Aviat farà tants dies que Carme Forcadell és a la presó (712) com els que va passar de presidenta del Parlament (813) durant la legislatura més polèmica de la història recent de Catalunya. "Em comprometo a complir i a fer complir el reglament. Em comprometo a representar la institució amb tota la dignitat que pugui", deia el 26 d'octubre del 2015, assumint un càrrec al qual "mai" hauria imaginat que arribaria. Ja aleshores parlava de "diàleg, respecte a la discrepància i voluntat d'entesa". I, malgrat les bones paraules de l'estrena, recollides com molts altres discursos de l'expresidenta al llibre Paraules de la presidenta, la realitat no la va acompanyar gaire. No per manca de voluntat, diuen els que la coneixen bé. Aquest dimarts a l'Auditori del Parlament els diputats de Cs, del PSC i també del PP han volgut evidenciar aquella divisió obviant la invitació a la presentació del llibre, que sí que ha comptat amb la presència de l'expresident de la Generalitat José Montilla.

Tampoc hi era ella, que només pot abandonar la presó del Catllar tres dies per setmana per tenir cura de la seva mare. Però sí que hi havia quatre dels seus companys a la mesa, en una fotografia inèdita al Parlament des de fa tres anys. Lluís Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet, tots pendents de judici, han recordat una persona "excepcional", sempre "optimista" i víctima de la "injustícia". L'únic absent –i no per voluntat pròpia– ha estat Lluís Guinó: "Avui he descobert que no era a la mesa del Parlament ni el 6/7 de setembre ni el 27-O", deia irònic a Twitter. El Parlament s'ha justificat explicant que, com la resta de diputats actuals, havia estat convidat com a públic.

Tots ells han coincidit en l'opinió que la passada legislatura va anar més enllà del Procés i que, per tant, Forcadell no és la presidenta del Procés. Simó l'ha recordat davant del CIE de la Zona Franca exigint-ne el tancament. Nuet l'ha tornat a veure emocionada el dia de l'aprovació de la llei que anul·lava els judicis franquistes. Barrufet n'ha destacat la reivindicació del paper de la dona. I Corominas ha subratllat la seva implicació amb la transparència.

Però no és a la presó per això. "No he sigut condemnada pel que vaig fer sinó per qui era", ha replicat la mateixa Forcadell, de qui s'han llegit unes línies. Ella mateixa ha reflexionat sobre la ironia que representa que, en la presentació dels seus discursos, hagi de ser algú altre qui li posi veu. I ha enllaçat amb allò que ja deia l'octubre del 2015, tot i que aleshores pensava que l'etapa autonòmica estava a punt d'acabar: "Costarà d'arribar-hi. Caldrà diàleg i empatia a banda i banda, però acabarem votant i decidint perquè no hi ha un altre camí democràtic".