El Govern ha negat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que en el procés participatiu del 9-N utilitzés un cens electoral a partir de la base de dades pública del Servei Català de la Salut (CatSalut) o de la Direcció General d'Atenció Ciutadana, tal com assegura la fiscalia. En dos escrits remesos al TSJC, el Departament de Presidència i el CTTI asseguren que el projecte 'Invictus' no va acabar tirant endavant i que no es va usar cap base de dades vinculada a Salut o a la Seu d'Administració Electrònica de la Generalitat per al 9-N.

En un certificat del passat 1 de febrer remès al TSJC, el director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat, Jordi Escalé, assegura que per al projecte 'Invictus' -destinat a crear una base de dades de ciutadans i empreses- no es va crear cap base de dades de ciutadans basant-se en el CatSalut o la Seu d'Administració Electrònica de la Direcció General d'Atenció a la Ciutadania (DGAC). Per això, assegura que "no ha estat necessari aprovar cap ordre reguladora de fitxers de dades de caràcter personal que inclogui la creació d'aquest fitxer".

A més a més, assegura que "per a la solució que va donar suport a la votació del 9 de novembre del 2014, no es va utilitzar cap base de dades amb dades de caràcter personal, i per tant, no es va cedir al CTTI la utilització de les bases de dades" del CatSalut o la DGAC.

El Govern sosté que no es va crear cap base de dades

En un escrit de dos dies després també remès al TSJC, el nou secretari general de la Presidència de la Generalitat, Joaquim Nin, explica que el projecte 'Invictus' es va idear el 2013 per fomentar una "millor relació entre la ciutadania i la Generalitat" en l'àmbit de l'administració electrònica, basant-se en una llei del 2010 sobre l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. El projecte es va encarregar al CTTI, però finalment "es va desistir de la implantació" del projecte i per tant no es va crear cap base de dades.

El juliol del 2014, Presidència va desenvolupar el projecte de Seu Electrònica, "concebut com l'espai electrònic on hi hauria disponible de forma integrada la informació, els serveis i els tràmits electrònics" de la Generalitat, projecte regulat per un decret d'octubre del 2013. Aquest fitxer es va desenvolupar amb dues ordres publicades al DOGC, i se'n va fer responsable la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió, i el seu tractament es va encarregar al CTTI per un conveni previ d'abril del 2014 sobre tractament de dades de caràcter personal. No obstant, Nin assegura que aquesta base de dades "no va ser utilitzada per a la votació del 9 de novembre del 2014, i, en conseqüència, mai va ser cedida amb aquesta finalitat".

Poca informació sobre l'administrador de www.participa2014.cat

D'altra banda, l'empresa tecnològica Akamai també ha remès un escrit al TSJC assegurant que no té a la seva disposició quina persona o persones de la Generalitat eren les responsables directes de la gestió de la pàgina web www.participa2014.cat, que va servir d'informació i organització per a voluntaris i votants el 9-N. En la carta, la responsable de serveis legals de l'empresa assegura que la companyia no allotja directament el contingut de les webs, sinó que només les accelera, i que els clients finals hi accedeixen a través d'un correu electrònic, que sol ser genèric, i una contrasenya, cosa que permet que hi accedeixin diverses persones que formen part de l'organització que contracta els serveis d'Akamai.

Així, en el cas concret de la web del 9-N, Akamai assegura que hi té relació des d'abril del 2014 a través d'una adreça electrònica genèrica del CTTI, i que no hi té "relació contractual directa ni jurídica". A més, assegura que no té cap informació individual sobre l'administrador de la web ni el seu 'hosting', ni els fitxers d'accés.