Política 13/03/2019

La Fiscalia també arxiva les causes obertes per l'1-O contra els alcaldes d'Olot i Palafrugell

Se'ls investigava pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació

Acn
3 min
L'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, ha valorat el superàvit de prop de 600.000 euros del tancament del 2013 / ACN

GironaLa Fiscalia de Girona també ha arxivat les causes obertes per l'1-O contra els alcaldes d'Olot, Josep Maria Corominas, i de Palafrugell (Baix Empordà), Josep Piferrer. Se'ls investigava pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació per haver donat suport al referèndum. Corominas i Piferrer s'afegeixen així a l'alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, a qui aquest dimarts també se li va notificar l'arxivament de la causa, i a altres imputats com Marc Solsona, alcalde de Mollerussa.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

De fet, la Fiscalia General de l'Estat va informar al novembre que s'analitzarien les causes obertes "cas per cas" i que la decisió de presentar querelles contra algun alcalde es prendria en funció de quina fos "la seva actuació a títol individual". Al gener es va arxivar la causa dels alcaldes de Reus, Amposta, Torredembarra, Deltebre i Cunit. Però, en canvi, es va enviar una querella contra l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós.

"Escoltar els ciutadans no pot ser mai delicte, votar és un dret que no es pot ignorar", ha dit l'alcalde d'Olot, en una piulada al Twitter. "El que és anormal és que se'ns obrís la causa, però ara el que em preocupa és la situació dels presos i el judici al Suprem, perquè van fer el mateix que nosaltres: obeir el mandat del poble", ha dit Piferrer, per la seva banda.

Els alcaldes d'Olot i Palafrugell també deixen d'estar investigats per haver donat suport a l'1-O. La Fiscalia, com també ha fet amb Santa Coloma de Farners, els ha notificat l'arxivament de la causa que hi havia oberta contra ells per haver donat suport al referèndum. Se'ls investigava per desobediència, prevaricació i malversació.

En el cas de l'alcalde de Palafrugell, la Fiscalia recull que el decret que Piferrer va signar donant suport al referèndum "no suposa més que una declaració intel·lectual o de posicionament partidista". I a partir d'aquí, se centra a analitzar si Josep Piferrer va transgredir la legalitat –i per tant, va cometre desobediència– davant l'1-O.

La Fiscalia subratlla, ja d'entrada, que enlloc consta que l'alcalde dugués a terme una "oposició oberta, tenaç i rebel" per desobeir el Tribunal Constitucional. En concret, la resolució que va dictar advertint els alcaldes que s'estiguessin d'engegar qualsevol mena d'actuació que permetés preparar o celebrar el referèndum.

Però, més enllà d'això, la Fiscalia també creu que Piferrer tampoc va actuar per omissió. És a dir, quedant-se de braços plegats i no fent res per impedir que se celebrés l'1-O. I aquí la Fiscalia també ho descarta, després d'analitzar quins col·legis electorals es van obrir al municipi el dia del referèndum.

En concret, van ser sis (el Museu del Suro, el teatre municipal, dos locals socials i una llar d'infants). Aquí l'escrit de la Fiscalia diu que no se sap qui va obrir els centres el dia del referèndum i que, més enllà que fossin de titularitat municipal, l'Ajuntament tampoc podia controlar què s'hi feia. Sobretot tenint en compte "la destacable mobilització d'una part de la ciutadania", que fins i tot "va impedir l'accés" de la policia.

"Vam obeir el mandat del poble"

L'alcalde de Palafrugell ha dit que des de l'Ajuntament el que van fer és "obeir el mandat del poble" i "posar els instruments a disposició de la població" perquè se celebrés l'1-O. "El que era anormal és que se'ns obrís causa contra nosaltres", ha assegurat Piferrer.

"S'havia d'arxivar sí o sí, perquè no hi va haver ni desobediència ni prevaricació", ha dit. Més enllà d'això, però, l'alcalde assegura que el que li preocupa ara és la situació dels presos i el judici al Suprem perquè el Govern va fer "el mateix" que els consistoris. "Per tant, la nostra preocupació és ara el dia a dia del judici i continuar lluitant perquè aquesta causa també s'arxivi", ha insistit.

En paral·lel, la Fiscalia de Girona també ha arxivat la causa que hi havia oberta contra l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas. També pels mateixos motius: per haver donat suport al referèndum. En una piulada a Twitter, Corominas ha assegurat: "Escoltar els ciutadans no pot ser mai delicte, votar és un dret que no es pot ignorar".

Tot i que s'hagin arxivat les causes contra aquests alcaldes, a les comarques gironines la Fiscalia encara manté tres investigacions obertes per l'1-O. Són les que fan referència a l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; a l'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais, i al de Puigcerdà, Albert Piñeira.

stats