El Govern vol que Catalunya s'afirmi com a país davant el món

BARCELONA."No és un Onze de Setembre qualsevol", va defensar ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la presentació del programa dels actes institucionals. Efectivament, serà l'última Diada abans d'emprendre la negociació del pacte fiscal i el conseqüent "xoc de trens" diagnosticat per Artur Mas si no té èxit, però també l'última abans del rescat de Catalunya. Motius suficients perquè el país sigui un focus d'interès superior a altres anys. I Homs ho vol aprofitar: "Ens observarà molta gent de fora, [...] hem d'aprofitar el que serà aquest aparador per demostrar el que som, el que pensem i com ens afirmem com a nació i com a país, cadascú amb els matisos que hi vulgui posar".

Tanmateix, aquest desig no se circumscriu només al programa oficial, que no distarà gaire del d'anys anteriors, repetint fins i tot l'ajustat pressupost del 2011 -270.000 euros-. La calculada equidistància del Govern respecte a la manifestació independentista de la tarda de l'Onze, que es preveu massiva, es va fer de nou palesa quan Homs va demanar que tots els actes de la Diada -sense citar-ne cap però donant-ho a entendre- fossin una "mostra col·lectiva d'una manera de fer, d'un tarannà que combina una afirmació nacional, una contundència en els plantejaments i una expressió pacífica, democràtica i festiva per exercir-los".

Homs encara no sap si assistirà a la marxa, però la meitat dels membres del Govern i els dos partits de la federació que l'integren sí que hi seran. No és el cas del president i la vicepresidenta, però l'executiu ha desitjat obertament que sigui un èxit i el seu portaveu ha subscrit el seu lema. Afirmen que pot beneficiar la seva negociació del pacte fiscal.

La reivindicació sobiranista, per tant, s'acota a la marxa de l'ANC. Tot i això, l'acte institucional a la Ciutadella igualment posarà "l'accent en la defensa de català" davant de "les agressions" d'Espanya. El municipi que lliurarà la bandera a Mas i a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, serà l'empordanès Capmany, perquè simbolitza "la lluita contra el foc". L'acte, dirigit pel dramaturg Joan Ollé i conduït per la periodista i editora de l'ARA Mònica Terribas, tindrà la portuguesa Maria de Medeiros com l'artista estrangera convidada -cantarà un poema d'Ausiàs March musicat per Raimon- i commemorarà els 150 anys del naixement de l'escriptor Antoni Maria Alcover; els 100 dels de Pere Calders, Tísner i Joan Sales, i els 50 de l'edició de Nosaltres, els valencians , de Joan Fuster.

Restitució de l'escut català

El Parlament també manté els seus actes, atorgant el dia 10 la Medalla d'Or de la cambra a Òmnium i Càritas. Aquest cop, a més, en commemoració dels 80 anys de la reobertura de la institució, el Parlament restablirà l'escut de Catalunya a la façana, damunt l'actual escut d'armes de Felip V, reposat al seu dia pel franquisme. En l'acte, s'hi projectarà el discurs de Francesc Macià d'obertura de sessions del 1932.