MOCIÓ DE CENSURA
Política 14/06/2017

Iglesias busca el PSOE i els independentistes per tombar Rajoy

La defensa del dret a decidir de Podem concentra les enganxades amb el president del govern qüestionat

i
Dani Sánchez Ugart
5 min
Mariano Rajoy mirant el rellotge durant la moció de censura presentada per Podem, exposada en un discurs de més de dues hores.

MadridPablo Iglesias va arribar ahir al Congrés de Diputats abillat de manera inusitadament formal. L’americana blava amb què va pujar a l’estrada era la pell de xai que acompanyava un canvi de discurs en el líder de Podem: va encarar la moció de censura que el seu grup havia plantejat contra Mariano Rajoy disposat a bastir ponts amb socialistes i independentistes, per posar en evidència que hi ha una majoria alternativa a la que sustenta el president espanyol. A l’altra banda, un Rajoy entregat a la sornegueria va intentar presentar la moció com un circ inútil, i el candidat a rellevar-lo, com un radical “inhabilitat” per governar pel seu sectarisme -la “malaltissa obsessió de marcar el terreny amb ratlla vermella entre el nosaltres i l’ ells ”- i la seva tendència a la desqualificació “impune”.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La moció de censura fracassarà avui. Només tindrà els vots a favor de Podem i els seus socis electorals, i també d’ERC i Bildu. Però servirà per evidenciar que el president espanyol concentra més rebutjos que suports a la cambra baixa (tota la resta de partits, excepte el PP i Ciutadans, s’abstindran). Pel camí, haurà forçat el PSOE a encarar el debat de fins a on està disposat a arribar per fer fora la dreta del govern espanyol.

Iglesias va burxar en aquesta indefinició. Al cap i a la fi, un dels objectius no confessats de la moció era arrabassar espai al nou PSOE de Pedro Sánchez, que els amenaça pel centreesquerra. Però ho va fer sense la duresa que va fer servir en la investidura a Rajoy, en què el PSOE de la gestora va abstenir-se. El polític madrileny va arribar fins i tot a entonar un mea culpa per la falta de capacitat d’entesa amb els socialistes en el passat. Iglesias va tenir el seu moment Sánchez a Salvados. Igual que va fer el secretari general socialista, va assumir els “errors del passat” per no haver-se entès. Però va deixar clar que els seus vetos no s’han mogut: no compartiran majoria amb la “crossa taronja” en què s’ha convertit Ciutadans per al PP, demostrant-se un soci fidel a les polítiques de la dreta espanyola. El PSOE, que havia arrufat el nas amb la moció, va acabar agraint el to d’Iglesias, tot i censurar-li que mantingui els vetos.

L’única opció, doncs, aritmèticament, és que la majoria alternativa es basteixi comptant amb els independentistes catalans. Per això tant Iglesias com la portaveu d’Units Podem al Congrés, Irene Montero, van fer una defensa encesa del dret a decidir. “Diuen que qui vol decidir trenca Espanya, però en decidir no es trenca res. Vostès prefereixen que decideixin els voltors financers que els ciutadans. I això no és ser patriota: això és vendre la pàtria”, va dir una Montero que ahir va assumir el discurs contundent, davant de l’intent de moderació del candidat, i va acabar eclipsant Iglesias.

Van faltar concrecions, i l’aposta era, com deia el guió, pel referèndum pactat i “amb garanties”. Però van abundar les picades d’ullet al portaveu d’ERC, Joan Tardà, a qui Iglesias va convidar a “construir un esperit republicà” de la mà dels “germans catalans” -i no tantes per al del PDECat, Carles Campuzano, que s’abstindrà en la moció.

