El Govern va demanar a l'abril un informe a Pi-Sunyer sobre la viabilitat d'un referèndum d'independència

El president de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern defensa la seva tasca d'assessorament al departament de Presidència en matèria d'autogovern

Carles Viver Pi-Sunyer i Víctor Cullell, dos homes clau en l'arquitectura del full de ruta cap a la independència, han comparegut aquest dimecres al matí a la comissió d'Afers Institucionals del Parlament per donar explicacions a la cambra sobre la seva tasca al capdavant de l' Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) i la secretaria per al Desenvolupament de l'Autogovern, respectivament. L'expectativa de la seva compareixença era alta, sobretot per les exigències de l'oposició a donar compte dels informes que li ha encarregat el Govern l'últim any sobre el procés sobiranista.

Viver Pi-Sunyer, en una explicació d'uns 20 minuts, ha explicat les funcions d'assessorament al departament de Presidència en matèria d'autogovern i la tasca de recerca que es fa des de l'organisme que dirigeix. Ara bé, també ha enumerat els informes i les notes informatives que li ha demanat el Govern de Carles Puigdemont al llarg de l'any. Pi-Sunyer ha revelat que a l'abril -abans que la CUP tombés els pressupostos- el Govern va encarregar-li un informe sobre la possibilitat de fer un referèndum d'independència.

En aquell moment, ha explicat, van actualitzar l'informe del Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN) i es van analitzar les qüestions més rellevants de la consulta: la formulació de la pregunta, el cos electoral cridat a votar, els terminis del referèndum, les dates i la gestió política i jurídica del resultat. Tot i això ha admès que ja s'advertia de la "més que probable exigència" d'una prèvia reforma constitucional arran de la jurisprudència del Tribunal Constitucional. Un canvi a la carta magna que el mateix Pi-Sunyer ha augurat que té un "èxit improbable" atesa la negativa dels grans partits espanyols.

Però aquesta no ha sigut l'única consulta que el Govern ha fet a l'IEA. El jurista també ha explicat que al mes de setembre el president de la Generalitat va sol·licitar una nota informativa -que Pi-Sunyer va complir de forma verbal- sobre els procediments amb els quals la ciutadania de Catalunya podia manifestar la seva voluntat pel que fa a la creació d'un estat independent. En aquest cas, la nota es va centrar en els "pros i contres" de fer el referèndum abans o després de la creació formal del nou estat. Va ser precisament al setembre que Puigdemont es va sotmetre a la qüestió de confiança i va incloure el referèndum en el full de ruta.

La preparació del nou estat

Pi-Sunyer també s'ha compromès a seguir treballant en la preparació del nou estat independent. Ha dit que s'estan assessorant els departaments i els organismes que depenen de la Generalitat per tal que estiguin "preparats" per assumir les funcions que requeriria la creació d'un nou estat.

Així, també ha assegurat que s'estudia com fer el trànsit cap a la independència de manera "ordenada", "sense salts al buit", "amb garanties de seguretat jurídica" i "viabilitat econòmica". "Seria una greu irresponsabilitat proposar l'estat i propi i no preparar amb la màxima cautela" la creació i el funcionament inicial del nou estat, ha dit Pi-Sunyer.

La recentralització de l'Estat

El primer a intervenir, però, ha sigut Víctor Cullell, que ha fet una descripció genèrica de les funcions de la secretaria per al Desenvolupament de l'Autogovern. Ha explicat les funcions que es duen a terme des de la secretaria, que consisteixen, bàsicament, en l'assessorament dels departaments en l'impuls de l'autogovern. En aquesta legislatura s'han centrat també a desenvolupar les recomanacions del Consell Assessor per a la Transició Nacional en matèria de "millora de l'autogovern", com és el cas de la creació de l'Agència Catalana de Protecció Social (ACPS), el desplegament de l'administració tributària o l' avanç en matèria de telecomunicacions, com la creació de l'agència de ciberseguretat per garantir la seguretat de les xarxes i els sistemes d'informació del sector públic.

Cullell també ha dit que l'ens que dirigeix es dedica a fer un seguiment de la recentralització de l'Estat, orquestrada per la comissió per a la Reforma de les Administracions del govern espanyol, i ha posat de manifest el poc marge de maniobra que actualment té la Generalitat en matèria d'autogovern.  Ha fet referència als 46 punts que Puigdemont va presentar al president espanyol, Mariano Rajoy, en la seva última reunió i ha assegurat que han anat "creixent".

Ciutadans i PP carreguen contra Pi-Sunyer

Ciutadans i PP han aprofitat la compareixença de Pi-Sunyer i Cullell per carregar contra tots dos per actuar, en paraules de la diputada del PP Esperança García, com un "obscur, obtús i destructiu comitè d’operacions sobre com plantejar un cop d’estat". El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha criticat que el Govern "dreni recursos" dels catalans a treballar per preparar la independència. A més, ha reclamat a Carles Viver Pi-Sunyer que renunciï a la medalla al mèrit constitucional perquè "no actua amb lleialtat" als ciutadans que van votar la Constitució.

En resposta a Carrizosa, Pi-Sunyer ha assegurat que no renuncia a res del que ha fet durant la seva vida professional, i ha explicat que va arribar a la conclusió que " l'única sortida per a Catalunya és la independència" a còpia de veure com fracassaven reformes en les quals ell havia treballat, com ara l'Estatut o el sistema de finançament. "L'únic que em sap greu és no haver-me'n adonat abans", ha conclòs.

Per la seva banda, tant el diputat del PSC Ferran Pedret com el de Catalunya Sí que es Pot Lluís Rabell han qüestionat que els dos compareixents treballin "amb voluntat d'ocultació" en una desconnexió que no s'està legitimat per dur a terme.

En el torn de rèplica, Pi-Sunyer s'ha mostrat partidari de demanar "fins al final" la reforma de la Constitució perquè es reconegui el dret a l'autodeterminació i el referèndum de Catalunya. Ara bé, ha sigut clar a l'hora de respondre a Rabell, que no avala la via unilateral. "Si això no s'aconsegueix, què passa?", ha assegurat Pi-Sunyer en defensa de tirar endavant el procés d'acord amb el mandat democràtic del Parlament encara que no en doni permís l'Estat.

La CUP demana que es deixi de banda el TC

Per la seva banda, la CUP ha defensat l'estudi sobre com exercir l'autodeterminació però ha demanat a Pi-Sunyer que s'"estalviïn" l'anàlisi sobre les suspensions cautelars i les sentències del Tribunal Constitucional. "No necessitem invertir-hi el nostre temps", ha dit la diputada Anna Gabriel, que ha donat per descomptat que l'alt tribunal suspendrà totes les actuacions en relació amb el procés. En canvi, ha instat Pi-Sunyer i Cullell a estudiar i explicar des d'una "perspectiva històrica" i mundial com els diferents pobles han exercit el dret a l'autodeterminació.

Al seu torn, Junts pel Sí, en paraules d' Albert Batalla, ha posat en valor la tasca d'aquests organismes a l'hora d'"objectivar" els incompliments de l'Estat envers Catalunya, ja que per a ell és "la millor manera" de defensar els interessos dels catalans.

Més continguts de