La Fiscalia s'oposa a la llibertat de Cuixart en el recurs d'empara al Tribunal Constitucional

Òmnium: "Sánchez ha perdut l'última oportunitat de corregir la vulneració de drets"

Ni el coronavirus ni la jurisdicció del Tribunal Constitucional (TC) fan variar el posicionament de la Fiscalia. El ministeri públic s'ha oposat aquest dilluns a la llibertat de Jordi Cuixart en el marc del recurs d'empara contra la sentència del Procés davant l'alt tribunal. "Pedro Sánchez ha perdut l'última oportunitat per corregir la vulneració de drets abans d'anar als tribunals europeus", ha sentenciat l'entitat independentista com a reacció, constatant que amb un govern del PSOE i Podem la Fiscalia se segueix oposant a la llibertat dels presos polítics. 

La suspensió de la presó era una de les peticions que havien inclòs els advocats de Cuixart en el recurs d'empara, amb l'objectiu d'aconseguir la llibertat, almenys, mentre el TC estudiava el cas a fons. Després d'esgotar el marge que li havia donat el tribunal per pronunciar-se, el ministeri públic ho rebutja perquè considera que la pena de Cuixart és massa elevada per suspendre-la. 

En un escrit de vuit pàgines, la Fiscalia afirma que, per començar, la “regla general” és que els recursos d’empara no suspenguin els efectes d'una condemna i que la legislació fa només excepcions quan hi ha un "perjudici" per al recorrent. És a dir, quan el dany és tan gran que encara que el TC li donés més endavant la raó ja seria tard. Una situació que el ministeri públic creu que no es dona amb el president d'Òmium. 

En l'escrit, posa èmfasi en el fet que s’han de tenir en compte la gravetat dels fets, la seva “transcendència social”, la duració de la pena imposada i el temps que queda per complir-la, així com també el risc d’”eludir la justícia” i la “possible desprotecció de les víctimes”. “D’entre tots els requisits té especial rellevància la gravetat de la pena”, destaca la Fiscalia. En aquest sentit, situa la frontera en els cinc anys de presó, que serveix al legislador penal per distingir entre delictes greus i menys greus. “El TC no suspèn, com a regla general, les resolucions judicials quan es tracta de condemnes a penes privatives de llibertat superiors a cinc anys, excepte casos excepcionals”, relata.

A parer del fiscal, el cas de Cuixart no és excepcional, ja que argumenta que la pena imposada, nou anys de presó, fa inviable que suspengui la condemna.

Per donar suport a la suspensió de la privació de llibertat, en el seu escrit el president d’Òmnium havia posat de manifest que la presó fa gairebé tres anys que dura, que no existeixen víctimes derivades dels fets pels que ha estat condemnat i que, a més, hi ha anunciada una reforma legislativa del delicte de sedició, en al·lusió a la promesa del govern del PSOE i Podem de fer-ho.

Sánchez impulsarà al Congrés una reforma del delicte de sedició

Tampoc aquest últim argument, però, serveix a la Fiscalia, malgrat que depèn directament de l’executiu de coalició. Assevera que es tracta d’una “circumstància hipotètica” i que en el cas de produir-se, “si fos favorable”, s’aplicaria en l’execució de la condemna. També recorda que quan es tracta de la privació de llibertat el TC té l’obligació de tramitar els recursos amb celeritat i que, per tant, no hauria de passar massa temps fins que resolgués sobre el fons de la qüestió.

La Fiscalia diu que la reforma del delicte de sedició és "hipotètica"



Cuixart, com la resta de presos polítics –menys Oriol Junqueras i Raül Romeva, que ho faran pròximament–, ha interposat un recurs d’empara contra la sentència del Suprem, que el condemna per sedició.

Entre els drets vulnerats, al·lega que no es va respectar el jutge predeterminat per llei que havia d’abordar els fets (a parer de la defensa havien de ser tribunals de Catalunya); que no hi va haver un judici “independent i imparcial" i que la condemna per sedició vulnera el seu dret de manifestació i llibertat d’expressió. Consegüentment, també considera que no s’ha respectat el seu dret a la llibertat, ja que fa temps que n'està privat. 

El TC és la última instància abans de poder acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans. 

La sentència del Procés arriba al TC