l'informe en el qual es demana al magistrat que rebutgi la querella interposada per Mans Netes contra el moviment 15-M i els indignats pels incidents ocorreguts a la capital catalana i en altres llocs com Madrid, València o Alacant, ja que això constituiria una "causa general" prohibida per la llei. "La pretensió de conèixer tot i de tots en un sol procediment esberla les més elementals regles del procés penal i aboca inevitablement a una inquisició general prohibida en la nostra Constitució", diu el fiscal.
El representant del Ministeri Públic afegeix que, quan va presentar la querella, Mans Netes ja sabia que molts dels fets denunciats s'estaven investigant perquè eren “notòriament coneguts a través dels mitjans de comunicació" i insisteix que només els fets que van tenir lloc davant del Parlament justifiquen la competència de l'Audiència Nacional. El fiscal considera que la querella "no deixa de tenir un cert caràcter fraudulent en pretendre una investigació general de tots ells" i que Mans Netes ha incorregut en "un cert abús de dret", pel que demana al jutge que li exigeixi una fiança de 50.000 euros si vol personar-se com acció popular en el procediment.
Incidents del 15-J
Els incidents del 15-J van tenir l'origen en una convocatòria del moviment 15-M per protestar contra les retallades en matèria econòmica davant de la seu legislativa, on s'havia de celebrar el debat sobre els pressupostos de la Generalitat. Diversos diputats van ser envoltats i insultats i fins i tot alguns tacats amb pintura, malgrat el cordó establert per la policia, mentre que altres, com el president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, van haver d'accedir a l'edifici en helicòpter.
