12/02/2018

El ‘House of cards’ de l’1-O (2)

4 min
El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, a l’Audiència Nacional.

Per què el magistrat Pablo Llarena continua sense admetre les declaracions en qualitat d’investigats del major Josep Lluís Trapero i de Josep Maria Jové, el número dos d’Oriol Junqueras a Vicepresidència, que va sol·licitar el 22 de desembre la Fiscalia del Tribunal Suprem? Segons els fiscals, “la incorporació a la causa com a investigats és absolutament inexcusable un cop s’ha acreditat la prestació d’una aportació material molt significativa als fets investigats i la seva presumpta participació en el nucli central dels fets”. ¿És que Llarena no ha advertit aquesta inescindibilitat -terme que ell mateix va fer servir per sol·licitar la major part de la causa excepte la part que es refereix a Trapero- a la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Gran part de la construcció jurídica de Llarena sobre la rebel·lió té com a pilar la violència. Com que no es tracta d’una rebel·lió clàssica, és a dir, una revolta dels de baix contra els de dalt, sinó d’un tumult de part d’una comunitat autònoma contra l’Estat, la violència estaria representada per l’amenaça que representa una força armada de 17.000 homes (els Mossos) que estava sota el control dels insurgents. I Llarena no ha volgut assumir aquest pilar de la instrucció del delicte de rebel·lió, fins ara, al Tribunal Suprem. És un argument fort per decorar una interlocutòria, però no ho és prou per incorporar-lo a la investigació. No és estrany?

Lamela no ha continuat aprofundint, a l’Audiència Nacional, sobre l’actuació de Trapero el 20-S a la conselleria d’Economia. Segons fonts consultades per l’ARA, li ha resultat difícil comprendre o, més ben dit, justificar, les raons de Llarena per deixar a l’Audiència Nacional aquesta part “inescindible” de l’1-O. Lamela considera que el cas de Trapero no té recorregut com a cas aïllat a l’Audiència Nacional i amenaça -en privat- d’arxivar la causa.

Aquest dijous, dia 14, Lamela ha citat el coronel Diego Pérez dels Cobos, responsable de la desarticulació frustrada del referèndum de l’1-O. Aquesta citació s’origina en una sol·licitud de la defensa de Trapero, segons la qual havia de demanar precisions a Pérez dels Cobos sobre els seus informes del dispositiu muntat l’1-O. Però atenció: el 9 de gener el magistrat Llarena va citar Pérez dels Cobos per a l’1 de febrer. L’endemà que declarés, Llarena va denegar la llibertat que havia sol·licitat Joaquim Forn, i va utilitzar en la seva resolució el testimoni del coronel.

Tampoc l’ampliació a sis nous imputats (Artur Mas, Marta Rovira, Marta Pascal, Anna Gabriel, Mireia Boya, Neus Lloveras), que Llarena va fer pública el 22 de desembre, l’endemà de les eleccions, va ser consultada amb la Fiscalia del Suprem, segons fonts judicials. El jutge instructor pot fer-ho pel seu compte, però ¿per què no ho comenta amb els fiscals? Aquestes fonts assenyalen que com que cap de les sis noves imputacions les ha sol·licitat la fiscalia, s’abstindrà de sol·licitar mesures cautelars. Així mateix, apunten que Llarena, després d’escoltar els nous imputats, podria decretar la llibertat provisional sense fiança. Si no ho fa, serà l’acusació popular de Vox qui sol·licitarà mesures cautelars.

Llarena fa mesos que treballa en l’esborrany d’ordre de processament de Carles Puigdemont. Per arrodonir-lo espera rebre correus electrònics dels membres del Govern i altres informacions sensibles sol·licitades a la Guàrdia Civil. La il·lusió de Llarena, segons les fonts consultades, és que una ordre de processament de 200 pàgines causarà a la justícia belga -s’enviarà com a annex a una nova euroordre de detenció- un impacte difícil de desoir. No obstant, fonts judicials consideren que el tema de la rebel·lió a Bèlgica -no existeix al Codi Penal del país en els mateixos termes que a Espanya- continuarà sent l’element central del debat. Per més folis que s’enviïn, la qüestió serà objecte de controvèrsia jurídica d’abast europeu i internacional.

Si la justícia belga finalment decideix entregar Puigdemont només pel delicte de malversació, el Suprem no el podrà jutjar per rebel·lió, segons estableix la clàusula d’especialitat vigent al conveni europeu de cooperació jurídica. Això sí: Puigdemont, jutjat per malversació i en la hipòtesi de ser condemnat a presó, tindrà, després de complir la pena, 45 dies per abandonar Espanya si no vol ser jutjat per rebel·lió. És a dir, emprendria altra vegada el camí cap a Waterloo. Però pel camí, confirmada l’ordre de processament, Puigdemont i els altres processats seran suspesos provisionalment en l'exercici dels seus càrrecs, incloent el de diputats. Llarena ja s’ho farà venir bé per aplicar l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, el vestit a mida confeccionat el 1988 contra les representacions polítiques o relacionades amb ETA.

“Externalitzar” fora del Suprem

Hem deixat per al final la resposta a la pregunta sobre la raó de Llarena per resistir-se, fins ara, a incorporar Trapero a la causa del Suprem. La resposta és: no hi ha motius jurídics. És que en el seu House of cards personal, el magistrat Llarena no vol desviar la seva atenció de l’ordre de processament de Puigdemont, en primer lloc, però també de Junqueras, Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per això esperava, fins ara, que la magistrada Lamela actués a l’Audiència Nacional com a instructora subcontractada per a aquesta tasca. Llarena volia -insistim, fins ara-“externalitzar” fora del Suprem les múltiples diligències sobre l’actuació del braç de la potencial violència de l’1-O: els Mossos.

stats