Crítiques per la corrupció

El fons del debat, però, va ser un intens cos a cos a tres bandes de Montero i Iglesias contra Rajoy. La portaveu parlamentària, que va ser l’encarregada d’inaugurar el debat, va oferir un discurs extens molt centrat en la crítica a la corrupció del PP, i va dedicar un minut i mig a llistar, un a un, tots els casos que esquitxen el partit de Rajoy. “Espanya està cansada que la robin”, va dir la portaveu, que va afegir un accent social i va asseverar que “cada cop més gent en aquest país sap que el PP els ha deixat sense res, i per no tenir, ja no tenen ni por”.

Iglesias va repetir els arguments de Montero en la primera part del seu llarg discurs -entre els tres van ocupar les primeres vuit hores d’un debat que va acabar donant voltes sobre si mateix-. I va dedicar la segona meitat a fer propostes de govern que passaven per una acceptació del dret a decidir, un paquet de mesures contra la corrupció, una reforma tributària i vuit diàlegs socials sobre els quals fonamentar una agenda de reformes en profunditat. Tot plegat, una reedició del seu programa electoral, sense més concrecions ni passos endavant.

Rajoy va reaccionar a l’intent de moderació d’Iglesias endurint el discurs i fent un esforç per presentar el líder de la formació lila com un eixelebrat que seria “letal” per a Espanya si la governés. “Fa servir vostè la moral com un fregall, i té una visió regeneradora abrasiva”, va acusar-lo Rajoy, que en l’apartat territorial no es va moure ni un mil·límetre. El president espanyol va fer una defensa tancada de la sobirania nacional i el dret “de tots els espanyols” a decidir què ha de ser el seu país, i va reptar Iglesias a dir si està d’acord o no amb aquesta afirmació. “La primera obligació d’un candidat a president del govern és explicar si creu en la unitat del seu país. La resta són paraules o paraulotes”, va afegir Rajoy.

Iglesias encarava la derrota que es produirà avui amb la satisfacció d’haver sacsejat el debat de la governabilitat a Espanya, però constatant, després de les rèpliques agres d’alguns grups, que les possibilitats de desbancar Rajoy són magres, després d’haver deixat passar l’oportunitat de fer president Sánchez, amb Ciutadans, l’any passat. Resumia l’atzucac la portaveu de Coalició Canària, Ana Oramas: “Quan va poder, no va voler. I quan vol, no pot”.

D’una Espanya “federal o confederal” a 11 mesures urgents per protegir la democràcia: les propostes de Podem

Debat territorial

Podem no va posar cap proposta nova sobre la taula. Iglesias va defensar un “referèndum amb garanties”, lluny de la via unilateral, i va demanar noves fórmules “federals o confederals” per resoldre la crisi territorial. En aquest sentit, va demanar al PSOE i al PSC que recuperin la “lucidesa” i permetin que “els catalans decideixin”.

Economia

Igual que en el seu programa electoral, Podem proposa cinc vectors econòmics del canvi. Primer, una transició energètica -que totes les nuclears tanquin el 2024-. També una nova política industrial basada en la innovació, acabar amb la precarietat, canviar el patró de distribució de la riquesa i un pla integral per revertir les retallades.

Anticorrupció

El pla de xoc contra la corrupció inclou 11 mesures: una llei de contractes del sector públic, facilitar la tasca dels inspectors d’Hisenda, una llei que limiti l’endeutament dels partits, autonomia per als policies que investiguen el govern, no arxivar les investigacions molt llargues, reforçar la independència del poder judicial i la fiscalia, una llei anti portes giratòries, la fi del secret bancari, endurir el Codi Penal contra els defraudadors i l’enriquiment il·lícit i la creació d’una unitat per recuperar el diner defraudat.

8 diàlegs (sense Catalunya)

Iglesias va defensar 8 diàlegs fonamentals: intergeneracional; democràtic -caràcter vinculant per a les decisions que adopti el poble espanyol en referèndum-; sobre creixement i medi ambient; entre la ciutat i el món rural; de gènere; entre empresaris i treballadors; amb la cultura, i amb la infància. No incloïa un debat territorial.

stats