El Govern vol convertir l'escola de funcionaris en una estructura d'estat

La futura Escola Nacional de Govern i Administracions Públiques (Engap) no dependrà de cap organisme

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha presentat aquest dilluns les línies mestres de la futura Escola Nacional de Govern i Administracions Públiques (Engap), que pretén substituir l'actual Escola d'Administració Pública de Catalunya (Eapc) i convertir-se en "una estructura d'estat fonamental per ordenar la formació de totes les persones que faciliten serveis públics", siguin funcionaris o no.

La futura escola, en la llei de la qual ja està treballant el Govern i que preveu portar al Parlament en el termini de 2 o 3 mesos, es dedicarà a formar no només el funcionariat català sinó també càrrecs electes i persones amb un altre tipus de responsabilitats que exerceixin un servei públic, ha explicat Borràs en un acte amb funcionaris al costat del director de l'Eapc, Agustí Colomines.

"La llei que ha regit l'escola ha de canviar", ha assegurat, i ha avançat que l'Engap comptarà amb un consell rector i una executiva més reduïda que l'actual, i recuperarà l'estructura directiva dels primers temps per dotar l'organisme de més estabilitat, ja que ha comptat amb 15 directors en 38 anys, ha insistit.

El nou centre, que portarà el nom del president de la Mancomunitat de Catalunya Enric Prat de la Riba -que va fundar la primera escola de formació per al funcionariat a Catalunya el 1912-, s'organitzarà de manera que no sigui una simple estructura autonòmica sinó que no depengui de cap altre organisme.

"Ens la creiem i volem que, a més, pugui fer aquest salt endavant", ha exposat Borràs, que ha emplaçat els sindicats, les associacions municipalistes i les diputacions provincials a buscar el consens per aconseguir-ho.

La consellera ha fet esment al 'si' de la CUP que facilitarà l'aprovació dels comptes de la Generalitat i permetrà, ha dit, el creixement de l'escola per convertir-la en un " think tank'" de l'administració pública", ja que comptarà amb 10,35 milions d'euros, un 5% més de pressupost que el 2016.

"L'element clau era tenir pressupostos i tirar endavant el referèndum, però també el compromís molt ferm del Govern amb l'escola", ha defensat.

Més continguts de