El Govern destinarà 40 milions més del previst per eixugar el deute amb els ajuntaments
La vicepresidenta, Joana Ortega, avança que la llei de governs locals establirà que alguns municipis més petits elevin les seves competències a un ens supramunicipal
BarcelonaLa vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha anunciat que l'executiu català ha afegit 40 milions més als 140 que en principi destinava per eixugar el deute amb els municipis. Aquests diners, sumats als 211 milions que hi aporten les quatre diputacions, sumaran un total de 391 milions. En una entrevista a l'ACN, Ortega ha destacat que serà un "baló d'oxigen" per al món local, ja que el 98,8% dels ajuntaments tindran les factures pagades a finals de juny, tot i que la meitat del deute seguirà pendent. L'anunci arriba un mes després de fer-se públic l'acord entre Govern i les quatre diputacions per reduir part del deute que té la Generalitat amb els ajuntaments.
Ortega ha assegurat que a mitjans d'abril aquests diners ja començaran a arribar als consistoris i que a finals de juny s'aportaran la resta de recursos per pagar les factures pendents fins a 31 de desembre del 2011. "Fem net amb una part molt i molt important del deute. S'ha acabat el moment de fer la competència entre administracions i és moment de sumar esforços", ha afirmat tot posant l'acord amb les diputacions com el millor exemple de cooperació entre administracions.
Tot i saldar els deutes amb el 98,8% dels ajuntaments catalans que no tinguin un deute superior a 5 milions d'euros, aquests recursos no serviran per passar comptes amb la desena de ciutats més grans de Catalunya. Per a aquestes no hi ha calendari de pagament i la vicepresidenta assenyala que també dependrà dels recursos que es rebin de l'Estat. Així doncs, quedaran pendents la meitat dels deutes comptabilitzats fins al 31 de desembre, que Ortega va xifrar en 753 milions.
Les competències dels municipis més petits, a debat
La llei de governs locals i la llei d'hisendes locals que prepara l'executiu català establiran quines competències s'atribueixen a cada institució local i quins recursos se'ls atorga per poder-les desenvolupar. Una normativa que, segons Ortega, és la "revolució del món local". La vicepresidenta defensa que la llei sigui "agosarada" i també contempli que "segurament hi ha municipis petits que hauran d'elevar les seves competències a un ens supramunicipal".
Segons Ortega, el Govern no posa en qüestió el nombre actual dels 948 municipis que actualment hi ha a Catalunya, i manifesta la voluntat de mantenir els municipis com a "lloc d'arrelament i d'espai natural de les comunitats". Però això no impedeix que es tendeixi a mancomunar serveis, una pràctica que la vicepresidenta creu que haurà de ser habitual, i no una excepció.
"No avalem la fusió de municipis, sinó que avalem l'agrupació voluntària. El model català prioritza una racionalització de les competències i no vol pas una agrupació forçosa", ha afegit, a la vegada que ha posat d'exemple la Vall d'en Bas, que és una agrupació voluntària de municipis. "És un bon exemple de mancomunat de serveis que obre la porta que altres municipis també ho facin", ha afirmat.
De fet, dels 948 municipis que actualment hi ha a Catalunya, un 50% tenen menys de 1.000 habitants i un 70% en té menys de 2.000. Un model que Ortega defensa que s'ha de preservar perquè "aquests petits municipis permeten un equilibri territorial i poblacional". Per això, defensa que el Govern doni als petits municipis els recursos i eines per permetre'ls gestionar les competències que puguin, i també en derivin a un ens supramunicial les que no puguin assumir. Tot plegat, assegura la vicepresidenta, amb la voluntat que tots els ciutadans, visquin on visquin, puguin tenir els mateixos serveis.
