Homs acusa la justícia d’actuar al dictat del PP contra el 9-N
L’exconseller de Presidència dóna la pugna jurídica per perduda: “Ens defensarem amb la política”
MadridEl sobiranisme va tornar a encarar-se ahir a la justícia espanyola. Aquest cop la cita era a Madrid i l’imputat, l’exconseller de Presidència, Francesc Homs, que declarava pel seu paper al 9-N al Tribunal Suprem per la seva condició d’aforat com a diputat al Congrés. Acompanyat d’una comitiva liderada per l’expresident Artur Mas, Homs va defensar davant del jutge la legitimitat de la consulta sobre la independència, que s’emparava, segons ell, en “el mandat del Parlament i el marc legal català que els obligava a facilitar la participació”.
La defensa jurídica d’Homs, però, no arribarà a bon port segons el parer del mateix investigat, perquè “la sentència ja està dictada” i serà “condemnatòria”. El pessimisme del portaveu del Partit Demòcrata Català (PDC) a Madrid es justifica, segons va explicar, en el “seguidisme” que fan les diferents institucions espanyoles als desitjos del PP. El Tribunal Constitucional, la Fiscalia -“el braç armat del PP”, va dir- i fins i tot el mateix jutge actuen a les ordres d’aquest partit, segons el seu diagnòstic, i això converteix el procediment en “polític i no jurídic”. Per això, la seva defensa serà també política, encara que posaran sobre la taula tots els arguments jurídics. Dins la sala, el fiscal es va defensar per deixar clar “que actua sempre sota l’imperi de la llei i sense seguir cap ordre ni cap designi polític”, segons van relatar fonts de la defensa d’Homs, formada pels lletrats Sergi Blàzquez i Eva Labarta.
L’exconseller va admetre davant del jutge, amb qui va tenir alguna “controvèrsia”, que va signar la carta enviada a una empresa contractada per gestionar la consulta per dir que es tiressin endavant els preparatius després de la sentència del TC. Ho va fer, va al·legar, perquè no va entendre que estigués cometent cap delicte: “No devia estar equivocat, ja que després la junta de fiscals de Catalunya no hi va veure cap delicte”. El canvi d’opinió posterior d’aquesta junta de fiscals va ser justificat per Homs com un exemple del seguidisme al PP, un cop s’hi va implicar la Fiscalia. Homs va fer un al·legat inicial de marcat contingut polític i després només va respondre a les preguntes del jutge, però no del fiscal. A més, va denunciar que l’Estat intenta “acovardir” el sobiranisme, però va considerar que “no han entès res”, perquè amb procediments com aquest s’aconsegueix “just el contrari”.
El diputat del PDC va denunciar també un “defecte de forma” en la cèdula de citació a declarar, en què l’amenaçaven de detenir-lo si no es presentava a la cita. Per la seva condició d’aforat, va dir, no el poden detenir si no és per “un delicte flagrant”. I aquest va ser l’únic punt en què el jutge li va donar la raó, segons el relat del mateix investigat.
Comitiva àmplia
La comitiva que va acompanyar Homs estava formada per una cinquantena de persones, a més de Mas, hi havia la vicepresidenta de l’executiu, Neus Munté; els coordinadors del PDC, Marta Pascal i David Bonvehí; el portaveu al Senat, Josep Lluís Cleries; l’exconsellera Irene Rigau; el conseller de Cultura, Santi Vila; la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el president de JxSí, Jordi Turull, a més del vicepresident del Parlament, Lluís Corominas, i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias. Per part d’ERC, hi havia quatre diputats al Congrés i al Senat, encapçalats per Joan Tardà, a més de la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret. No hi va haver ningú de la CUP, però sí el diputat d’En Comú Podem al Congrés Marcelo Expósito i els presidents de les entitats sobiranistes.
Mas va qualificar d’“insòlit i impropi” el procediment i va afegir que “no està en joc la independència, sinó la democràcia mateixa”, mentre que Munté va afirmar que les urnes “no són mai el problema, sinó la solució”. Des de València, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va titllar la jornada de “dia de la vergonya”, perquè al seu parer és “inacceptable” que un “responsable polític hagi de declarar per una demanda penal per haver permès que la gent expressi la seva opinió a través d’urnes”.
