Per què Iceta i Marc Anthony sonen al primer bus de campanya de la història de la CUP?

BarcelonaEn qualsevol campanya electoral clàssica hi ha tres elements indispensables per als periodistes: una roda de premsa als matins per explicar el programa electoral, un acte de gran format a la tarda a qualsevol punt del país i un autobús de campanya que trasllada els periodistes d'una ciutat a l'altra. Uns dies abans de començar la campanya, l'equip de premsa de la CUP es confessava "desbordat". Era el primer cop que un periodista de cada mitjà del país –des dels diaris i agències de notícies fins a les televisions i les ràdios– demanava seguir dia i nit el candidat, Antonio Baños. Per això, i segurament gràcies a la insistència dels periodistes, per primer cop la CUP ha llogat un autobús... a partir del tercer dia de campanya, això sí. Ahir va fer l'últim viatge: Figueres-Barcelona. Potser era el moment d'explicar les curiositats i les anècdotes que han passat durant els més de 1.200 quilòmetres que ha recorregut en 15 dies.

Un bus que no està 'tunejat' amb fotografies i eslògans, com sí que ho estan els dels altres partits –tots menys el de Catalunya Sí que es Pot–, i que s'ha convertit en el #busembleacup. I és que els periodistes han pressionat perquè els cupaires organitzessin actes sectorials dels matins, que no havien previst perquè han volgut centrar la campanya "al carrer", fent mítings a les places i ateneus del país. Per això, a cada viatge de tornada els periodistes es reunien amb la persona de premsa de la CUP per convocar algun acte o algun 'canutazo', que és com es diu quan un polític parla davant d'un núvol de micròfons, càmeres i gravadores.

I entre assemblea i assemblea a l'autobús, els periodistes han fet seva la màxima de l'"autoorganització" que pregona la formació independentista i han preparat un CD amb música 'cupaire'. Què sonava a l'autobús? Les cançons que la CUP fa sonar als mítings –obviant 'Serà un dia que durarà anys', perquè en vuit actes s'ha versionat el tema d'Ovidi Montllor– o temes de grups que han donat suport al partit.

Així, aquests quinze dies de campanya ha sonat Obrint Pas, Zoo, Txarango... i també Marc Anthony. Perquè entre cançó i cançó en català, i sobretot els últims dies de bon temps, ningú s'ha pogut resistir a escoltar el tema de l'estiu. Per això, "se formó la gozadera" a l'autobús cupaire gairebé a cada viatge.

Però aquest no és l'únic convidat infiltrat al bus de la CUP: les jugades mestres de Pau Gasol amb Espanya durant l'europeu de bàsquet es van sentir en un trajecte quan es va fer malbé el CD i el conductor del bus –que en un racó de la finestra té una banda magnètica en forma de braçalet amb la paraula 'España' en lletres grogues sobre fons vermell– va preferir deixar la ràdio i escoltar el partit de la selecció espanyola. També van fer acte de presència Miquel Iceta i Jaume Collboni quan un dels periodistes va optar per posar les cançons d'un 'pendrive' i, de cop i volta, van començar a sonar gravacions i talls de veu dels dirigents del PSC que encara guardava de l'anterior campanya electoral, la de les municipals. Crides al federalisme en un bus que vol anar directe cap a la independència.

La CUP s'ha hagut de reconvertir i adaptar-se als ritmes dels periodistes, que també han hagut d'acostumar-se a unes dinàmiques diferents: el candidat no fa mítings cada dia, els actes comencen ben entrat el vespre, als matins a vegades no hi ha res programat tot i ser campanya electoral. La campanya de la CUP acabarà avui com va començar: en un dels bastions municipals que ara tenen, Badalona, i sense autobús. Amb metro s'arriba a tot arreu.