Homs insisteix que el 9-N no es va fer res il·legal

BarcelonaDesprés que el fiscal protagonitzés el segon dia de judici del 9-N collant el Govern per intentar provar que l’executiu va seguir fins al final al capdavant del procés participatiu, ahir va ser el torn de les defenses. Per intentar desmuntar les acusacions de desobediència i prevaricació que recauen sobre Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, els advocats van citar a declarar alguns dels principals càrrecs polítics que van intervenir en la preparació de la votació, i l’exconseller Francesc Homs va ser el principal testimoni. L’ara portaveu del PDECat al Congrés, que serà jutjat al Suprem pel 9-N perquè és aforat, va defensar que el procés participatiu era “perfectament legal” i va acusar l’Estat d’actuar amb “abús de dret”.

En un assaig del que serà el seu judici -precisament ahir es va saber que començarà el dia 27-, Homs va defensar que el que es va fer el 9-N era un procés completament diferent de la consulta que havia suspès el Constitucional, per la qual cosa el va “sorprendre” el segon recurs del tribunal. Homs va explicar que quan el Govern va rebre la providència del 4 de novembre ell mateix va comunicar als seus companys que l’executiu “no incomplia cap llei” i “encara menys hi havia la possibilitat d’incórrer en un delicte penal”. A més, reforçant un dels principals arguments de la defensa, Homs va subratllar que el Constitucional mai va respondre al Govern quan li demanava que concretés l’abast de la suspensió del nou 9-N.

L’exconseller va protagonitzar una de les imatges del judici en topar amb el fiscal, que no va fer-li preguntes tenint en compte que Homs està pendent de judici. “Quina llàstima”, va lamentar el diputat al Congrés, que després als passadissos va retreure a Emilio Sánchez Ulled la seva “falta de coratge”.

Tanmateix, la declaració d’Homs -que, aconsellat per la seva advocada, no va respondre a les preguntes relacionades amb la carta que T-Systems va fer arribar a a Generalitat en què preguntava si s’aturaven els treballs encarregats pel 9-N- va quedar en un segon pla després que el Suprem fes pública la data del seu judici. Un fet que Homs va opinar que “no era casualitat” i que va atribuir a la voluntat de l’Estat d’accelerar els temps judicials per intimidar els independentistes.

L'estratègia de les defenses

Les defenses van intentar refermar tres arguments en la jornada d’ahir: l’ambigüitat de la suspensió del TC; que l’expresident i les exconselleres estaven obligats a complir el mandat del Parlament de fer el 9-N, i que la majoria dels locals on es va votar depenien d’ajuntaments que els van cedir voluntàriament. L’expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, va remarcar que la suspensió del TC “era genèrica” i va explicar que havia recomanat a l’executiu demanar un aclariment. “No quedava clar què se suspenia i què no”. També va assegurar que mai va percebre que el 9-N pogués suposar “un perill penal” perquè s’hauria de “forçar” el Codi Penal per parlar de desobediència.

El fiscal va preguntar poc a la resta de testimonis, d’un marcat perfil polític. Els expresidents del Parlament Núria de Gispert i Joan Rigol van recordar l’obligació dels excàrrecs processats de complir amb el mandat de la cambra i celebrar el 9-N. Rigol, llavors president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, va explicar que Mas li havia demanat que “el procés quedés en mans de voluntaris”. L’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, també citats com a testimonis, van recordar que la majoria dels locals on es va votar eren de titularitat municipal i que no calia subscriure un conveni per cedir-los per a un únic dia.

Avui el judici encara la recta final. Declararan nou testimonis demanats per la defensa d’Ortega, s’analitzarà un informe de la Guàrdia Civil i, si hi ha temps, les acusacions podrien exposar els informes finals. Tot abans que divendres el judici quedi vist per a sentència i el futur dels acusats estigui ja en mans del jutges.