La Fiscalia, sobre els Mossos: "En lloc d'impedir el referèndum es van preocupar per preservar la seva imatge"

Carballo observa una "estratègia predissenyada" entre Trapero i els líders independentistes

"Actuació ineficaç i aparent". A l'antepenúltima sessió del judici al major Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos, la Fiscalia exposa l'informe final, en què explica per què rebaixa l'acusació de rebel·lió a sedició, demana 10 anys de presó i ofereix com a alternativa el delicte de desobediència. Tot i aquests canvis, el relat es manté inalterable en relació amb la suposada "estratègia predissenyada" entre els líders independentistes i els Mossos per permetre l'1-O. "En lloc d'impedir el referèndum es van preocupar per la seva imatge", ha afirmat el fiscal Miguel Ángel Carballo. Segons el ministeri públic, l'actuació de la policia catalana va ser "d'aparentar un cínic compliment de la interlocutòria judicial" i s'ha servit de la sentència del Tribunal Suprem en el judici del Procés, que aplana el camí per a l'acusació a l'Audiència Nacional. El tribunal de Manuel Marchena ja estableix la valoració jurídica dels fets en la sedició i situa els Mossos en un pla de "col·laboració" amb el Govern. 

La Fiscalia rebaixa a 10 anys per sedició l'acusació contra Trapero i obre la porta perquè sigui només per desobediència

"Es van dedicar a seguir la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, a buscar pilotes de goma per terra... cap actuació real contra la logística del referèndum", ha insistit Carballo, que ha parlat de "complicitat i gairebé connivència" entre els agents i els votants de l'1-O. El fiscal ha reiterat que la cúpula dels Mossos va repetir com un "mantra" el principi de garantir la pau social i d'evitar un mal major al que s'havia d'impedir, però ha advertit que la prioritat era aturar el referèndum. "Ells ens diran el què, però nosaltres el com", deia Trapero en un correu, ha recordat el fiscal. I això és precisament el que serveix al ministeri públic per constatar la suposada culpabilitat del major. "El què era impedir el referèndum. i el com és que es va celebrar", ha reblat.

Carballo també ha criticat l'estratègia de defensa de Trapero, que entre altres coses ha intentat situar sobre el coronel Diego Pérez de los Cobos la màxima responsabilitat de la tasca policial. "Van estar més pendents de recriminar el coordinador [Diego Pérez de los Cobos]", s'ha queixat el fiscal, i ha subratllat que "la seva designació no era la d'un comandament en cap cas". Carballo ha expressat la sorpresa per la carta de Trapero a la Fiscalia Superior de Catalunya en què mostrava la disconformitat amb el nomenament de De los Cobos com a coordinador, i ha subratllat que els Mossos van publicar un comunicat en aquesta línia.

Al llarg de la intervenció, el fiscal ha citat algunes declaracions dels testimonis més destacats del judici, com el mateix De los Cobos, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena o l'excomissari superior dels Mossos Ferran López. "Reconeix que esperaven tancar més col·legis", ha anotat Carballo sobre les explicacions de López, de les quals ha deduït que era "conscient de la deixadesa" de l'actuació de la policia catalana. Però ha ignorat algunes afirmacions de l'ex director general dels Mossos Albert Batlle, que va desvincular el nomenament de Trapero com a major del full de ruta independentista. Carballo ha mantingut la seva tesi inicial i ha recordat que mesos abans de l'1-O hi va haver dimissions i destitucions [en referència als exconsellers Neus Munté, Meritxell Ruiz, Jordi Baiget i Jordi Jané, i al mateix Batlle] i també "ascensos", suposadament perquè persones afins ocupessin les posicions de responsabilitat.

Amb els fets ja delimitats pel Suprem, a l'Audiència Nacional la clau és si es pot considerar Trapero i la resta d'acusats "autors directes" del delicte de sedició. La Fiscalia creu que sí i torna a servir-se de la sentència de Marchena. "L'autoria del delicte no ve donada només per la materialització efectiva de l'alçament, sinó per la realització de conductes que propiciïn, possibilitin o determinin la realització d'actes d'alçament. L'anàlisi de l'autoria es condiciona a un ser, conscient i voluntari, en l'alçament", diu la resolució del Suprem, i això és el que Carballo considera que serveix per vincular Trapero, Soler i Puig amb els fets. En aquest sentit, el fiscal ha recordat que els plans del Govern eren coneguts i que devia ser "conscient" del que passaria durant el referèndum, perquè la "concentració tumultuària i massiva del 20-S era la que ja es preveia l'1-O". 

Desobediència per evitar l'absolució

Tal com ja va anunciar dilluns passat el tinent fiscal Carballo, el ministeri públic ofereix com a alternativa el delicte de desobediència. Ha sigut Pedro Rubira l'encarregat de defensar aquest posicionament i ha deixat clar que es plantejava de manera subsidiària perquè aquests "fets tan greus no quedin impunes". "Estaríem dient que les resolucions judicials queden en paper mullat", ha advertit, davant la possibilitat que el tribunal no vegi motius per condemnar per sedició i no tingui més opció sinó absoldre els acusats. L'absolució és precisament el que demanaran aquest dimarts les defenses de Trapero, l'ex director general dels Mossos Pere Soler, l'ex secretari general d'Interior Cèsar Puig i la intendent Teresa Laplana. Està previst que dimecres sigui l'última sessió amb, el torn de paraula dels acusats.