El Govern sol·licita formalment a Rajoy obrir les negociacions sobre el referèndum

Puigdemont enviarà una carta al president del govern espanyol en els propers dies, i li demanarà que comenci ja el diàleg sobre com fer la consulta

El dia després que el president de la Generalitat, el vicepresident i el conseller d'Exteriors impartissin una conferència a Madrid per traslladar l'última oferta de pactar el referèndum al govern espanyol, la consellera de la Presidència i portaveu, Neus Munté, ha anunciat que el Govern ha acordat sol·licitar formalment al govern espanyol en els pròxims dies l'obertura de negociacions sobre "els termes i condicions" per a la celebració del referèndum, un acord que es concretarà en els pròxims dies amb una carta que Carles Pugidemont enviarà al president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

L'acord d'aquest dimarts del Govern recorda que en les eleccions catalanes de 2012 i de 2015 els catalans van expressar "la voluntat majoritària de decidir lliurement el seu futur". A més, recorda que aquest suport majoritari expressat a les urnes ha tingut la seva translació al Parlament, on s'han aprovat diferents acords en els quals es demanava la celebració del referèndum. En aquest sentit, l'acord fa referència a la proposta de resolució sobre el referèndum acordada en el debat de política general -i per la qual la mesa ha hagut de declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)- i que "va rebre el suport d'una àmplia majoria dels diputats".

L'executiu català també fa referència a les grans mobilitzacions sobiranistes que s'han fet a Catalunya des de 2010, així com al mig milió de signatures a favor del referèndum que ha recollit en els últims mesos el Pacte Nacional pel Referèndum i el manifest "d'un nombrós grup de juristes de prestigi" que van defensar que el referèndum és perfectament possible dins l'Estat i que "la Constitució no pot ser mai la clau que tanqui tots els panys".

En roda de premsa després del consell executiu, Munté ha explicat que un cop Puigdemont enviï la seva carta a Rajoy la Generalitat esperarà una "resposta a l'altura", i ha avisat que aquesta resposta no pot ser en cap cas dir que el format de la conferència d'ahir no afavoreix el diàleg, insistir en l'oferta d'anar al Congrés o parlar de "cop d'estat" com ha fet aquest dimarts la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. Tanmateix, no ha precisat si el Govern esperarà a rebre resposta per part de l'Estat abans d'anunciar la data i pregunta del referèndum.

En aquesta línia, ha remarcat que l'executiu català està disposat a negociar el referèndum "fins a l'últim minut de la pròrroga", però ha avisat que per poder arribar "a la pròrroga" abans hi ha d'haver un empat i dos equips jugant el partit.

La llei de transitorietat

La reunió de Govern arriba marcada també pel debat arran del contingut de la llei de transitorietat. Ahir, després que el 'El País' publiqués un esborrany sobre la llei de transitorietat jurídica -que ha de regular el pas de la Catalunya autònoma a l’estat independent i de la qual fins ara no havia transcendit el contingut-, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va anunciar que estudiaria si s’interposava una querella contra el Govern. Finalment, el ministeri públic va desistir de fer-ho i a la nit, en un comunicat, va anunciar que no es pronunciaria sobre l’esborrany. La portaveu de l'executiu català ha subratllat que el Govern "no treballa" amb l'esborrany de la llei que es va difondre ahir.

La CUP també es desmarca del presumpte esborrany de la llei de transitorietat jurídica que aquest dilluns va publicar el diari 'El País', tal com han fet JxSí i el Govern. "No reconeixem el document", ha assegurat el diputat cupaire Benet Salellas, membre de la ponència que treballa en la norma. Salellas s'ha mostrat sorprès per la "rellevància" que se li està atorgant a un "PDF que no conté cap rastre que vinculi les paraules amb l'activitat de la ponència", ha expressat, amb relació a la manca de signatures ni dates que puguin acreditar la validesa del document. 

A més, Salellas ha volgut deixar clar que la formació anticapitalista "no comparteix" bona part del contingut i s'ha referit, sobretot, a la "mirada colonial espanyola" que, ha assegurat, es desprèn del text. "No estem d'acord a donar la nacionalitat a qui prové de Guinea Equatorial o Filipines", ha exemplificat. 

El diputat cupaire ha reivindicat que siguin les forces sobiranistes qui marquin la seva pròpia agenda política i no pas un mitjà protagonista de la "guerra bruta". Tot i que la fiscalia finalment va decidir no pronunciar-se sobre el text, Salellas ha denunciat que la "premsa espanyola apunta i la fiscalia dispara" contra el Procés, que ha lamentat que sigui vist com "autoritari" arran d'un "document anònim".