Política 05/08/2020

El Govern demana quatre anys de presó per a un detingut en una protesta contra una manifestació de Jusapol

Independentistes i el sindicat policial es van enfrontar en el primer aniversari de l'1-O

Ara
3 min
La primera càrrega dels Mossos d’Esquadra a Via Laietana, poc després que els manifestants, convocats pels CDR, Arran, l’ANC i altres entitats, llancessin pintura imitant la Festa dels Colors hindú anomenada Holi.

BarcelonaUn jove que va ser detingut durant la manifestació amb el lema Holi Festival que va tenir lloc el 29 de setembre del 2018, dos dies abans del primer aniversari de l'1-O, s'enfronta a una possible pena de presó de fins a cinc anys i mig. És la pena que han demanat la Fiscalia i la Generalitat, que participa com a acusació particular en la causa, tal com ha avançat Nació Digital i confirma Europa Press.

El jutjat d'instrucció 31 de Barcelona ha acordat obrir judici oral a l'activista. En els escrits d'acusació, tant la fiscal com la Generalitat li atribueixen els presumptes delictes de desordres públics i atemptat contra l'autoritat i lesions lleus a un agent dels Mossos d'Esquadra. El ministeri públic demana cinc anys i mig de presó i una indemnització de 1.560 euros a l'acusat, i la Generalitat sol·licita una condemna de quatre anys i nou mesos, així com una indemnització de 1.549 euros a l'agent.

La manifestació en el marc de la qual aquest jove va ser detingut va ser molt tensa. Els Mossos d'Esquadra van contenir l'avanç de milers d'independentistes que s'havien concentrat per boicotejar una altra concentració convocada per l'associació de policies espanyols Jusapol al centre de Barcelona. El record de la violència policial contra els votants durant el referèndum va ser el detonant de l'enfrontament. Durant la manifestació, a més, els activistes convocats per les entitats sobiranistes (CDR, ANC, CUP i Arran, entre d'altres) van llançar ous, pintura i guix de colors a la policia, en una reivindicació que buscava recordar la Festa dels Colors hindú, que celebra la primavera.

El balanç va ser de diversos detinguts, 24 ferits i dures càrregues policials efectuades pels Mossos per impedir que els manifestants independentistes es trobessin amb la concentració de Jusapol. Les imatges de les càrregues van provocar crítiques contra el conseller d'Interior, Miquel Buch.

En l'escrit de la Fiscalia, recollit per Europa Press, aquesta assegura que l'acusat, juntament amb un grup de manifestants, va actuar "mogut per la intenció de trencar la seguretat i la pau pública" adoptant "una actitud cada cop més bel·ligerant" contra els antidisturbis que separaven les dues protestes. A més, recalca que l'activista va fer servir una bandera per "escometre contra els agents", i concreta que va "donar dos cops" a un agent i li va lesionar el canell.

L'advocada de la Generalitat recull les mateixes acusacions, i insisteix que les pintures que van llançar els manifestants van provocar "problemes de respiració" als agents i van inutilitzar el seu material de protecció, ja que no hi veien a través dels cascs.

Per la seva banda, el grup que dona suport a l'acusat, anomenat Marcel Absolució, ha recordat en un comunicat que l'home va "rebre les càrregues" de la policia, i exposa que va ser detingut cinc mesos després a Badalona, una detenció que considera "innecessària amb l'única voluntat d'enviar un missatge d'escarment". En el mateix sentit, defensa que les lesions al canell de l'agent no van ser provocades pel jove, sinó que "amb tota probabilitat responen a la brutalitat amb què els agents van colpejar els manifestants antifeixistes".

La conselleria de Presidència ha emès avui mateix un comunicat en què assegura que en els procediments judicials relacionats amb actuacions dels Mossos "la iniciativa jurídica correspon als lletrats del departament d'Interior", que tenen "l'obligació ineludible de garantir" als agents "assistència jurídica i exercir la seva defensa", una garantia a què tenen dret tots els funcionaris. Al seu torn, la conselleria d'Interior s'ha remès a la llei que regula els serveis jurídics de la Generalitat, que estipula que "els funcionaris han d'actuar d'acord amb les directrius de l'advocat de la Generalitat", desvinculant la direcció política del departament de la decisió.

stats