PROCÉS SOBIRANISTA

El Govern disposa de les dades per elaborar el cens del referèndum

L'executiu busca l’encaix legal que li permeti fer servir la informació per crear el registre de votants de l'1-O

Els ciutadans de més de 18 anys, amb nacionalitat espanyola i residents a Catalunya podran participar en el referèndum de l’1 d’octubre. En total, 5,5 milions de persones estaran cridades a les urnes. Aquest és el compromís que ha adquirit públicament el Govern a l’espera de resoldre els problemes derivats del vot exterior. El cens és una de les diferències bàsiques respecte a la consulta del 9-N i fonts de l’executiu el situen com una de les eines clau perquè el referèndum tingui plenes garanties. El problema és que la Generalitat no disposa del cens electoral i que els tribunals han determinat que no el pot fer servir més enllà del marc d’una convocatòria electoral ordinària. Un problema que l’executiu pretén resoldre creant una normativa pròpia.

Una de les opcions per superar aquest conflicte competencial és, segons diverses fonts consultades, recórrer al Registre de Població, on ja disposa de totes les dades necessàries per elaborar el seu propi cens electoral. L’executiu, però, manté de moment silenci al voltant d’aquesta qüestió, que podria quedar detallada en l’acte que demà organitza Junts pel Sí al Teatre Nacional de Catalunya.

El registre de l’IDESCAT

Què inclou el registre de població? Bàsicament la informació referent als padrons municipals, és a dir, nom i cognoms de cada persona, domicili, nacionalitat i número de DNI, entre d’altres. Exactament les dades imprescindibles per crear un nou cos electoral. De fet, tècnicament només implicaria filtrar els ciutadans en funció de la seva edat (majors de 18 anys), el lloc de residència (per assignar-los un col·legi electoral) i la nacionalitat (espanyola). Pel 9-N, el Registre de Població havia de servir precisament com a base de dades per elaborar el cens, però amb la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) es va decidir renunciar-hi i anar creant el cens a mesura que la gent dipositava el vot.

L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) és el responsable de la gestió del registre, tot i que les dades les obté a partir d’un conveni de col·laboració amb l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’organisme estatal que depèn del ministeri d’Economia. L’INE recull els padrons municipals que li envien tots els pobles i ciutats de l’Estat, i els dels municipis catalans els envia posteriorment a l’IDESCAT. Té una periodicitat contínua, és a dir, no deixa d’actualitzar-se, per la qual cosa la Generalitat disposa de dades recents. Però actualment no té competències per fer-les servir per a res més que no sigui l’anàlisi estadística de la població de Catalunya.

La llei de referèndums serà la norma que regularà l’1-O i la que definirà tant la composició del cens, com la sindicatura electoral, necessària per garantir el funcionament i la neutralitat de la votació. Un cop disposi del cens, l’executiu decidirà si envia les targetes censals perquè els ciutadans comprovin que les seves dades són correctes, i distribuirà els electors en els diferents col·legis electorals.

El sorteig de les meses electorals és una de les qüestions que podria canviar respecte a una convocatòria electoral ordinària. Habitualment són els ajuntaments els que, en un ple extraordinari, sortegen els membres de les meses. Tenint en compte que hi haurà alcaldes que no col·laboraran amb el Govern, veus locals consultades per l’ARA plantegen que l’opció més adient sigui que el mateix executiu centralitzi el sorteig de totes les meses electorals que hi haurà a Catalunya.

Problemàtica legal

Abans del 9-N, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD) va elaborar un informe a petició d’una alcaldessa sobre l’ús del Registre de Població per consultar la ciutadania sobre l’autodeterminació de Catalunya. Les conclusions van avalar aquesta possibilitat sempre que existeixi una llei que habiliti fer servir les dades amb aquest objectiu. A més, en l’informe es va subratllar que no cal demanar permís als ciutadans per incloure’ls al cens si la cessió està autoritzada per la llei.

L’informe de Protecció de Dades es va fer el febrer del 2014 i, per tant, abans de l’anul·lació del 9-N per part del Tribunal Constitucional i de les sentències que impedeixen a la Generalitat elaborar un cens propi equivalent a l’electoral. Fonts governamentals remarquen, però, que l’aprovació de la llei de referèndums definirà un nou marc legal en què la Generalitat estarà legitimada per convocar un referèndum i crear un cens electoral propi.

En la sentència contra la llei de consultes del 2014, el TC va determinar que la Generalitat no pot fer servir un cens electoral similar al que es fa servir per a les eleccions al Parlament. De facto, significa que el Govern no pot fer cap consulta al conjunt de catalans i que les seves competències es limiten a consultes sectorials. El 9-N l’executiu va reconèixer el dret de vot als majors de 16 anys i, en molts casos, als ciutadans estrangers que acreditessin un nombre mínim d’anys de residència a Catalunya. L’objectiu era diferenciar-se del cens d’unes eleccions autonòmiques o estatals, però no va ser suficient per aconseguir l’aval del Constitucional.

En la mateixa sentència i en altres de posteriors també ha negat al Govern la capacitat de convocar referèndums i consultes d’àmbit català. Disposar de les dades del cens pot ser tècnicament senzill per a la Generalitat, però segurament comportarà una nova batalla jurídica amb l’Estat. Sigui com sigui, si el Govern vol que l’1-O hi hagi urnes, paperetes, col·legis electorals i, sobretot, votants, és conscient que en un moment o altre haurà de desconnectar de la legalitat espanyola.

Més continguts de