POLÍTICA

Què es vol imputar a Mas i als consellers i què els pot passar?

La querella de la Fiscalia anirà, amb tota probabilitat, contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta Ortega i un o diversos consellers pels delictes de prevaricació, desobediència i malversació

La Fiscalia encara no ha presentat la querella contra el procés participatiu del 9-N, però diverses informacions aparegudes els últims dies apunten que l'escrit anirà contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i algun conseller, com la d'Ensenyament, Irene Rigau. Se'ls volen atribuir els delictes de desobediència, prevaricació i malversació de diners públics.

De quin tipus de delicte es tracta i quines penes comporten?

Delicte de desobediència. El president Mas i els consellers podrien ser denunciats per un delicte de desobediència en haver assumit el lideratge del procés participatiu malgrat haver estat suspès pel Tribunal Constitucional. Aquest delicte, comprès a l'article 556 del Codi Penal, pot comportar una pena de presó de sis mesos a un any.

Delicte de prevaricació. Els articles 404, 405 i 406 del Codi Penal estan dedicats a la prevaricació de funcionaris públics, un altre dels delictes que la Fiscalia podria atribuir als querellats. Castiga "l'autoritat o funcionari públic que, sabent de la seva injustícia, dictés una resolució arbitrària en un assumpte administratiu". No comporta pena de presó, però sí una possible inhabilitació especial per feina o càrrec públic de set a deu anys.

Delicte de malversació de diners públics. Segons la Fiscalia, els querellats podrien haver comès un delicte de malversació de diners públics per la despesa de la Generalitat en el procés participatiu i els seus preparatius. Aquest delicte està previst a l'article 432 del Codi Penal, que en el seu punt 1 diu que "l'autoritat o funcionari públic que amb ànim de lucre sostregui o aprovi que un tercer sostregui diners públics que tingui al seu càrrec per raó de les seves funcions", podrà ser condemnat a una pena de presó de tres a sis anys i una inhabilitació absoluta per temps de sis a deu anys. El punt dos contempla un agreujant si la malversació és greu per l'import de les quantitats o el dany provocat.

Tot i així, alguns juristes com el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, el magistrat Daniel de Alfonso, assenyalen que cap d'aquests delictes tindria recorregut. "Ni acusar-lo de desobediència, ni de prevaricació, ni de malversació de fons públics té futur", va defensar ahir.

Alguns d'aquests delictes inclouen la inhabilitació, que només es pot aplicar com a condemna si arriba a haver-hi judici i sentència. Tanmateix, fonts jurídiques consultades per l'ARA apunten que la Fiscalia podria demanar, com a mesura cautelar, la suspensió del càrrec de les persones contra les quals es querelli. L'última paraula la tindria, però, el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investigui el cas. Les mateixes fonts asseguren que és improbable que un jutge decideixi aquesta mesura.

Què passarà ara?

Un cop presentada la querella davant el TSJC, el magistrat que assumeixi la instrucció haurà de decidir si l'admet a tràmit o no. En cas de ser admesa, començarà la investigació dels fets i s'imputaran les persones acusades pel ministeri públic. La investigació podria durar mesos –fins i tot anys–, i quan acabi es fixarà una data de judici –també a diversos mesos o un any vista–. La sentència, i per tant la possible inhabilitació definitiva o la hipotètica pena de presó, no arribarà fins després del judici.

Més continguts de