Homs formaria part d'una ponència de reforma constitucional al Congrés per defensar-hi la independència

El candidat de Democràcia i Llibertat denuncia que la modificació de la Constitució ja s'ha fet de forma "encoberta" durant els últims quatre anys

El candidat de Democràcia i Llibertat a les eleccions espanyoles del 20-D, Francesc Homs, ha assegurat aquest diumenge al matí en un acte al davant del Parlament que "a Catalunya, actualment, hi ha més gent que ha votat a favor de la independència que a favor de la Constitució, en el seu moment". "La conclusió a què arribem en aquest moment és que la reforma del text ja s'ha fet, i de manera encoberta", ha apuntat Homs, per tal de retallar l'autonomia.

Què passarà si la propera legislatura s'obre una ponència per reformar la Constitució? L'exconseller de la Presidència no ha descartat formar-ne part, però ha indicat que la prioritat és la independència de Catalunya. "Nosaltres ens sentirem còmodes en el moment en què es constitueixi la ponència per redactar la Constitució catalana. Això és el que és principal per a nosaltres. I al Congrés i al Parlament Europeu defensarem el que tenim el mandat de defensar", ha indicat.

Homs ha assenyalat que les formacions que integren Democràcia i Llibertat ( Convergència, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament) proposaran que la Constitució catalana, en el seu preàmbul, reculli les paraules de Francesc Macià: "Així heu de voler Catalunya. Políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa".

"On estem compromesos a parlar de Constitució és a Catalunya", ha assenyalat l'exconseller de la Presidència, que ha assenyalat que a pesar de la suspensió de la declaració de ruptura per part del Tribunal Constitucional es tiraran endavant les lleis de la Hisenda pròpia, del procés constituent i de la seguretat social catalana incloses en el text aprovat el 9-N d'enguany. "Les properes setmanes s'obrirà el procés constituent", ha apuntat Homs.

Els "gèrmens patògens" de la Constitució

L'acte ha comptat amb la presència d' Aleix Sarri, número deu per Barcelona i assessor de Ramon Tremosa a Brussel·les, i de l'historiador Jaume Sobrequés, que ha confessat que amb el pas dels anys ha anat "amagant" que va ser senador constituent. "Al principi sentia orgull pel fet que sortís la meva signatura al manuscrit de la Constitució", ha apuntat Sobrequés, que ha indicat que el text tenia unes "llavors" que, "si haguessin fruitat, eren molt positives". "Haurien permès construir una Espanya federal", ha considerat l'historiador.

"A mesura que el deteriorament del procés democràtic es va anar accentuant, els gèrmens patògens de la Constitució van anar aflorant a la superfície", ha constatat Sobrequés, que ha posat com a exemple el permís de l'Estat necessari per convocar referèndums o bé la prohibició de la federació de comunitats autònomes.

Sobrequés ha considerat "fals" que Convergència, en l'etapa constituent, es posicionés en contra del concert econòmic. En el plenari dels parlamentaris, segons l'historiador, el partit va defensar que tots els impostos recaptats a Catalunya "eren dels ciutadans de Catalunya", i que només calia pagar pels serveis prestats per l'Estat al país i una quota de solidaritat interterritorial. "Això va ser refusat", ha considerat.

"Hem viscut la Constitució no com a una oportunitat, sinó com una gàbia", ha considerat Sarri, de trenta anys i que, per tant, no va votar el text en referèndum perquè no havia nascut.

Entre Madrid i París

Homs va ser ahir a Madrid per plantejar als partits espanyols pactar la independència de Catalunya. Artur Mas, molt present en els primers actes de campanya, ha viatjat a París durant tres dies, on participarà en la  conferència mundial sobre el canvi climàtic i, de passada, homenatjarà les víctimes dels atemptats de fa tres setmanes a la capital francesa.