El Govern es persona al Constitucional en contra del 155
També presentarà al·legacions al tribunal per recuperar dotze lleis suspeses
BarcelonaDesprés de vuit mesos sense compareixences del Govern pel 155 -l’última va ser el 24 d’octubre, abans de la declaració d’independència-, la sala de premsa del Palau de la Generalitat va tornar a ser ahir l’escenari per anunciar els acords del nou consell executiu. La portaveu i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, es va estrenar anunciant que la Generalitat es personarà al Tribunal Constitucional en contra de la intervenció de l’autogovern, sumant-se als recursos ja en marxa del Parlament i de Podem. “Hem recuperat la defensa dels interessos de Catalunya”, va afirmar, i va criticar que durant aquest període els serveis jurídics de l’executiu no han pogut defensar-se en els plets oberts -es van paralitzar- a l’alt tribunal.
Artadi va voler remarcar la anormalitat de la situació recordant que l’última roda de premsa al Palau l’havia fet l’exconseller Jordi Turull la tardor de l’any passat, ara empresonat preventivament a Estremera. “És ell qui hauria de ser aquí avui”, va dir la portaveu, elogiant l’obra de l’anterior Govern i denunciant l’actitud de la Moncloa. L’executiu català considera que el govern de Mariano Rajoy -ara ja desbancat per Pedro Sánchez- es va excedir en l’aplicació del 155, ja que va cessar tots els consellers i més d’un centenar d’alts càrrecs. També creu que es va extralimitar amb la impugnació de bona part de les lleis impulsades en l’anterior legislatura. És per això que Artadi va anunciar una ofensiva per recuperar les lleis socials suspeses pel Constitucional: va dir que el Govern presentarà al·legacions en els litigis oberts per un total de dotze normes. Es tracta de la llei del canvi climàtic, la universalització d’assistència sanitària, la llei de comerç, l’agència de protecció social o l’última modificació de la llei de la presidència per permetre la investidura a distància de Carles Puigdemont. El que no farà l’executiu, per ara, és intentar recuperar la llei del referèndum o la llei de transitorietat. “No ho descartem”, va dir ahir Artadi quan va ser preguntada per aquestes normes. Va matisar, però, que ara per ara l’executiu se “centrarà” en les lleis de caràcter social, una qüestió de la qual ja s’ha obert a parlar el nou govern de Pedro Sánchez.
El Govern també va oficialitzar la creació del comissionat per avaluar els efectes del 155 i l’Oficina de Drets Civils i Polítics, per denunciar la vulneració de llibertats a l’Estat. En aquest sentit, Torra enviarà una carta als líders europeus per denunciar la situació dels presos i exiliats. La batalla també es lliurarà als tribunals: la portaveu va explicar que els consellers se sumen a la querella del president contra Rajoy pel bloqueig del nomenament de Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Toni Comín.
Nomenaments
Un dels compromisos que van assumir JxCat i ERC en campanya electoral va ser la restitució dels càrrecs polítics. Una promesa que no han complert, després del veto de l’Estat, amb el nou consell executiu. Sí que l’han complert, però, en alguns alts càrrecs cessats pel 155. L’exsecretari de Difusió Antoni Molons, destituït després de ser detingut per la Guàrdia Civil per la causa del referèndum, assumirà la secretaria de Comunicació. I l’exdirectora de l’Escola de Policia Annabel Marcos serà la secretària de Funció Pública. Artadi, però, no va concretar si tornaria al capdavant dels Mossos el major Josep Lluís Trapero, processat per sedició per l’1-O. “No serà imminent”, va dir Artadi, que ho va deixar en mans del conseller d’Interior, Miquel Buch. Tampoc va aclarir si se cessarà el cap dels Mossos, Ferran López, que s’ha quedat en el càrrec durant el 155 i a les ordres de l’únic secretari general que va nomenar Madrid, Antoni Puigcerver. Això sí, la portaveu va assegurar que no hi haurà una “purga” a la policia catalana.
Arrimadas planta Torra pels presos
El president, Quim Torra, té previst començar avui la ronda de contactes amb els grups parlamentaris però no ho farà, de moment, amb la líder de l’oposició, Inés Arrimadas. La cap de files de Ciutadans es va negar ahir a trobar-se amb el president de la Generalitat si manté la pancarta que reclama llibertat pels presos polítics a la façana del Palau. “Catalunya no pot sortir d’aquesta situació si el Govern no respecta la neutralitat institucional”, va afirmar ahir Arrimadas a Twitter. Una petició que el Govern ja va avançar que no satisfarà. “La pancarta de llibertat per als presos no es retirarà”, va deixar clar en roda de premsa la portaveu, Elsa Artadi. Va argumentar que es tracta d’una reivindicació de “drets” i no d’una qüestió política. “Esperem que avui al llarg del dia canviï d’opinió”, va dir la consellera de la Presidència sobre Arrimadas, que a última hora d’ahir seguia amb la mateixa opinió. És per això que a la tarda el Govern ja va eliminar de l’agenda la trobada prevista amb la líder de Cs i va mantenir només la que tindran aquest matí Torra i el líder del PSC, Miquel Iceta, a dos quarts d’una del migdia al Palau. La setmana que ve -dilluns i dimarts- el president té previst trobar-se amb els líders de la resta de grups.
