Homs: "Quin article de la Constitució diu que Catalunya forma part d'Espanya? Cap"

El portaveu del Govern alerta que canviar la llei és una qüestió de voluntat política i constata que l'estat espanyol ho ha fet "quan li ha convingut"

El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha assegurat aquest dimecres que, per més manca de paraigua legal que hi hagi pel dret a decidir, tot és qüestió de voluntat política per part del govern espanyol a l'hora d'adaptar la legislació a la realitat. "Als grans defensors que surten pertot arreu de la Constitució em vénen ganes de preguntar-los: quin article concret poden citar que digui que Catalunya forma part d'Espanya? Cap esment directe. No hi és de forma explícita", ha dit Homs, que tot seguit ha explicat que "hi ha molts elements de fet i de dret que donen a entendre que Catalunya forma part d'Espanya" i que, per tant, encara que no estigui explícitament a la Constitució, "Catalunya és una nació". "S'entén i se sobreentén", ha dit.

Homs ha assegurat que el Govern és conscient que l'estructura jurídica de l'estat espanyol no està pensada per donar resposta al dret a decidir, però ha recordat que la pregunta que fa Catalunya la fa "als polítics espanyols i no als llibres de dret". A més, ha insistit que a Espanya hi ha hagut uns quants exemples "on la formalitat de les lleis s'ha vist superada per la realitat", ja sigui per incompliment de les regles del joc o per "conveniència interpretativa" de la llei. Com a exemples ha parlat del "mal ús del reial decret llei per reformar matèries, siguin urgents o no"; el "reiterat incompliment de les sentències del TC", que reconeixen traspassos i no es compleixen, i el traspàs de la competència de Trànsit al País Basc, que es va fer "'de facto'" i no a través de l'article 150.2 de la Constitució. També ha recordat l'accés a l'autonomia d'Andalusia, on el referèndum a Almeria no tenia majoria i es va canviar el marc legal.

"Quan hi ha voluntat política, les solucions es troben", ha dit Homs, que també ha matisat que "no critica, tot i que constata", que "quan s'ha volgut hi ha hagut voluntat política per atendre una realitat". I és que, segons el portaveu, no pot ser que la llei es converteixi en una "teranyina" que impedeixi la democràcia. "La pregunta és clara: les autoritats espanyoles hi haurà un moment que hauran de dir si accepten o no la voluntat del poble de Catalunya", ha etzibat Homs.

Un encaix "impossible" a Espanya

El portaveu del Govern ha insistit que després de 32 anys, "l'encaix de Catalunya a Espanya resulta impossible". A més, ha explicat que la proposta del dret a decidir ve de lluny i està "formulada a consciència", a més de comptar amb un ampli suport de la població. De fet, ha recordat que Artur Mas va parlar ja de dret a decidir el 20 de novembre del 2007, i més endavant, l'estiu del 2010, just després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, ja va deixar clar que calia "encetar un nou camí".

Homs ha recordat que hi ha diverses vies per permetre que Catalunya celebri un referèndum, com ara transferint la competència de convocatòria de referèndums a la Generalitat a través de l'article 150.2 de la Constitució, a través de la futura llei de consultes, en el marc legal de la llei de consultes referendàries en vigor o bé que sigui el mateix Estat qui convoqui el referèndum. Ha insistit que el procés ha de ser "pacífic" i acompanyat d'una "gran majoria", i sense renunciar al "projecte d'èxit" de la Unió Europea.

Més continguts de