Forn torna a demanar la llibertat després de renunciar a l'acta de diputat
El conseller d'Interior assegura que deixa la política i que no hi ha possibilitat de reiteració
BarcelonaL'exconseller d'Interior destituït Joaquim Forn ha tornat a demanar al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena poder sortir de la presó un cop aquest dimecres va fer oficial la seva renúncia a l'escó de diputat de Junts per Catalunya obtingut en les eleccions del 21-D. L'exregidor de l'Ajuntament de Barcelona argumenta que desistint de ser diputat aquesta legislatura s'aparta de la política i no hi ha risc de reiteració delictiva. Forn és a la presó d'Estremera des del 2 de novembre.
L'escrit del seu advocat, Daniel Pérez-Esqué, diu que la delegació de vot des de presó li impedeix participar activament en els debats interns del seu grup parlamentari i els de la mateixa cambra catalana, i recorda que va renunciar a la via unilateral i va acatar les vies constitucionals. Per això, considera que renunciant a l'escó s'elimina qualsevol possibilitat de reiteració delictiva, motiu pel qual segueix empresonat.
Precisament, aquest dimarts la fiscalia es va oposar a la petició d'excarceració de Forn –així com per la del número 2 de JxCat, Jordi Sànchez–, i va incidir en el risc de reiteració delictiva, tot i que l'escrit és anterior a la renúncia de l'exconseller a l'acta de diputat.
L'ex primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona amb el govern municipal de Xavier Trias ja va demanar la seva llibertat després de declarar davant del jutge Suprem l'11 de gener i de renunciar a la via unilateral. A més, el conseller d'Interior destituït amb l'article 155 va dir que renunciaria a l'escó si el Govern optava per la via unilateral. Forn era el número 7 de la llista de JxCat per Barcelona, i ja ha traslladat la seva decisió a la direcció del PDECat.
En l'escrit, Forn va al·legar que no serà conseller del ram altre cop i que ell mai va influir en els dispositius policials dels Mossos el 20 de setembre i l'1 d'octubre. La seva defensa també va recordar que la planificació policial per al dia del referèndum es va pactar amb els cossos policials espanyols i el TSJC i no va rebre cap queixa.
