Política 20/03/2018

La Guàrdia Civil busca en els correus demostrar la rebel·lió

Sànchez, Romeva o Serret, entre els assenyalats

Ara
2 min
El magistrat Pablo Llarena, en una imatge d’arxiu. L’endemà de les eleccions, el 22 de desembre, va anunciar noves imputacions que poden afectar les negociacions de Junts per Catalunya, ERC i la CUP sobre un pacte de govern.

BarcelonaEl jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena busca provar els delictes de rebel·lió i malversació de fons en els correus que els membres del Govern i de les entitats sobiranistes es van enviar els mesos i dies abans del referèndum, rastrejats per la Guàrdia Civil. Diversos mitjans de comunicació han fet públics els informes de l’institut armat referents a l’expresident de l’ANC, Jordi Sánchez, i consellers com Raül Romeva o Merixell Serret.

Jordi Sànchez

Acusat de "violència passiva" per un correu que no ha pogut llegir

Amb l’anunci del govern espanyol d’aplicar l’article 155, l’ANC va intentar preparar una estratègia que aturés la suspensió de l’autonomia. Així ho expliquen els correus que Teresa Mira, membre del secretariat nacional, va enviar a Jordi Sànchez cinc dies abans de la declaració d’independència publicats per 'La Vanguardia'. Curiosament, la Guàrdia Civil assenyala l’expresident de l’ANC per aquest correu, enviat a diversos destinataris i que Sànchez va rebre quan ja estava a la presó i, per tant, no ha pogut ni llegir. En les comunicacions, s’estipulava un “pla de contingència” en el qual es preveia la creació d’una banca pública, el control dels impostos, una mobilització permanent a través, si calia, de vagues generals, la defensa “d’institucions sensibles” com les escoles o els hospitals o rodejar el Parlament, un fet que la Guàrdia Civil defineix com a “violència passiva”. L’institut armat també ha enviat a Llarena un informe en què explica com l’Assemblea també tenia previst una estratègia per tal que els Mossos d’Esquadra no obeissin les ordres dels tribunals espanyols.

Raül Romeva

La contractació d’observadors internacionals per l’1-O

El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, està acusat de pagar la contractació d’observadors internacionals per l’1-O. Segons els correus interceptats per la Guàrdia Civil i publicats per 'El Mundo', el departament dirigit per Romeva va estudiar dues empreses canadenques i finalment es va decantar per ISCA-AIDC. Tot i les reticències pel cost, Romeva i el director del Diplocat, Albert Royo, van valorar que fos “una missió d’alt nivell”. La Generalitat els hauria pagat un total de 145.771,95 euros.

Meritxell Serret

Les cartes per informar la Unió Europea de la independència

El Govern va preparar una sèrie de cartes per enviar a Europa comunicant la declaració d’independència. Així ho publicava ahir 'El Periódico', que es basava en dues cartes intervingudes a la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret. Les missives anaven dirigides al comissari europeu de Medi Ambient, Assumptes Marítims i Pesca, Karmenu Vella, i al d’Agriculatura i Desenvolupament Local, Phil Hogan. Serret explicitava “el compromís” del Govern per “continuar complint totes les obligacions amb els programes de la Comissió Europea amb la mateixa qualitat i nivells de seguretat jurídica de sempre”.

Els CDR

Una vintena de “líders”

Un informe de la Guàrdia Civil publicat per 'El Confidencial' identifica una vintena de persones com els caps dels CDR, entre els quals hi ha el diputat d’ERC, Ruben Wagensberg; l’exdiputat de la CUP David Fernàndez; el portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, a més de membres de l’ANC o el director de la Fundació per la Pau, Jordi Armadans.

stats