La fiscalia preveu demanar presó només per a Forcadell i Corominas

El jutge Pablo Llarena decidirà si els deixa en llibertat, cosa que afavoriria l’estratègia de Rajoy

La Fiscalia General de l’Estat s’inclina per diferenciar les peticions de mesures cautelars de caràcter personal contra els sis membres de la mesa del Parlament -ara mesa de la diputació permanent- i preveu, en principi, la sol·licitud de presó incondicional almenys per a la presidenta, Carme Forcadell, i el vicepresident primer, Lluís Maria Corominas, segons fonts consultades per l’ARA. Per als altres quatre membres se sol·licitarien unes altres mesures cautelars. Serà el magistrat instructor, Pablo Llarena, qui després de les declaracions, i un cop escoltades les peticions, adoptarà la decisió final.

Les mateixes fonts assenyalen que hi ha una diferència qualitativa entre les actuacions de Forcadell i Corominas, vicepresident primer de la mesa i president del grup parlamentari de Junts pel Sí, i la resta de membres de la mesa. “Però no estem per mesures caritatives”, va advertir una font consultada. El fet que l’actual presidenta del Parlament hagi sigut, amb anterioritat, presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) és un factor que la fiscalia considera rellevant.

“No és el mateix la posició de la presidenta del Parlament i del vicepresident primer que la d’un secretari. I, a més, el paper de Forcadell des de l’ANC no és un antecedent que es pugui ignorar”, va assenyalar aquesta mateixa font. Apunten el mateix sobre el paper protagonista de Corominas.

En canvi, es posa en un altre esglaó Lluís Guinó, vicepresident des del 25 de juliol del 2017; Anna Simó, secretària primera; Ramona Barrufet, secretària quarta, i Joan Josep Nuet, secretari tercer, que, a més, va votar en contra de la tramitació de la declaració del 27 d’octubre.

Segons ha pogut saber l’ARA, les defenses dels querellats han insistit als seus clients que seria bo respondre a les preguntes tant dels fiscals com del magistrat instructor. Pel que sembla, els sis membres de la mesa hi estarien disposats.

La declaració d’avui al Suprem s’ha convertit en una prova rellevant del procediment per rebel·lió/sedició i, com a teló de fons, del “model d’article 155” que aplica el govern de Mariano Rajoy. Es dona la circumstància que l’únic vestigi de l’autonomia de Catalunya, un cop intervingut i cessat el Govern, empresonat i parcialment fugit a Bèlgica, és la mesa de la diputació permanent, que assegura el trànsit del Parlament dissolt cap al nou Parlament que resulti de les eleccions del 21 de desembre.

En altres termes: si l’autonomia catalana no ha desaparegut del tot a partir de l’aplicació del 155 és precisament per la supervivència de la presidenta del Parlament i la mesa de la diputació permanent.

L’empresonament dels vuit membres del Govern ordenat per la magistrada Carmen Lamela a petició de la fiscalia de l’Audiència va suposar un “autoqüestionament”, segons fonts judicials consultades per l’ARA, del “model de 155” elegit per Rajoy, que va optar per la convocatòria immediata d’eleccions.

Per què? Pel fet que, mentre que tots els partits catalans han decidit participar en el 21-D, l’empresonament -amb l’antecedent de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- ha suposat sembrar de mines la precampanya i la campanya. Aquí Maza ha jugat un paper central. Durant l’últim mes i mig ha anunciat la seva voluntat de detenir preventivament Carles Puigdemont.

Fonts consultades per l’ARA afirmen que hi ha hagut una “desconnexió” entre el ministre de Justícia i Maza. “Maza ha arribat en certs moments a desconnectar el telèfon mòbil pel que fa a les trucades de Catalá”, assenyalen. Segons aquesta versió, Maza hauria actuat en la qüestió de Catalunya prenent més com a referent els sectors conservadors de la magistratura i el sector de l’opinió pública que veia la necessitat d’un escarment que els càlculs polítics del govern espanyol.

La clau sembla haver passat ara a mans del magistrat Pablo Llarena. Com va avançar l’ARA, serà Llarena qui requerirà a les magistrades Lamela i Armas les actuacions per centralitzar les causes al Suprem, una decisió que haurà d’adoptar després de les declaracions d’avui.

Serà ell qui definirà si l’acció penal practicada fins ara es corregeix cap a un model d’article 155 més d’acord amb els plans de Rajoy o si la precampanya i campanya del 21-D es converteixen en el camp minat que ja és més que una amenaça.

Més continguts de