PROCÉS SOBIRANISTA

El Govern aparca les crides a la sobirania fiscal fins a la desconnexió

L’ATC vol centrar els recursos a preparar la independència i no a recaptar per a la Hisenda espanyola

Les enquestes situen l’any 2012 com el del canvi sociològic que permet entendre la situació actual a Catalunya. L’independentisme va passar a ser majoritari dins del catalanisme i van començar a tenir cert rebombori iniciatives que fins aquell moment havien passat pràcticament desapercebudes. La sobirania fiscal -el pagament dels impostos estatals a l’Agència Tributària de Catalunya-és un d’aquests projectes que prenen força durant el 2012 i el 2013, arriben al clímax el 2014 i, des d’aleshores, cauen progressivament en el desinterès. Ara la Hisenda catalana ha frenat les crides per recaptar impostos per destinar tots els recursos a preparar la desconnexió.

El 10 de gener del 2015 Carles Puigdemont és investit president de la Generalitat i pocs dies després es configura el Govern. Oriol Junqueras és nomenat vicepresident i responsable d’Economia i encarrega a Lluís Salvadó una de les missions prioritàries per a un executiu independentista: la construcció de la Hisenda pròpia. Una de les primeres decisions de Salvadó és focalitzar els esforços de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en aquest objectiu i deixar d’assumir tasques que considerava supèrflues. La Generalitat no havia impulsat mai una campanya ambiciosa per demanar a ciutadans, empreses i ajuntaments que ingressessin els impostos estatals a l’ATC, però Salvadó va anar un pas més enllà i va demanar a les entitats que impulsaven la sobirania fiscal que ho deixessin de fer. Per què? “La Generalitat no pot destinar recursos humans i tècnics a una qüestió per a la qual no està preparada”, explica el secretari d’Hisenda a l’ARA. La tasca de l’ATC es limita simplement a rebre les declaracions de la renda o el pagament de l’IRPF, l’IVA i l’impost de societats, entre d’altres, i a transferir les dades i els diners a l’Agència Tributària espanyola. “La nostra vocació no és fer de corretja de transmissió”, remarca, i avisa que hi havia risc que milers de persones decidissin sumar-se a la sobirania fiscal i acabessin col·lapsant l’agència catalana. L’ATC acaba d’inaugurar l’e-Spriu, el nou sistema informàtic que permet gestionar els grans impostos, i a partir del setembre comptarà amb una plantilla de 750 treballadors, el doble que un any abans. Salvadó explica que, quan arribi el moment, estaran preparats per assumir el control d’una part dels impostos que ara recapta l’Estat. Les entitats i els ajuntaments han deixat de fer soroll i la conseqüència és que, si el 2014 es van presentar 2.711 declaracions de la renda, aquest any no se n’ha presentat cap.

Els promotors de la iniciativa

A principis del 2012, Andreu Bartolomé i Maria Casademunt, propietaris d’un restaurant a Siurana (Priorat), van impulsar la campanya Diem prou. Trimestralment liquidaven l’IVA i l’impost de societats a l’ATC. Acompanyaven l’ingrés amb la petició al Govern -que aleshores encapçalava Artur Mas- que dediqués aquells diners a inversions a Catalunya. “Veient que el que feien era transferir-los a Espanya vam decidir que nosaltres els reinvertiríem directament en projectes socials a Catalunya”, indica Bartolomé en conversa amb l’ARA. Fa alguns mesos, per exemple, van destinar els 3.000 euros que havia d’ingressar per l’IVA a repartir vals de 20 euros -bescanviables al Mercat de Reus- destinats a persones amb problemes econòmics de la ciutat. De tots els projectes s’envia una memòria justificativa a l’ATC. L’Agència Tributària estatal li ha fet tres requeriments en els últims cinc anys, però mai li ha embargat els comptes. Ell sempre ha respost als requeriments explicant que els impostos els paga a través de la Generalitat. Durant alguns anys el seu projecte va tenir cert èxit, però reconeix que els empresaris no han acabat seguint l’exemple.

