Fracàs dels sondejos televisius

Cuní torna a carregar contra els mitjans públics per la despesa en enquestes a peu d’urna

Anivell televisiu aquesta campanya electoral s’ha caracteritzat per una victòria i un fracàs. La victòria ha sigut per als serveis informatius de TV3, que han fet una campanya sense sotmetre’s a la tirania informativa dels blocs electorals. I el gran fracàs i immens ridícul han sigut els sondejos electorals. Res a veure les xifres de les enquestes de les 20.00 h amb els resultats definitius. La primera hora i mitja de tertúlies a totes les cadenes, basant-se en els sondejos, es va convertir en paper mullat.

CRÍTIQUES ALS SONDEJOS

A La Sexta Eduardo Inda, home imprescindible per a García-Ferreras a l’hora de sacsejar les seves tertúlies, es recuperava de l’ensurt del sorpasso exigint que tanquessin totes les empreses de demoscòpia.

No va ser l’únic que va renegar dels sondejos. Josep Cuní a 8TV també ho va fer. Pilar Rahola li agraïa poder participar en el segon torn de tertulians, amb els vots escrutats: “Gràcies, perquè si hagués sigut a la primera taula ens hauríem fotut una nata comentant els sondejos!”, deia rient alleujada. Cuní ho va aprofitar, una vegada més, per carregar contra els mitjans públics en una nit electoral: “Les enquestes han estat encarregades per empreses públiques i són diners que es podrien haver estalviat”. Fa anys i moltes eleccions que totes les teles privades s’aprofiten de les enquestes de TVE-TV3-FORTA de manera gratuïta. Basant-se en aquesta despesa les privades també fan les seves tertúlies. I el dia que s’equivoquen estrepitosament carreguen contra les teles públiques per haver-se gastat els diners de tots. Potser si les privades paguessin un cànon per fer-ne ús la despesa pública seria més baixa.

EL PODER DE LA TELE

Amb bona part dels vots escrutats, els ànims a la seu electoral de Podem van baixar, i molt. A la plaça del Museu Reina Sofia els simpatitzants seguien la informació des d’una pantalla on hi havia connectada La Sexta. Ferreras va donar pas a la reportera preguntant si havia baixat l’eufòria. La reportera va assegurar que sí. Tres segons més tard, els simpatitzants -que ho veien en pantalla- van reaccionar amb una alegria teatral per fingir, a nivell televisiu, una eufòria global que disfressava la decepció per haver vist com s’esfumava el sorpasso.

Per cert, la mateixa reportera va explicar que els de Podem havien contractat personal amb motxilles fumigadores que tiraven aigua per refrescar el personal de la plaça. Al final, més que una mena de brisa humida els va caure una galleda d’aigua freda.

L’AL·LEGORIA DE LA LLAUNA

A La Sexta la reportera Cristina Pardo, que recollia les reaccions a la seu del PP, feia broma amb la beguda que els havien donat en el càtering. Una Fanta de taronja amb un rètol on es llegia “El Pupas”. Com que els sondejos encara feien viable un pacte d’esquerres que podia desbancar la formació popular, buscaven una al·legoria entre el missatge de la llauna de beguda i la patacada electoral. Ferreras feia notar que el rètol era blau (el color corporatiu del PP) i la llauna, carbassa (el color de Ciutadans). Una hora més tard, Ferreras admetia amb aquella entonació trepidant: “ Esto pinta a victoria de Mariano Rajoy... ” Els pupes, al final, van ser uns altres.

MARGALLO A ANTENA 3

El convidat a l’especial d’Antena 3, amb Susanna Griso i Vicente Vallés, era el ministre García-Margallo, que va exhibir una prepotència argumental molt inquietant. Una de les tertulianes, tipa de sentir-se alliçonada per les explicacions altives que li donava, va ironitzar: “ A ver, explíqueme, que voy a aprender ”, fent-li notar el seu mansplaining. “ Esto siempre es bueno ”, li va contestar el titular d’Exteriors. I ella li va exigir un tracte més d’igual a igual. No se’n va sortir.

TV3, EN LA SEVA LÍNIA

A part de menjar-se amb patates els sondejos, Lídia Heredia i Ramon Pellicer van conduir amb correcció la nit electoral. Impecables els infogràfics que dinamitzaven Carles Prats i Xavi Coral. Ara bé, el que més va cridar l’atenció a les xarxes socials de l’especial de TV3 van ser les ulleres del periodista tertulià Quico Sallés, que se les posava al front, sobre les celles, i no davant dels ulls. En aquest déjà-vu electoral, la gent s’acaba entretenint en els detalls més intranscendents.

Més continguts de