“He canviat la bandera espanyola al balcó pel llaç groc, que porto al cor”
Extremeny, madridista i independentista, Lolo Calero lidera la campanya ‘Free Junqueras’ a Sant Vicenç dels Horts per l’amistat amb l’exvicepresident
Sant Vicenç Dels Horts“Jo era més espanyol que la mare que em va parir!”. Així com és ell, sincer i contundent, es mostra Lolo Calero, extremeny, madridista i ara independentista que lidera la campanya ‘ Free Junqueras ’ a Sant Vicenç dels Horts, el municipi d’on va ser alcalde l’exvicepresident del Govern, ara empresonat a Lledoners. “Abans sempre anava amb la samarreta de Sergio Ramos de la selecció i penjava la bandera espanyola al balcó, però ara hi tinc el llaç groc, que també porto al cor, i no m’interessa si guanya o perd després de l’« A por ellos », tot i que no renego de les meves arrels espanyoles”, afirma Calero, que té 58 anys i que va arribar a Catalunya amb sis anys procedent de Malcocinado, un petit poble de Badajoz.
La seva única preocupació ara és l’alliberament dels líders independentistes: “Lluitarem fins a l’últim alè perquè els deixin lliures; soc extremeny però estimo amb tota l’ànima Catalunya i si els mantenen tancats ens rebel·larem perquè ja n’estem farts!”. L’activista revela que al poble molta gent veu el seu empresonament com una injustícia tot i no ser independentistes: “Hi ha molts barris que són feus de Ciutadans, com el meu, Can Ros, que és Tabàrnia, però la gent no el vol a la presó”. La feina de formiga que va fer Junqueras i que es va traduir amb una coalició d’ERC amb una plataforma d’independents a les municipals ha donat fruits. “L’Oriol va unir el centre, majoritàriament català, amb els barris d’andalusos i extremenys, i ens va guanyar políticament i amb el cor amb aquesta pinya”, admet Calero, que és independentista des de fa deu anys, quan es va començar a gestar aquesta llista unitària.
“Soc el tiet de la família”
Des d’aleshores, només els barrots dels centres penitenciaris on han tancat Junqueras els han separat. “La seva és la meva altra família i soc com un tiet perquè em passo molts dies amb els seus dos fills, en Lluc i la Joana”, explica Calero, que recorda compungit com fa uns dies el nano li va preguntar per què el seu pare era a la presó si, com diu tothom, és una bona persona i només tanquen les que són dolentes. “El PSOE podria tenir la mateixa humanitat amb els presos polítics que la que té amb els refugiats perquè és una injustícia que estiguin tancats i sense ser jutjats, i més quan són a la presó o a l’exili per nosaltres”, denuncia l’activista mentre lamenta “tot el mal que estan fent a les seves famílies”. A la presó d’Estremera el va anar a veure dos cops i ahir el va visitar a Lledoners: “Ens va donar més força ell a nosaltres que no pas a l’inrevés, és molt fort i està tranquil perquè sap que cuidem els seus”, revela el vicentí. L’exvicepresident sempre els demana que actuïn amb “pau i amor” i que no es deixin endur per la ràbia. Riu quan els partits unionistes parlen de fractura social: “A la segona visita a Estremera érem dos extremenys, el meu germà Maxi i jo, el Domingo de Huelva i el Fran Infante, que és regidor i que és de Còrdova”, assenyala Calero, que més enllà de la feina que fa a nivell local -com el sopar groc del 2 d’agost, que va reunir 600 persones-, participa en actes arreu de Catalunya per la llibertat dels presos. Mai té un no per resposta.
No amaga que a la seva terra natal la majoria de gent no entén les reivindicacions sobiranistes, fins al punt que ha esborrat diversos amics del Facebook. “Què li importa a un extremeny el que passa aquí a Catalunya? Només lluitem per millorar el nostre benestar”, subratlla.
Llaços i cartells, respectats
Ell té clar que està “amb els bons” de la pel·lícula: “Nosaltres posem llaços i els espanyolistes els treuen; aixequem les mans i diem que som gent de pau i la policia ens pica; els fatxes ens insulten i responem amb civisme. De quin costat estaries tu?”, es pregunta. A Sant Vicenç, els cartells o llaços pels presos no els arrenca ningú si no ve algun grup de fora: “Al principi sí que ens els treien gent del poble, però vam parlar amb ells perquè aquí ens coneixem tots i ho han deixat de fer perquè la majoria sap que l’Oriol és una bona persona i el respecten”.
Cartells amb la foto de Junqueras com el que en Lluc li va demanar que posés davant de casa per poder veure el seu pare quan va a l’escola. “És una història bonica però trista”, lamenta Calero, que confia poder fer una cervesa amb el seu gran amic ben aviat com feien abans al bar de Can Ros, que tothom anomena el “bar del xino Michael”, pel curiós nom de l’amo. Ell també és un oriolista declarat.
