2016, l’any crucial, segons Miquel Iceta

El primer secretari del PSC presenta el llibre 'Pautas para una reforma constitucional'

Els partidaris de l’anomenada Tercera via com a mètode per a abordar l’encaix de Catalunya a l’Espanya del futur ja tenen a partir d’ara un manual fet a mida per a poder emmirallar-s’hi. Al Col·legi de Periodistes es presenta el llibre 'Pautas para una reforma constitucional', exhaustiu informe elaborat per un grup d’experts en dret constitucional coordinats pel professor Javier García Roca, de la Complutense de Madrid. Hi estan convidats Miquel Iceta i Josep Antoni Duran i Lleida, que finalment excusa la seva presència degut a una imprevista gastroenteritis.

La motivació essencial del llibre és posar de manifest la urgència cada cop més imperiosa d’abordar una reforma de la Constitució espanyola. La reforma constitucional és la fórmula diguem-ne de conciliació que defensen els partidaris de la tercera via, i tant Duran com Iceta ho són. Al primer secretari del PSC l’escolten des de la primera fila els seus dos antecessors en el càrrec: José Montilla i Pere Navarro. I s’afanya en lloar les virtuts del llibre presentat que, a criteri seu, dóna en el clau en molts dels aspectes que proposa. Ja fa temps que no es cansa d’esgargamellar-se proclamant que el desllorigador de la situació política catalana no passa per la independència sinó per la reforma federal de la Constitució.

Iceta situa en l’horitzó immediat de 2016 l’any crucial per a concretar-la. No ho esmenta però queda clar que condició indispensable per a posar-s’hi és que Pedro Sánchez guanyi les eleccions generals de la propera tardor. "Catalunya és el país de Miró, Gaudí, la sardana, la botifarra amb seques i els fulls de ruta", argumenta Iceta. I conclou que 'Pautas para una reforma constitucional' dóna la raó als federalistes: "Tenim la feina molt més avançada que aquells que volen la independència. La reforma constitucional és la millor fórmula i la tercera via la millor de les vies".

Potser perquè no sigui dit, Iceta retreu al professor García Roca que el document no fa cap proposta gaire clara sobre el necessari reconeixement de la realitat diferencial i identitària catalana. De fet, tant Garcia Roca com el catedràtic de la de la UB Eliseo Aja –que els acompanya a la taula– no es mostren partidaris d’incloure en la reforma constitucional que proposen cap article diferenciat dedicat a Catalunya, com sí que proposa, per exemple, Miguel Herrero de Miñón, un dels pares de la Constitució de 1978.

Els signants del llibre emfasitzen una i altra vegada la necessitat de no córrer ni precipitar-se durant la reforma, sinó fer-ho a través d’un procés participatiu relaxat que impliqui la recerca de complicitats i consensos. Coses que creuen que cal canviar? Doncs, per exemple, la llei electoral, la successió a la corona i l’elecció dels magistrats del Constitucional. Sempre a poc a poc i amb bona lletra. Com manen els estrictes protocols de la tercera via.

Més continguts de