Política 16/11/2020

El Homrani cessa la cúpula de Treball després de la polèmica per l'ajuda als autònoms

Destitueix Ginesta i Iglesias i els substitueix per Oriol Amorós i Marta Cassany

Ara
3 min
El conseller de Treball i Afers Socials, Chakir El Homrani, en una imatge d'arxiu

BarcelonaDesprés del caos generat per la Generalitat amb l’última ajuda als autònoms, el conseller de Treball, Chakir el Homrani, va cessar ahir la cúpula del seu departament, segons va informar la mateixa conselleria en un comunicat a última hora de la nit. En plena crisi, doncs, el dirigent d’Esquerra ha decidit destituir el fins ara secretari general de la conselleria, Josep Ginesta, i el secretari d’Afers Socials, Francesc Iglesias, dues persones clau a la conselleria tant en la gestió de les residències com en l’àmbit laboral. En el seu lloc aterraran Oriol Amorós, com a número dos del departament –fins ara s’encarregava de l’àmbit d’immigració– i Marta Cassany, que ocuparà la secretaria d’Afers Socials.

Pel que fa a les funcions sectorials de Treball, que fins ara exercia Josep Ginesta, serà Enric Vinaixa qui se n’encarregarà, com a director general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral. D’acord amb la informació transmesa per la conselleria de Treball, la remodelació es va fer “de mutu acord” amb els afectats i es farà efectiva avui en la reunió prevista del consell executiu amb tots els consellers.

Tant Ginesta com Iglesias s'han acomiadat del càrrec a través de Twitter. "Ha estat un immens orgull poder formar part de l'equip de Treball i defensar-hi una manera de veure el món del treball, la mediació, el diàleg i la concertació socials", ha dit el fins ara secretari general de Treball: "El treball de qualitat, la millor política social". Al seu torn, Iglesias s'ha mostrat "honorat" per haver "format part d'Afers Socials" i contribuït "a l'impuls i transformació del sistema català de serveis socials".

Els canvis a la conselleria de Chakir el Homrani arriben després de la polèmica de la setmana passada amb el paquet d’ajudes de 20 milions d’euros als autònoms que només va arribar a 10.000 treballadors per compte propi i amb un criteri de repartiment en funció de l’ordre amb què se sol·licitava l’ajuda. Arran d’això, el sistema es va col·lapsar –Treball va culpar-ne Polítiques Digitals, de JxCat– i el Govern va sortir a demanar disculpes. Per parar el cop, l’executiu va crear un equip de treball interdepartamental, coordinat pel vicepresident, Pere Aragonès. Divendres passat el mateix vicepresident, en declaracions a TV3, prometia un “suport permanent, continuat i àgil” als autònoms que “multiplicarà” els ajuts oferts fins ara i que es donarà de forma “periòdica”. Tanmateix, de moment no s’ha concretat encara quin serà aquest mecanisme, a l’espera de si en el consell executiu d’avui s’aproven línies d’ajuda addicionals per a aquest col·lectiu, un dels més afectats per la crisi. Segons la nota de premsa emesa ahir pel departament de Treball, la remodelació interna a la conselleria té com a objectiu “reforçar amb noves perspectives les dues àrees clau d’afers socials i treball” per als pròxims mesos. Tot i la polèmica, Aragonès va fer pinya amb El Homrani i des d’ERC es va recordar que l’actual situació, amb una Generalitat sense president, no era la més indicada per cessar consellers sense possibilitats de substituir-los.

La tercera tempesta

La polèmica pels autònoms no és la primera tempesta que ha situat el conseller El Homrani al centre de la crítica: a l’inici de la pandèmia ja hi va estar per la gestió de les residències i, en aquesta segona onada, per la confusió sobre l’obligatorietat del teletreball. La primera crisi es va acabar amb la decisió de traspassar les competències sobre les residències al departament de Salut, una modificació que encara es manté. Pel que fa a la segona, la seqüència va ser la següent: El Homrani va assegurar a RAC1 que el teletreball era d’obligat compliment a Catalunya i que les empreses podien ser sancionades si no en feien. Les seves declaracions van sembrar dubtes en el món empresarial, ja que la Generalitat no té competències per imposar el treball a distància. La crisi al departament de Treball arriba després de la inhabilitació de Torra, de manera que els canvis que es poden fer ara a l’executiu són limitats: la llei impedeix que Aragonès pugui cessar i nomenar consellers. Des de Junts, però, retreuen a ERC que no fes canvis quan Torra va fer la remodelació del Govern.

stats