Política 12/05/2020

"Home, millor que els comunistes ho farà Albiol, no?"

La ciutat, que comença a recuperar ambient al carrer, viu amb escepticisme la disputa a l'Ajuntament

Toni Vall
3 min
El barri de Llefià de Badalona

Badalona"No són aquí dins, no hi caben, és massa petit i es podrien contaminar". M’ho explica el Rubén, que passa pel costat de l’Ajuntament de Badalona a l’hora que ja ha començat el ple –al Badalona Centre Internacional de Negocis, que és substancialment més ampli– que ha de decidir el nou alcalde de la ciutat. Des de la cua de Casa Ametller, al carrer Francesc Layret, es veu la façana de l’Ajuntament. Hi ha onze persones esperant torn per entrar i els pregunto l’opinió. A tres els agradaria que Dolors Sabater recuperés l’alcaldia. Dos no n’estan gaire segurs però preferirien que el candidat del PSC agafés el relleu de l’Àlex Pastor malgrat el seu rocambolesc adeu. La resta, sis, estan fastiguejats de la política i reneguen dels polítics de les maneres més variades. A La Sirena, a dues passes, també hi ha molta cua. S’hi detecta una mica més de varietat: dues partidàries d’Albiol. La Nuri ho té clar: "És molt fort el que està passant en aquest Ajuntament els últims mesos. Potser fa falta algú amb les idees més clares".

Recordo que el dia de la investidura de Pastor, l’any passat, no s’hi cabia a la plaça de la Vila. Ara ningú s’hi ha aturat. Només el Josep i la Maria Àngels, que seuen en un banc: "Estem molt decebuts amb tots els partits, però l’alternativa és Albiol". Coneixen perfectament les discrepàncies profundes entre el PSC i Guanyem Badalona i falten molt pocs minuts perquè es consumi el desencontre fatal. La vida de barri està feliçment reviscolada a Badalona. El carrer del Mar batega a ritme constant. Molt comerç obert i bastanta gent pel carrer. Tinc ganes de saber què passa una mica més enllà del centre de la ciutat.

A la farmàcia de l’avinguda del Marquès de Mont-Roig hi ha tretze persones esperant per entrar. "No voto!"; "M’és igual!"; "Home, millor que els comunistes ho farà, no?" Soc a Sant Roc, barri popular badaloní, empeltat d’immigració i amb tendències polítiques força diferents de les del centre de la ciutat. Arribo al mercat municipal. Deu minuts de passeig entre les parades i ni una sola conversa sobre política. Carns Armengol, Perfumeria Francis, Cansaladeria Vivas, Peix i Marisc Toni i Ortiz, Pesca Salada Joaquín... Tot gira a l’entorn de la salut, com posar-se bé la mascareta i com ens en sortirem d’aquesta. Al final, a Huevería Lourdes se sent: "¿Però hi ha pacte o no?"; "Quasi segur que no!"

Falten, res, amb prou feines cinc minuts perquè Xavier García Albiol petonegi de nou la vara d’alcalde. "Hi ha massa partits, jo no hi entenc gaire però em sembla que això no pot ser gaire bo", reflexiona l’Antonia a la cua del peix. "¿L’has sentit parlar? Ara només parla del coronavirus. Diu el que la gent normal i corrent vol sentir i per això hi ha tants que el voten", conclou.

Caço una conversa just davant d’un restaurant de menjar libanès que ultima unes quantes comandes per emportar: "Si s’independitza Barcelona, Bilbao també voldrà la independència, no? Això no pot ser!" Ja amb Albiol investit, conversen sobre l’anterior alcalde. Comentaris feridors els que vulguis, irreproduïbles, només un és una mica contingut: "Ja es veia que no estava preparat". ¿Retorn al "Netejant Badalona"? els pregunto. "La ciutat no és que estigui bruta, està grisa", respon el propietari. Com es deu netejar la grisor?

stats