El TSJC reclama informes d'acords antics al Parlament per demostrar que Forcadell va desobeir

La Fiscalia també havia intentat recórrer a l'hemeroteca però el tribunal ha rebutjat la petició

El mateix dia que els Mossos d'Esquadra  han detingut el regidor de la CUP a Vic Joan Coma s'ha fet públic que la Fiscalia havia reclamat una sèrie de diligències en el marc de la investigació contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per desobediència. En concret, la Fiscalia també ha demanat que es reclamin al Parlament els informes dels serveis jurídics de la cambra i les actes de les reunions corresponents de la mesa sobre una moció de la CUP i dues iniciatives populars relacionades amb el referèndum de la independència.

Segons l'agència Efe, la magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret ha ordenat aquestes noves diligències sol·licitades per la Fiscalia Superior de Catalunya. Entre els informes i acords de la mesa del Parlament que ha reclamat la Fiscalia n'hi ha uns del 29 de març sobre una moció de la CUP que proposava accelerar el procés de ruptura amb Espanya i que es va acceptar "amb condicions" amb el suport de JxSí.

El tribunal també ha demanat l'informe i l'acta de la mesa que el 13 de juliol del 2010 va rebutjar tramitar una iniciativa popular presentada per Solidaritat per la Independència per fer un referèndum independentista a Catalunya. Finalment també ha reclamat l'informe i l'acord sobre una altra iniciativa popular presentada per un grup de ciutadans i d'associacions per celebrar un referèndum d'independència a Catalunya i que van rebutjar el 16 de juny del 2009 per "inconstitucional i antiestatutària" .

La Fiscalia, a més, demanava al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que reclamés a 'El Periódico' i 'La Vanguardia' les notícies sobre el debat al ple del Parlament de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, que es va fer  contravenint una ordre directa del Tribunal Constitucional (TC). La Fiscalia argumentava la petició de les notícies per "deixar constància" que la intenció de debatre les conclusions de la comissió constituent al ple "i promoure amb això un trencament amb allò decidit pel TC" era "certament previsible". Alegret ha rebutjat aquesta diligència, però n'ha acceptat d'altres que reclamava el ministeri fiscal.

La presidenta del Parlament  va declarar el dia 16 durant mitja hora al Palau de la Justícia investigada per un delicte de desobediència que nega des del primer dia. Forcadell va apel·lar a la llibertat d'expressió i va lamentar que al segle XXI es pugui acceptar una querella per haver permès un debat parlamentari. "El que està en joc no és el futur polític d'una persona, sinó la democràcia", va dir, i va afegir que "actuaria de la mateixa manera" si hagués de tornar a autoritzar el debat sobre les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent.

Segons la defensa de Forcadell, tal com consta  al recurs contra l'admissió a tràmit de la querella de la Fiscalia feta a instàncies del TC, la presidenta del Parlament no va incloure la votació de l'informe de conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent en l'ordre del dia del ple del 27 de juliol del 2016, sinó que ho van fer "dos grups parlamentaris".

Més continguts de