El fiscal demana 4 anys i 7 mesos de presó per a García Bragado pel cas de l'hotel del Palau
Tant l'ex tinent d'alcalde com l'exgerent d'Urbanisme –per a qui el fiscal demana la mateixa pena– haurien comès delictes de falsedat documental i prevaricació. Per a Millet i Montull el fiscal demana 10 anys de presó
BarcelonaEl fiscal de delictes urbanístics demana 4 anys i set mesos de presó per a l'ex tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Ramon García Bragado, i l'exgerent d'Urbanisme de l'Ajuntament Ramon Massaguer per les irregularitats urbanístiques comeses en la tramitació del projecte de l'hotel del Palau de la Música. Estan acusats de delictes de falsedat documental i prevaricació. A més, demana la seva inhabilitació per a càrrecs públics durant tretze anys i mig i una multa de 12.000 euros a cadascun.
Per a l'expresident del Palau, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, que haurien utilitzat les seves influències i haurien ocultat la veritable titularitat del hotel que volien construir, el fiscal demana 10 anys i dos mesos de presó per delictes continuats de tràfic d'influències, apropiació indeguda, falsedat documental i prevaricació.
El fiscal també demana 4 anys i set mesos de presó per a l'arquitecte Carlos Díaz, acusat de falsedat documental i prevaricació, i per a l'ex director jurídic d'Urbanisme de l'Ajuntament Enric Lambies.
Segons l'escrit de qualificació, que s'ha notificat aquest divendres a les parts, Millet i Montull van fer valer "de manera especial i intensa, el prestigi, el reconeixement i l'estimació que la Fundació del Palau tenia en la societat catalana, la posició dels seus càrrecs (...) i les relacions personals generades per la seva posició amb autoritats i funcionaris de l'administració i l'Ajuntament", per aconseguir que col·laboressin en l'operació urbanística, signant convenis, agilitzant tràmits, donant informació interessant o dictant resolucions. Els acusats buscaven "un important benefici econòmic".
Millet i Montull van comprar el 2003 uns terrenys a l'Institut de Germans Escoles Cristianes, davant del Palau, per destinar-los a la construcció d'un hotel. Segons el fiscal, sabien "perfectament" que aquelles finques urbanes tenien una qualificació urbanística que no permetia la construcció del complex, per la qual cosa van aprofitar la seva relació de confiança amb García Bragado i Massaguer per aconseguir el canvi de qualificació.
Des d'aquell moment, es van fer gestions per signar dos convenis perquè pogués prosperar l'operació urbanística, un entre la Fundació i la Generalitat i un altre a tres bandes –entre la Fundació, la Generalitat i l'Ajuntament–, que finalment es van signar al llarg del 2006.
Paral·lelament, Millet i Montull van organitzar "una mena de concurs privat", en què finalment es van cedir els drets de propietat de les finques a Olivia Hotels per a la construcció de l'hotel. A aquesta empresa privada li corresponia pagar 3,6 milions d'euros al Palau, titular del sol, i també li corresponia pagar una compensació a la Generalitat de 5,5 milions per la pèrdua patrimonial en el canvi de qualificació dels terrenys. Aquesta nova titularitat es va intentar ocultar per intentar accelerar l'operació.
El fiscal destaca irregularitats durant tot el procés, així com nombrosos contactes telefònics i correus electrònics entre els cinc imputats per accelerar tràmits o solucionar imprevistos ràpidament. L'aprovació definitiva del pla urbanístic va quedar interrompuda, ja que el 23 de juliol del 2009 es va realitzar l'entrada i l'escorcoll al Palau de la Música i es va destapar el desfalc de la institució musical. Fins l'últim moment, els acusats van intentar fer creure que les diverses irregularitats eren "una simple errada".
