L’ENCAIX AUTONÒMIC

La Generalitat Valenciana impulsa una reforma federal

La proposta constitucional passa per donar més pes als territoris

El govern valencià se sap captiu. Víctima del “procés recentralitzador” iniciat per l’executiu espanyol, que té com a millor exemple l’absència d’autonomia financera, PSPV i Compromís són conscients de la seva manca de suport ciutadà per enfrontar-se directament amb la Moncloa i sortir-ne victoriosos. És per això que el govern que comanden Ximo Puig (PSPV) i Mónica Oltra (Compromís) ha optat pel camí “de la proposta”; en concret, per la d’una reforma constitucional que evolucioni des del model autonòmic -que des del Palau de la Generalitat consideren “molt probablement esgotat”- cap a un de federal on es reconeguin la diversitat i la plurinacionalitat de l’Estat i on es consideri les comunitats autònomes com un “subjecte polític” i no només administratiu.

Per aconseguir aquest objectiu, des del govern valencià proposen, entre altres mesures, que qualsevol legislació que afecti les autonomies necessiti ser convalidada per un Senat compost per representants dels consells autonòmics, amb un nombre de membres reduït i proporcional al d’habitants de cada territori. També demanen que la petició del govern “federal” davant el Tribunal Constitucional no suposi la suspensió automàtica de les normes autonòmiques, tal com passa ara, i que es doni més marge competencial als territoris suprimint òrgans de l’Estat en matèries de competència autonòmica, a més de dotar de més capacitat els territoris perquè escullin la seva regulació administrativa interna, “eliminant per tant de la Constitució les referències a les províncies i a les diputacions”.

En l’àmbit econòmic, la nova carta magna hauria de “garantir la suficiència financera de cada territori”, així com la capacitat de totes les administracions autonòmiques per “aconseguir nivells similars de prestacions i serveis públics per als ciutadans”. Pel que fa a la llengua i la cultura, el text proposat per la Generalitat Valenciana hauria de “corregir la asimetria entre el castellà i la resta de llengües” i “garantir el dret dels parlants de les diferents llengües”.

El bloqueig estatal a qualsevol canvi en aquest sentit fa difícil la reforma, que s’hauria d’articular a través del Parlament valencià. En aquest camí, l’executiu de Puig i Oltra tampoc disposa de gaires companys de viatge. Ho va demostrar ahir l’acte de presentació del document -fet, segons el conseller Manuel Alcaraz, amb “modesta però necessària solemnitat”-, en què no va participar cap representant del PP ni Ciutadans. Sí que hi van assistir els dirigents empresarials, sindicals i universitaris que mantenen una relació més estreta amb l’executiu de Puig i Oltra, sobretot arran del consens construït al voltant de la reclamació d’un finançament "just" per al País Valencià. Tal com va reconèixer Puig, la via de la reforma és complexa, però “davant la recentralització ara en marxa, la paràlisis actual és un problema”. Per al govern valencià, davant l’actual “contrareforma”, només hi ha una sortida: “la federalització”.

Tres dels eixos del text presentat pel govern valencià

Canvis als estatuts

Aprovació i reforma dels estatuts d’autonomia mitjançant referèndum amb validació de la seva constitucionalitat però sense que hagi de ser referendada pel Congrés.

Contra la recentralització

Clàusula que salvaguardi les competències autonòmiques i impedeixi que siguin envaïdes o buidades de contingut pel govern central de forma “unilateral”.

Perfil social

Empara constitucional del dret a una mort digna, el dret a la identitat de gènere i els drets de protecció del medi ambient amb la seva vinculació a la salut.

Més continguts de