El Govern reitera que no s'està negociant cap acord amb la fiscalia pels presos polítics

BarcelonaLa portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha deixat clar que la Generalitat no està negociant rebaixes de penes de presó per als líders independentistes a canvi de l'acceptació d'alguns dels delictes com s'ha apuntat els últims dies. "Parlem amb els seus advocats, però no d'aquesta qüestió", ha avisat, abans de subratllar que "es tracta de presos polítics tancats injustament". "Torra va valorar quina ha sigut l'actuació de la fiscalia, però no s'ha fet cap petició directa perquè hi hagi una rebaixa de les penes o s'impulsi una negociació", ha afegit posteriorment. El Tribunal Suprem va tancar ahir el processament per rebel·lió contra els principals responsables de l'1-O, que s'enfronten a penes d'entre quinze i vint-i-cinc anys per rebel·lió, a més de les que se'ls reclami per malversació.

Artadi ha fet una valoració positiva de la reunió d'ahir entre el president Quim Torra i el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez. "El president ja s'ha expressat aquest matí, és un avenç poder parlar, no s'ha trobat cap veto, és l'inici d'unes relacions que fins ara eren inexistents, i ara caldrà veure si ens porta a unes negociacions". De cara a la segona reunió de la tardor, Artadi s'ha mostrat confiada que es pugui aconseguir algun avenç: "Les expectatives per a la segona reunió seran més altes per poder avançar", s'ha limitat a dir, sense concretar en quins punts ho farà. "L'Espai Lliure de Brussel·les no ha d'entrar en contradicció amb el diàleg, perquè no és competència seva ni nostra, perquè és tasca dels exiliats", ha deixat clar la portaveu, que tampoc veu contradictori impulsar el procés constituent mentre es negocia amb l'estat espanyol.

Davant la negativa del govern espanyol a acceptar el dret a l'autodeterminació, Artadi ha dit que caldrà veure si "el president espanyol busca una solució política com ell mateix va reconèixer ahir que cal", i ha recordat que "el referèndum genera un ampli consens en la societat catalana". La portaveu no ha volgut posar un termini per plantar-se si l'executiu espanyol segueix negant-se a acceptar que la solució passi per les urnes després que el president espanyol tanqués de nou la porta ahir a acceptar un referèndum d'autodeterminació.

Sobre la reunió de dijous del vicepresident, Pere Aragonès, amb la vicepresidenta de l'executiu espanyol, Carmen Calvo, Artadi ha assenyalat que s'emmarca en les reunions bilaterals que es posaran en marxa a partir de la trobada entre Torra i Sánchez. "És l'inici de les reunions bilaterals i l'objectiu d'aquestes reunions és encarar els incompliments a partir de les necessitats que tenim", ha destacat, i ha subratllat que les quatre comissions bilaterals s'activaran també de manera immediata. Serà en aquestes reunions on, segons ha explicat la consellera, es parlarà de les lleis suspeses pel TC, tres de les quals el govern espanyol es va comprometre a permetre el seu desplegament.

Pel que fa a la conferència política que ha anunciat avui el president Torra, Artadi ha avançat que serà els primers dies de setembre per explicar a la ciutadania quin ha de ser el full de ruta en l'àmbit nacional. La consellera també ha deixat clar que "la societat civil ha de ser la protagonista dels actes d'homenatge als atemptats jihadistes del 17 d'agost". Sobre la presència del rei Felip VI, a qui el Govern ha vetat en tots els actes organitzats per la Generalitat arran del discurs del 3-O, la portaveu ha anotat que "no convidar-lo no contravé cap llei i, per tant, seguim en el nostre posicionament de no convidar-lo". Amb tot, ha admès que és un acte organitzat amb l'Ajuntament de Barcelona i que serà el consistori qui decideixi si se'l convida o no. "Està en mans de l'alcaldessa Ada Colau", ha afirmat.

Paral·lelament, el Govern ha anunciat que ha nomenat Sergi Marcén com a delegat del Govern al Regne Unit i Irlanda i Manuel Manonelles, com a representant a Suïssa. Marcén era el director d'estratègia i innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i va ser el fundador del Centre Català al Rgne Unit, Catalans UK. Manonelles, per la seva banda, fou director general d'Afers Multilaterals i Europeus de la Generalitat i també va participar en l'execució del desplegament de l'acció exterior del Govern davant les organitzacions internacionals amb seu a Ginebra, Estrasburg, París i Viena, assumint tambés les relacions bilaterals amb Suïssa.