La Generalitat dedicarà mig milió d'euros a revifar la implantació del vot electrònic

BarcelonaLa conselleria d'Acció Exterior dedicarà mig milió d'euros del pressupost de la Generalitat del 2020 a revifar el projecte d'implantació del vot electrònic a Catalunya. És un projecte que ja es va fixar l'exconsellera Meritxell Borràs ara fa quasi bé quatre anys, però que va quedar desbaratat amb l'aplicació del 155. Llavors, quan va decidir impulsar-lo, va aixecar les suspicàcies de l'Estat, que va interpretar que el volia fer servir per a l'1-O.

En una compareixença aquest dilluns al Parlament per presentar els comptes del departament d'Acció Exterior, el conseller Alfred Bosch ha anunciat que dedicarà una partida de 500.000 euros a "dissenyar el sistema d'implantació del vot electrònic". Dedicarà un any a fer aquest disseny i calcula que es podrà "desplegar al llarg de tres anys". Aquest mecanisme de vot hauria de servir per votar en les eleccions catalanes, entre altres processos participatius –també es preveu que serveixi per a consultes en l'àmbit municipal–. Bosch ha explicat que aquest 2020 s'impulsarà un pla pilot de democràcia electrònica als consells escolars que hauria de començar a servir per mesurar com funciona el sistema. Bosch ha defensat que es tracta d'un mecanisme de votació "econòmic i fiable" que serà protagonista en el futur.

El diputat del PSC Ferran Pedret ha avalat la iniciativa, però ha demanat al Govern que tingui en compte les "vulnerabilitats" d'aquest mecanisme de votació. Ha argumentat que hi ha potències al món amb interès de protagonitzar "ingerències en processos electorals d'altres estats", i ha dit que la situació política actual de Catalunya és una "factor d'atracció" que la converteix en potencial objectiu de "gent que vulgui desestabilitzar".

Créixer en delegacions a l'exterior

D'altra banda, el titular d'Acció Exterior s'ha reafirmat en la intenció "d'estendre, amb mesura però eficàcia, la xarxa de delegacions exteriors als cinc continents". Bosch ha insistit que les oficines a l'estranger "no només són legals i legítimes, sinó necessàries". Els pressupostos de la Generalitat d'aquest any inclouen 76 milions d'euros per a aquest departament. Són 11 milions més que en els comptes actuals vigents, que són els prorrogats del 2017, però malgrat això segueix sent la conselleria amb menys pressupost. Bosch ha al·legat que la situació actual és aquesta perquè és "un departament jove" –existeix com a tal des del 2016, quan el va començar a liderar Raül Romeva– que ha passat per "moltíssimes dificultats", com l'aplicació del 155. "És una criatura petita, però que camina molt bé", ha defensat el conseller. Els comptes d'aquest anys també multipliquen els recursos per a la cooperació al desenvolupament.

Bosch s'ha trobat amb les crítiques frontals de Cs i PP. Susana Beltrán (Cs) ha acusat el departament de falta de transparència i Daniel Serrano (PP) ha carregat contra la gestió del conseller: "Qualsevol pressupost que gestioni vostè em sembla massa. És com donar un llumí a un piròman". La sessió al Parlament s'ha convertit en un debat sobre si caldria o no aprovar els comptes o anar directament a eleccions. El PSC i la CUP ha coincidit a lamentar que l'executiu català tiri endavant uns pressupostos que no aplicarà. "Ens semblen més una hipoteca per al futur que una oportunitat. És un acte d'irresponsabilitat", ha dit el diputat cupaire Carles Riera. Ruben Wagensberg (ERC) ha admès que és inaudit aprovar uns comptes públics perquè després el Parlament es dissolgui, però ha argumentat que el moment polític actual a Catalunya "és excepcional".