El Govern ultima un nou impost verd per a les grans elèctriques

Economia i els comuns presentaran dilluns l'acord complet en fiscalitat, que inclou una pujada de l'IRPF i de l'impost de successions

Govern i comuns tenen gairebé tancat l'acord per a un nou paquet de mesures fiscals de cara als pressupostos del 2020. Una proposta que inclouria, segons ha pogut saber l'ARA, un nou impost verd per a les grans elèctriques. El nou tribut té el vistiplau dels representants de Catalunya en Comú i, tot i que encara s'està valorant si formarà part de la llei d'acompanyament de pressupostos o es tramitarà via projecte de llei, el fet és que el Govern té la determinació de gravar l'impacte mediambiental de l'activitat d'aquestes grans empreses energètiques i afegir aquesta mesura a la fiscalitat verda que preveu tirar endavant de cara a l'any vinent. 

El nou tribut gravaria la distribució d'energia, però segons fonts consultades per aquest diari, encara no s'han tancat tots els detalls. L'executiu considera que l'impost està blindat davant del Tribunal Constitucional, ja que s'ha basat en el que l'alt tribunal va validar l'any passat a Extremadura. El govern d'aquesta comunitat autònoma va crear l'any 1997 l'anomenada ecotaxa per gravar els béns destinats a la producció i el transport d'energia elèctrica. Des d'aleshores, aquest tribut ha estat en continu conflicte amb les elèctriques, fins al punt que el Tribunal Constitucional, en dues ocasions, l'ha anul·lat per superposar-se amb impostos locals com l'IAE i l'IBI. Però la nova redacció del 2006 i el canvi en la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca) –que permet que dues administracions gravin el mateix fet imposable des de diferents perspectives– va permetre que l'impost passés el tall de l'alt tribunal. Segons el govern extremeny, entre el 2010 i el 2018 s'han recaptat 670 milions d'euros amb aquest tribut.

A nivell estatal, ja existeix un impost sobre la producció d'energia elèctrica, tot i que l'enfocament que li vol donar la Generalitat se centrarà en els efectes contaminants d'aquesta activitat i no pas en la generació d'electricitat. Els tres impostos verds que el Govern ha pactat desenvolupar amb els comuns van per aquest camí. Són els que ja estan inclosos dins la llei del canvi climàtic, però que encara no s'han aplicat: l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles, sobre les emissions portuàries i sobre les empreses contaminants. Dels tres, el tribut que està més avançat és el dels vehicles, que està previst que s'aprovi en el ple del Parlament de la setmana que ve i que el Govern preveu començar a aplicar a partir del gener del 2020. Tot i incloure la fiscalitat verda en els compromisos amb els comuns per als pressupostos de l'any vinent, cap dels tres s'inclourà dins la llei pressupostària, sinó que es desenvoluparan a través de projectes de llei.

Augment de l'IRPF i de l'impost de successions

Sense tenir encara una data definida per presentar al Parlament els comptes de l'any que ve, les negociacions entre l'executiu i Catalunya en Comú - Podem estan gairebé tancades en matèria de fiscalitat, segons asseguren a l'ARA fonts consultades de les dues bandes. De fet, el dilluns que ve representants de la conselleria d'Economia i dels comuns presentaran l'acord sencer en matèria fiscal. Un pacte on s'hi inclouen modificacions en els principals impostos catalans com l'IRPF i l'impost de successions

En el tribut sobre la renda han pactat una pujada de dos punts a les rendes més altes que es concretaria amb la creació de dos nous trams autonòmics: un a partir dels 90.000 euros amb un tipus del 23% i un altre a partir dels 120.000 euros amb un gravamen del 25%. A banda, Govern i comuns també han acordat fer una correcció en les rendes més baixes de l'IRPF. Pel que fa a l'impost de successions, l'acord giraria al voltant d'una rebaixa de les bonificacions a partir dels 500.000 euros, excepte la dels cònjuges, que es mantindria.

Amb les modificacions fiscals gairebé enllestides, ara les converses se centren en el repartiment de la despesa social, tema sobre el qual les mateixes fonts admeten que evolucionen més lentament. En aquest sentit, els comuns han posat com a línia vermella per aprovar els comptes que el Govern tiri endavant un decret urgent per reduir les llistes d'espera als centres sanitaris. Una petició que aquest dimecres el president de la Generalitat, Quim Torra, es va comprometre a estudiar. Pels comuns, el decret hauria d'incloure la contractació de 850 professionals i que el temps d'espera per a una visita a l'atenció primària fos d'un màxim d'entre 48 i 72 hores. 

Ara bé, aquesta no és l'única mesura que reclama el partit d'Ada Colau per aprovar els comptes, sinó que també vol que la Generalitat es comprometi al cofinançament de les escoles bressol i que abordi qüestions com l'habitatge. Així, amb l'acord en fiscalitat gairebé segellat, les negociacions per la despesa social tot just han començat i, segons les fonts, no es preveu que el projecte sencer de pressupostos es pugui aprovar fins a la primavera de l'any vinent.