Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

El ‘House of cards’ de l’1-O (i 3)

Els 70 escons i 2,08 milions de vots obtinguts pels independentistes el 21-D, l’inevitable nou govern sobiranista i, sobretot, el protagonisme de Carles Puigdemont des de Brussel·les, han modificat radicalment la instrucció de la causa per rebel·lió. La nit del 2 de novembre, dia en què la magistrada Carmen Lamela envia a la presó els consellers del Govern, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, autor de la querella per delictes de rebel·lió, sedició i malversació, assisteix al programa Hora 25 de la SER. Hi explica que es pot al·legar que la compareixença dels consellers demostra la seva voluntat de no escapar-se de la justícia, però també defensa el contrari: com que tenen companys a Brussel·les i una estructura, si els deixés en llibertat podrien marxar. Aclareix, en tot cas, que per a la fiscalia el risc més important és el de la reiteració del delicte. Al llarg del programa, Maza justifica que els membres del Govern siguin enviats a la presó quan es neguen a respondre al fiscal si accepten la vigència de la Constitució. Què hauria passat en cas de resposta positiva? Si haguessin respost afirmativament potser hauria passat una altra cosa, respon Maza.

El mateix 2 de novembre, el magistrat Llarena ajorna una setmana les declaracions de Forcadell i els altres quatre membres de la mesa del Parlament perquè la querella havia sigut notificada amb menys de quatre hores d’anticipació. “Això no és l’Audiència Nacional”, anticipa el 9 de novembre, en confiança, als lletrats dels imputats abans de començar la sessió. I, davant l’acceptació de l’ordre constitucional i el rebuig de la unilateralitat, decreta llibertat provisional amb fiances per als cinc. Llarena es concentra, a partir de llavors, en el que considera el grup organitzador de la rebel·lió: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Falta, esclar, Puigdemont. Llarena decideix retirar l’euroordre de detenció i lliurament cursada per Lamela a Bèlgica, però no s’oblidarà de Puigdemont. Dona instruccions a la Guàrdia Civil per obtenir la màxima informació possible sobre la participació del president en els fets i va perfilant la seva ordre de processament.

Les eleccions del 21-D fan replantejar, en la instrucció del Suprem, la situació: la rebel·lió continua viva. Llarena abandona completament el criteri exposat per Maza el 2 de novembre i aplicat per ell mateix en el cas dels membres de la mesa: reforça, basant-se en el panorama post 21-D i el protagonisme de Puigdemont, els arguments per denegar la llibertat a Joaquim Forn i Jordi Sànchez. “La ideologia de Forn coexisteix amb un context polític en el qual no hi ha certesa que hagi desaparegut la intenció d’aconseguir la independència”, assenyala. I subratlla, apel·lant a Puigdemont: “Aquesta última actitud és la que sosté qui [...] va encapçalar la llista electoral en què l’investigat va decidir integrar-se”. La idea d’un cert estat d’excepció a Catalunya a partir del 21-D la torna a suggerir quan denega la llibertat a Sànchez: “No només no ha renunciat a l’activitat política que ha servit d’instrument per a l’execució dels fets, sinó que ha revalidat el seu compromís en una candidatura el líder de la qual proclama l’objectiu de restablir la dinàmica [...] que va desembocar en el 155”.

El full de ruta de Llarena, doncs, passa per prendre les declaracions pendents i dictar les resolucions de processament. Una vegada que la Sala de Recursos les avali, Llarena demanarà una nova euroordre de detenció de Puigdemont i dels consellers a Brussel·les. Abans, però, haurà de resoldre de manera concloent si rectifica o no la posició de mantenir fora del Suprem el major Josep Maria Trapero i Josep Maria Jové, a qui la fiscalia vol incorporar perquè són part “imprescindible” de l’1-O.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT