9.375,7 milions d'euros: el cost de la deslleialtat institucional de l'Estat envers Catalunya
Un informe de la Generalitat conclou que els incompliments "generen desigualtats socials" i discriminació cap als catalans, mentre que Homs ho compara amb un tren que "els ha passat per damunt"
BarcelonaEl Govern xifra en 9.375,7 milions d'euros els incompliments de l'administració de l'Estat envers Catalunya. Així es reflecteix en un informe titulat 'La deslleialtat de l'Estat respecte Catalunya' que ha presentat aquest dimarts el conseller de la Presidència, Francesc Homs, i que constitueix un memorial de greuges pel tracte que rep la Generalitat per part del govern espanyol. "L'informe palesa que les deslleialtats de l'Estat tenen com a principal conseqüència directa per a la ciutadania l'increment de desigualtats i discriminació entre els ciutadans per raó del territori on viuen", assegura el document elaborat per l'executiu que lidera Artur Mas.
Aquests 9.375,7 milions d'euros es desglossen en quatre apartats: 5.748 milions corresponen a la inversió en infraestructures; 672,2 són la reducció d'ingressos finalistes provinents de l'Estat; 1.715,2 tenen a veure amb les mesures estatals que suposen increment de despesa, i 1.239,9 milions corresponen a les mesures estatals que impliquen la reducció dels ingressos.
En lloc de parlar de xoc, Homs s'ha servit del tren per elaborar una altra metàfora per descriure el tracte de l'Estat cap a Catalunya: "És com un tren que ens ha passat per sobre". L'informe es remetrà al govern de Mariano Rajoy amb l'esperança que s'adoni que "ha de complir les lleis i les sentències en ferm" del Tribunal Constitucional, ha remarcat Homs. També es farà arribar a aquells actors internacionals que s'interessin pel debat sobiranista a Catalunya, per explicar "la nostra versió dels fets".
El document es divideix en tres grans blocs: un sobre agressions culturals i de principis democràtics, un altre sobre invasions competencials i un tercer sobre els deutes de l'Estat amb Catalunya. Del primer bloc destaquen les decisions orientades a "menystenir" la llengua −negativa al català a organismes estatals i internacionals−, l'educació −la llei Wert−, la cultura −caiguda d'inversions del 46% i els papers de Salamanca−, l'estatus polític de Catalunya −sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, rebuig al pacte fiscal i a la declaració de sobirania− i els valors democràtics −banalització del feixisme i del nazisme.
Del segon bloc, Homs ha posat un exemple "molt evident" de deslleialtat: les beques. El conseller ha denunciat la "paralització de les relacions bilaterals", per la negativa estatal a convocar les comissions bilaterals Estat-Generalitat per aprovar traspassos pendents. També ha posat el crit al cel per la "bateria d'iniciatives recentralitzadores" dels últims temps.
Pel que fa al bloc dels deutes, ha denunciat "l'arbitrarietat i la manca d'equitat" del sistema de finançament actual. També s'ha fet ressò de "situacions absurdes" com la que es va produir arran de les riuades a la Vall d'Aran: la Generalitat va posar-hi 4 milions d'euros per restablir camins, però "un se'l va emportar el ministre Montoro en concepte d'IVA, i no ho ha compensat de cap manera".
Per Homs, la "involució" autonòmica la va inaugurar el govern de José María Aznar de l'any 2000, amb majoria absoluta, tot i que també en època de José Luis Rodríguez Zapatero, ha remarcat, hi ha haver passos enrere des del punt de vista de la deslleialtat, com la llei de dependència.
