Publicitat
Publicitat

El Govern ja busca els observadors internacionals

A diferència del 9-N, vol fer venir experts en processos electorals

La legitimació internacional serà clau per a la lectura dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre. Segons ha pogut saber l’ARA, el Govern ja ha començat a buscar els observadors internacionals que hauran de fer aquesta tasca per donar validesa a les votacions que s’organitzaran sense l’aval de l’Estat, i fins i tot amb la seva oposició activa. Els noms de les persones que vindran a observar els comicis de l’1-O encara no se saben -no estan decidits-, però el Govern ja ha iniciat els contactes perquè tinguin el màxim nivell possible. El que té molt clar l’equip encarregat d’organitzar el dispositiu és que aquesta delegació d’observadors internacionals no ha de ser igual que la del 9-N.

El Govern vol que el referèndum es diferenciï tant com sigui possible del procés participatiu del 2014 i que s’assembli al màxim a un referèndum homologat internacionalment. Per això fonts coneixedores de la recerca expliquen que aquest cop es vol que no tan sols hi hagi diputats d’altres països, com va passar a la consulta, sinó també experts internacionals. És a dir, experts en processos electorals d’arreu del món, persones amb coneixements reconeguts en democràcia i drets civils, i amb destacada experiència en observació electoral internacional.

Pel 9-N va venir a Catalunya una delegació de vuit persones, totes europees -quatre eurodiputats i quatre membres de Parlaments nacionals-, partidaris de la consulta però de diferents tendències polítiques: des de conservadors fins a socialistes, passant per liberals. El 27-S va ser molt similar, però la delegació va ser més nombrosa (15 persones) i incloïa una diputada argentina.

En tots dos casos, l’encarregat de portar aquests observadors va ser el Diplocat (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya). El Govern, per l’1-O, ho vol fer diferent: “Aquest cop volem experts que també aixequin acta del que fem”, expliquen les mateixes fonts.

Dificultats

L’oposició de l’Estat a la celebració del referèndum tampoc ajuda a trobar els observadors internacionals. La gran majoria de les organitzacions que es dediquen a oferir els seus serveis a qualsevol lloc del món només ho fan si un estat els ho demana. És el que passa amb organismes públics com la Unió Europea o l’ONU, però també amb l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), òrgans que el Govern ja ha descartat. “Els països busquen aquests organismes per legitimar els seus processos electorals”, explica Josep Maria Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. Segons Royo, difícilment aquests observadors arriben a anul·lar unes eleccions, i els seus dictàmens no són vinculants.

Hi ha organitzacions no governamentals que també s’hi dediquen, com el National Democratic Institute (NDI), l’European Network of Election Monitoring Organization (ENEMO) o la International Foundation for Electoral Systems (IFES), però la de més prestigi és el Centre Carter de l’expresident dels Estats Units Jimmy Carter, la tasca de la qual va merèixer el Nobel de la pau. Però cap d’aquestes organitzacions tampoc intervé en una votació si les dues parts no hi estan d’acord. Per aquest motiu, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, quan es va reunir amb l’expresident Carter a Atlanta el 7 d’abril passat, ni tan sols li va plantejar aquesta possibilitat -ja en sabia la resposta, apunten fonts coneixedores de la trobada-, i es va limitar a explicar-li el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

El Govern és conscient d’aquestes dificultats i treballa en alternatives per garantir que el referèndum tindrà els observadors internacionals necessaris per legitimar els resultats a ulls del món.

RE

Més continguts de