Guerra pel covid-19 a l'epicentre del poder judicial

El sector conservador qüestiona l'estat d'alarma

El divendres 15 de maig el president de Tribunal Suprem i del Consell General de Poder Judicial, Carlos Lesmes, va convocar una reunió extraordinària de la Comissió Permanent, l'endemà de la trobada ordinària, celebrada el dia abans, el dijous 14, i amb una nova reunió per a la setmana següent.

Hi va haver sorpresa, segons fonts del CGPJ, amb la nova cita, també telemàtica. El dia anterior s'havien aprovat assumptes que ocupaven 53 pàgines d'acords. Però el divendres 15 només hi havia un punt en l'ordre del dia: les declaracions públiques del president de Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (TSJCL), José Luis Concepción, sobre la utilització de l'estat d'alarma per a finalitats diferents de les al·legades pel govern espanyol i sobre les diferències en el nombre de morts pel covid-19.

Concepción havia fet aquestes declaracions el dijous, dia 14, és a dir, el mateix dia de la reunió de la Comissió Permanent, a la cadena radiofònica Onda Cero.

El president del TSJCL havia sol·licitat a mitjans d'abril als jutjats del Registre Civil dels partits judicials de la comunitat totes les dades sobre morts certificades durant els mesos de març i abril del 2020 relacionades amb el virus, així com les de 2018 i 2019. Aquesta sol·licitud va tenir lloc després –o al mateix temps, segons el TSJCL– d'un escrit de Vox que feia la mateixa petició a l'esmentat tribunal i a altres tribunals superiors.

En la seva entrevista radiofònica, Concepción va explicar que l'estat d'alarma "s'està fent servir per a més coses del que permet la llei, que és restringir ocasionalment algun dret amb la finalitat exclusiva d'aturar una epidèmia". Va afegir que el "govern està utilitzant la paralització del país per a finalitats diferents de salvar la població del coronavirus". Així mateix, va comentar que les dades oficials de defuncions de què s'estava parlant no arribaven a les 1.600 entre els mesos de març i abril i que després de demanar les dades als registres civils dels territoris la xifra ascendia a 3.672. "Les xifres oficials estan augmentant en més del doble ", va dir.

La reunió de la Comissió Permanent, suscitada pels vocals de l'anomenat sector progressista –Pilar Sepúlveda, Álvaro Cuesta i Rafael Mozo–, es va dividir en dos blocs. Els esmentats van proposar que s'enviessin les declaracions, com s'havia fet en altres casos, al Promotor de l'Acció Disciplinària, perquè decidís si s'havia d'iniciar un expedient disciplinari.

Dos vocals, Juan Manuel Fernández i Juan Martínez Moya, els anomenats Juanes, s'hi van oposar al considerar que no hi havia cap vulneració de la llei, tot i que l'article 395.1 de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) prohibeix als jutges "dirigir als poders, autoritats o funcionaris felicitacions o censures pels seus actes". Tots dos, d'altra banda, van assenyalar que Concepción estava legitimat jurisdiccionalment per fer aquestes declaracions.

El president Lesmes, amb el suport del vocal José Antonio Ballesteros, es va elevar per sobre de les dues faccions amb la proposta de tancar l'assumpte amb una carta seva a Concepción cridant-lo a la mesura i la moderació després de recordar-li que està prohibit fer aquest tipus de declaracions. D'aquesta manera, es va formar una majoria de cinc a dos a favor de reprendre Concepción. La carta, en efecte, censurava les declaracions, encara que ho feia en un to cordial.

Era la segona vegada que Lesmes buscava separar-se del sector dur. Ja ho havia fet buscant calmar els ànims amb ocasió del nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general, encara que la dreta va limitar les seves crítiques a la faltad'idoneïtat de la candidata.

"Lesmes està buscant destinació. Ja fa un any i mig que té el mandat caducat. I no tornarà al Tribunal Suprem. La seva sortida natural és el Tribunal Constitucional. I conrea la seva relació amb la vicepresidenta Carmen Calvo", va dir una font del CGPJ.

Però la virulència de l'enfrontament, que ja va tenir lloc en la discussió del divendres 15, va continuar després de la carta a Concepción. Els Juanes, amb el lideratge clar de Juan Manuel Fernández, van emetre un vot particular fent servir només com a pantalla la llibertat d'expressió de Concepción. En realitat van justificar les seves declaracions tant sobre les defuncions com sobre la utilització de l' estat d'alarma, ja que és un debat de "màxim interès" i té relació amb l'activitat del president del TSJCL.

En realitat Lesmes ja havia expressat, arran d'una diligència i de declaracions sobre defuncions del president de Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa, Vicente Rouco, que els tribunals superiors de justícia no tenien competència directa sobre les causes exactes de les defuncions, és a dir, per saber si es tracta del covid-19 –cosa que, d'altra banda, no s'especifica en els registres civils–. Lesmes, després d'un debat en la Comissió Permanent en què el vocal Cuesta va fer constar el seu desacord amb el president del TSJCM, es va dirigir als presidents dels tribunals per dissuadir-los que seguissin per aquest camí. Concepción, doncs, estava previngut.

El vot particular concurrent de Sepúlveda, Cuesta i Mozo, amb Lesmes i Ballesteros, insisteix que corresponia, com en altres casos, al Promotor de l'Acció Disciplinària resoldre si s'havia d'obrir un expedient sancionador. "El fet que aquests tres vocals signessin un vot revela fins a quin punt han arribat les coses, perquè normalment donen suport al president Lesmes", va dir una altra font consultada.