L’estiu del 2012 es va posar en marxa una altra iniciativa, centrada més en els ajuntaments i en els contribuents individuals. Catalunya diu prou proposava que els catalans presentessin la declaració de la renda a l’ATC perquè la Generalitat disposés de les dades fiscals. Unes dades que no ha fet servir mai i que, de fet, ha hagut de destruir després d’un informe recent de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Assessoraven els ajuntaments perquè paguessin els impostos -bàsicament l’IVA i l’IRPF- a la Hisenda catalana. El 2013 van aconseguir que tots els diputats d’ERC i la CUP, inclosos els actuals responsables d’Economia del Govern, Junqueras i Salvadó, presentessin la declaració de la renda a l’Agència Tributària de Catalunya. I, en les eleccions municipals del 2015, ERC es va comprometre a promoure la sobirania fiscal en tots els municipis on governés. També van rebre suport de CiU i, fins i tot, “d’algun ajuntament del PSC”, segons recorda Carme Teixidó, una de les impulsores del projecte. El 2014, a través de l’ANC, van projectar la campanya “a tot arreu” però, des d’aleshores, reconeix que la implicació ha baixat. “El més important si s’ha de negociar la independència és tenir el control dels diners”, destaca Teixidó, que no entén que la Generalitat hagi desaprofitat la possibilitat de fer seva una campanya per tenir el control sobre una part dels impostos.

L’Ajuntament de Gallifa (Vallès Occidental) es va sumar des de l’inici a la “insubmissió fiscal”, l’octubre del 2012. Avui ho continua fent amb l’única diferència que, en lloc de presentar la documentació físicament a la seu de l’ATC, l’envien electrònicament a través de la plataforma e-Tributs. A principis del 2013 s’hi va sumar Alella (Maresme), que ja parlava de sobirania fiscal. “Qui controla la recaptació té la paella pel mànec”, destaca Andreu Francisco, alcalde del municipi. Ell reconeix que “el trencament de veritat” arribarà quan els ajuntaments de les ciutats grans, les diputacions i la mateixa Generalitat paguin els impostos a l’ATC. Cada any 600.000 euros d’Alella passen per l’agència catalana abans d’arribar a l’espanyola. Francisco està convençut que aviat la Generalitat estarà preparada per assumir la recaptació dels impostos de totes les administracions de Catalunya.

Dubtes entre els ajuntaments

Girona i Arenys de Munt (Maresme) són dos municipis que també han practicat la sobirania fiscal. La capital gironina ho va fer només durant dos mesos quan Carles Puigdemont n’era l’alcalde. Totes dues ciutats han deixat el projecte per informes desfavorables dels secretaris i interventors municipals, malgrat que els ajuntaments que paguen els impostos a la Generalitat no han patit conseqüències legals. El regidor d’Economia d’Arenys, Josep Sànchez, està convençut que caldrà assumir la “desobediència” per arribar a la independència i aquest és el motiu que els havia portat a defensar la sobirania fiscal. Ells, però, van acabar “decebuts” amb la manca d’interès tant de la Generalitat com dels ajuntaments i ciutadans. En tot cas, confia en el compromís del Govern amb la Hisenda pròpia.

Uns 200 municipis i consells comarcals han aprovat en els últims anys mocions a favor de la sobirania fiscal i l’han acabat exercint més d’un centenar, segons Economia. Dades de l’ATC mostren que, a diferència de l’escassa implicació dels ciutadans i les empreses, entre les corporacions locals la sobirania fiscal es manté com una opció creixent. L’any passat, entre empreses, particulars i ajuntaments l’ATC va ingressar 25,6 milions d’euros en IRPF que, a continuació, serien transferits a l’Estat. Una xifra que, de moment, està lluny de preocupar Madrid davant d’una hipotètica desconnexió després de l’1-O.