Gallardón ve a Catalunya a avisar dels mals de la independència

El ministre de Justícia visita Barcelona per transmetre l'opinió del govern espanyol sobre el procés polític obert a Catalunya. Creu que "ni el problema de Catalunya és Espanya ni la independència és la solució"

"Catalunya mai estarà més ben defensada que dins d'Espanya", perquè "és cert que Catalunya necessita estructures d'estat, però les d'Espanya". És l'opinió del ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón, que aquest dilluns ha visitat Barcelona.

Després d'un dinar al Cercle d'Economia, Gallardón ha fet una llarga intervenció davant de la premsa, al final de la qual ha acceptat preguntes. En diverses ocasions del seu discurs, ha deixat clar que la iniciativa de la visita ha estat del govern espanyol. "He vingut a exposar el nostre punt de vista, la iniciativa ha estat nostra", ha puntualitzat. I ha afegit que "com a ministre de Justícia" ha volgut "alçar la veu" per advertir dels perills de l'independentisme, per a Catalunya i també per a Espanya.

Per Gallardón, "una hipotètica independència de Catalunya no significaria treure Catalunya d'Espanya, sinó acabar amb Espanya, perquè Espanya no s'entén sense Catalunya, Catalunya no és una extremitat que es pot arrencar d'un cos i que el tronc continuï vivint. El resultat seria una cos diferent, no seria Espanya, per això des del més absolut respecte ho hem de dir".

També considera que la independència de Catalunya comportaria "un retrocés econòmic de generacions": la nova situació afebliria Catalunya i Espanya, ja que serien dos estats petits, segons el ministre. Segons el ministre, Espanya no podria "sobreviure" dins de l'euro, ja que Catalunya és un motor econòmic clau, i tant Espanya com Catalunya quedarien fora de la moneda europea. "Ni Espanya és el problema de Catalunya ni la independència és la solució", ha afegit.

Segons aquests arguments de Gallardón, "l'aspiració de Catalunya no ha de ser sortir d'Espanya sinó liderar Espanya, la solució als nostres problemes no és ser més petits, sinó millors".

El ministre també ha remarcat que "és important que al segle XXI admetem tots els debats, però també hem de tenir clar que han de fer-se des del respecte de la legalitat, que és el que ens fa lliures, que és la Constitució del 1978, que va ser la culminació del procés constituent del segle passat amb més bon resultat". I ha recordat que "Catalunya va votar la Constitució amb uns resultats per sobre de la mitjana espanyola". Segons les dades que ha recuperat Gallardón, a Catalunya un 90% dels electors va votar a favor del text, un percentatge que es va quedar en un 87,11% a la mitjana espanyola. 

Quan els periodistes li han preguntat què farà l'Estat si s'incompleix la Constitució en el procés polític que s'ha obert a Catalunya, ha respost: "Ningú al segle XXI entendria que en una societat democràtica no es complís la llei". "No preveig que cap alt càrrec incompleixi la llei i encara menys que incompleixi la Constitució. No crec que estiguem en aquest escenari. En tot cas, si això es produís, no haig de donar jo la resposta perquè la resposta està en la mateixa Constitució", en al·lusió a l'article 155 de la Constitució, que preveu la possibilitat de suspendre l'autonomia i donar ordres directes als governants catalans si l'Estat considera que han incomplert el text legal que regula totes les lleis espanyoles.


Més continguts de