Puigdemont convoca municipis, entitats i partits a un front comú
La PAH expressa “ràbia i tristor” pel “cop d’estat” de Rajoy i anuncia mobilitzacions
BarcelonaTots a l’una. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, vol una resposta unitària que impliqui els ajuntaments, les entitats, i les formacions polítiques. Per això el Govern ha convocat per dimarts una reunió amb les alcaldesses metropolitanes, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), la Taula del Tercer Sector Social i els partits, inclòs el PP, que va votar la llei al Parlament. Puigdemont ja va rebre ahir el sí d’Ada Colau (Barcelona), Núria Marín (l’Hospitalet de Llobregat), Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet) i Dolors Sabaté (Badalona). “Denunciarem l’atreviment, l’arrogància i la irresponsabilitat d’un govern espanyol en funcions”, va avançar Colau.
Tots els actors es van conjurar ahir per articular una resposta conjunta davant del recurs anunciat per l’executiu en funcions que presideix Mariano Rajoy. En un missatge sense fissures, consistori i Generalitat van assegurar que les bondats de la llei es continuaran aplicant a Catalunya, tot i que ara caldrà veure com es concreta la desobediència. Els missatges d’ahir van ser unànimes i van reforçar dues idees principals. La primera, que la llei és “per als més vulnerables”, com va subratllar Puigdemont, i la segona, que la norma compta amb un gran suport social, com reflecteixen les més de 140.000 signatures que van recollir-se amb la ILP que la va inspirar.
La PAH ja feia dies que advertia sobre el que finalment ha acabat passant. El seu portaveu, Carlos Macías, va lamentar la mescla de “ràbia i tristor” que representava per a la plataforma l’anunci del govern espanyol, que va titllar d’“autèntic cop d’estat”. Des de la mateixa seu del PP -on 200 persones es van concentrar-, la PAH va advertir que engegarà una campanya contra la formació de Mariano Rajoy, que coincidirà, indefectiblement, amb la cursa cap al 26-J. Macías va assegurar que el recurs s’ha concretat “per beneficiar els bancs”, i demostra que els populars “no volen fer res per evitar els desnonaments”.
Equiparar per dalt
El president de la Taula del Tercer Sector Social, Oriol Illa, va lamentar “l’esmena via judicial d’una norma que surt de la mobilització ciutadana”. Tot i reconèixer que la llei va arribar tard, va defensar que donava resposta a una “realitat dramàtica” i, per tant, el recurs deixa l’habitatge com un “dret retòric” que cal supeditar als drets dels grans propietaris. Si l’argument del PP és que cal preservar la igualtat entre tots els espanyols, i la llei és positiva per als ciutadans, per què l’Estat no equipara els drets per dalt? “Sembla que estiguin més preocupats de reduir drets que de garantir la igualtat”, va concloure Illa. Els grans propietaris continuaran tenint la “paella pel mànec” en matèria de desnonaments i, en definitiva, el Govern tindrà encara més difícil actuar sobre les grans borses d’habitatges buits, va lamentar el president de la Taula del Tercer Sector. Illa va raonar per què el PP impugna una llei que la formació ha votat al Parlament: “El vot del PP a Catalunya és un vot de cara la galeria o no té prou influència a l’Estat”.
La reacció de l’Ajuntament de Barcelona també va ser contundent. Coincidint amb la celebració del ple municipal, el consistori va aprovar una proposició per desobeir el recurs i demanar que, quan per fi es constitueixi un nou govern espanyol, “deixi a les institucions catalanes exercir la seva sobirania”. Tots els grups van donar-hi suport, excepte Ciutadans i el PP.
