Economia citarà els partits per salvar els pressupostos del 2019

El Govern reclama a l’Estat que exclogui de la regla de despesa el retorn de les pagues extra

Els pressupostos de l’Estat no tiraran endavant si el PSOE segueix necessitant ERC i el PDECat, i els de la Generalitat corren el mateix risc per les reticències del PSC i els comuns. El president del Govern, Quim Torra, va tancar la porta dimecres a aprovar els comptes de Pedro Sánchez i ahir el vicepresident, Pere Aragonès, es va començar a moure per evitar l’efecte contagi. A primera hora i des de l’hemicicle del Parlament va anunciar que en les pròximes setmanes impulsarà una ronda de contactes per presentar el projecte de pressupostos a l’oposició. L’executiu necessita, com a mínim, una abstenció dels comuns o del PSC, fins i tot en el remot supòsit que la CUP acabés votant-hi a favor. “Nosaltres vam aprovar el 2017 uns pressupostos a partir d’un xantatge i no hi tornarem a caure mai més”, insistia ahir la diputada anticapitalista Maria Sirvent.

Torra: "Retirem qualsevol mena de suport al govern espanyol"

De moment els portaveus econòmics dels partits es mantenen a l’espera de rebre la trucada de la conselleria. El Govern treballa amb la intenció d’aprovar el projecte al desembre, i vol arribar-hi havent copsat les opinions dels grups parlamentaris. Ahir el PSC li va reclamar una reforma fiscal centrada en l’impost de successions i en la lluita contra el frau fiscal. “Estem disposats a parlar de tot i, si cal, farem algunes petites modificacions en l’impost de successions”, va respondre Aragonès, tot i advertir que Catalunya és la tercera autonomia amb la pressió fiscal més alta. Per la seva banda, la CUP li va exigir una desobediència completa a les normes fixades per l’Estat: incomplir el dèficit i prioritzar les classes populars. “No es tracta de desobeir o no. Podem dir que tindrem més dèficit i que, per tant, ens endeutarem, però algú ens haurà de deixar aquests diners”, va replicar el vicepresident. “I avui hi ha necessitats urgents sobre la taula i inversions que no es poden ajornar”, va afegir, mostrant-se partidari de gestionar l’autonomia mentre segueixen treballant per la independència.

Millors perspectives

La conselleria d’Economia ha previst per l’any que ve 2.700 milions més en ingressos que els que preveien els pressupostos del 2017 (els últims aprovats), tot i que la despesa no podrà créixer al mateix ritme per complir l’objectiu de dèficit fixat per l’Estat. Mentre no hi hagi canvis, la Generalitat no podrà superar sobre el paper el 0,1% del PIB, cosa que suposa una restricció de cinc dècimes respecte a l’any passat, uns 1.100 milions d’euros. És a dir, la despesa de la Generalitat no creixerà en 2.700 milions, sinó en 1.600 milions d’euros respecte al 2017, bona part dels quals ja estan compromesos, per exemple, amb l’increment del nombre de mestres pactat ara fa dos anys amb la CUP.

Aragonès va negar ahir, però, que el Govern tingui un problema d’ingressos i, per tant, que calgui apostar per apujar alguns impostos com li reclamen els seus socis potencials. La dificultat, va explicar Aragonès, es troba principalment en la despesa, molt limitada per la llei d’estabilitat pressupostària. D’aquí que insisteixi a demanar canvis al Congrés i al Senat per flexibilitzar algunes de les restriccions.

Regla de despesa

Després de la caiguda dràstica dels ingressos durant els primers anys de la crisi econòmica, la Generalitat ha anat recuperant a poc a poc el ritme d’ara fa deu anys. “Aquest és un Govern que està revertint retallades. En els pròxims pressupostos estarem en xifres de despesa corrent del 2009 i el 2010”, va indicar ahir Aragonès. Però la recuperació econòmica ha d’anar de bracet de l’estabilitat pressupostària i això, bàsicament, significa que ha de complir amb tres indicadors: els objectius de dèficit -que quan hi havia absència d’ingressos eren la principal preocupació de les administracions-, el sostre de despesa -els ingressos més l’objectiu de dèficit- i la regla de despesa. Aquesta última ha començat a guanyar protagonisme a mesura que ha anat millorant l’economia.

Què implica la regla de despesa per al 2019? Que per molts ingressos que aconseguís la Generalitat l’any que ve, no podrà incrementar la seva despesa més del 2,7% -cada any es calcula en funció al creixement a mitjà termini del PIB- respecte a la d’aquest any. A finals de desembre es calcularà la despesa total que haurà gastat la Generalitat el 2018 i, automàticament, quant podrà gastar durant el 2019. Els ingressos que s’obtinguessin per sobre dels previstos haurien d’anar destinats a reduir el deute, que actualment voreja els 80.000 milions d’euros.

Hi ha una excepció a la regla. Si la Generalitat aprova canvis normatius que signifiquin “increments permanents de la recaptació”, per exemple, apujar els impostos o crear-ne de nous, podrà incrementar la despesa en el valor equivalent.

El retorn de la paga extra

I encara hi ha una altra via: la reforma de la llei d’estabilitat pressupostària. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, presentarà pròximament al Parlament una reforma de la llei per excloure del còmput de la regla de despesa el retorn de les pagues extra pendents als treballadors públics. De fet, la polèmica dimecres entre Quim Torra i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va girar entorn d’aquesta qüestió. El Govern acusa l’Estat d’impedir que les pagues del 2013 i el 2014 es puguin pagar a curt termini. Versió que no convenç ni els funcionaris ni la Moncloa. Fonts de l’executiu estatal recorden que la resta d’autonomies han liquidat els deutes amb els treballadors públics sense haver de canviar la regla de despesa. A més, subratllen que el pagament de nòmines és “clarament” una despesa corrent. Tothom assumeix que els funcionaris han de cobrar, però això seguirà sent carn de pugna política, també als pressupostos.

Enganxada entre Torra i el PSC: "Avui vostès tenien una oportunitat d'or per humanitzar-se"

Algunes de les xifres principals

2.700 milions | Increment dels ingressos

La millora de l’economia farà que la Generalitat compti l’any que ve amb 2.700 milions d’euros més, tot i que l’executiu no preveu grans canvis fiscals per incrementar aquesta xifra.

1.600 milions | Increment de la despesa

Com que l’objectiu de dèficit és més restrictiu que l’any passat (del 0,6% del PIB al 0,1%), Catalunya haurà d’ajustar 1.100 milions i la despesa només podrà créixer en 1.600 milions.

1.100 milions | Pagues extres del 2013 i el 2014

El Govern assumeix que ha de pagar el deute, però reclama a l’Estat que permeti excloure aquests 1.100 milions de la regla de despesa per pagar-los abans.

Més continguts de