Iglesias arriba fort internament als dies clau per a la investidura

La confluència tapa fissures amb l’aposta per la coalició i espera que el PSOE cedeixi ‘in extremis’

A Unides Podem impera el convenciment que un govern de coalició amb el PSOE és la millor solució política per a Espanya i també per a la confluència. I els seus dirigents es creuen amb la força de la raó i la coherència, després dels constants cops de volant dels socialistes, per arrencar aquesta fórmula en les dues últimes setmanes que queden fins que s’exhaureixi el termini per a la investidura. Quinze dies d’estira-i-arronses per desencallar el bloqueig que el partit de Pablo Iglesias afronta rearmat internament, havent superat les fissures respecte a la conveniència d’entrar en un govern presidit per Pedro Sánchez.

Divendres la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, va buscar les pessigolles a la confluència celebrant que tots els actors formin part de l’equip negociador d’Unides Podem i puguin conèixer la “seqüència detallada” de les negociacions fracassades del juliol. Insinuava així la possibilitat que alguna veu pugui discrepar de la posició de Podem. Ahir Pablo Echenique, però, va subratllar que no hi ha esquerdes. En Comú Podem i Esquerra Unida fan pinya al voltant del govern de coalició, i el pinyol d’Iglesias ha impulsat Yolanda Díaz -líder de Galícia en Comú- els últims dies perquè defensi el discurs oficial davant els mitjans. L’única excepció més o menys destacada és la d’Anticapitalistes, el corrent minoritari de Podem, que des de l’inici ha optat per investir el candidat socialista i fer oposició.

El fracàs en el primer debat d’investidura per la negativa de Podem a acceptar una oferta de govern de coalició, que incloïa una vicepresidència i tres ministeris, va portar la confluència a fer una crida a l’“autocrítica”. Aquella primera negociació va estar marcada per les presses i pel repartiment de càrrecs com a principal element de debat, sobretot arran de les exigències del partit lila. Una de les veus internes que van sortir del guió va ser la d’Alberto Garzón, líder d’Esquerra Unida, que va obrir la porta a bastir un acord programàtic amb el PSOE basat en el pacte de pressupostos del 2019 -tombats pel Congrés en la fase de tramitació-, encara que no es configurés un executiu compartit. El preu que no es volia pagar era la repetició electoral i, de passada, calmar les bases d’un partit que integra sensibilitats comunistes.

La importància del programa

Ara fonts d’Esquerra Unida celebren a l’ARA que s’hagi aconseguit “sortir del marc imposat pel PSOE”, que deia que Unides Podem només s’interessava per les cadires. Els socialistes no havien parat atenció aleshores en el contingut i, en canvi, un mes i mig després s’han posat a treballar en un programa, com també ha fet Podem durant aquest temps. Hi ha dos documents damunt la taula que ja van ser el punt de partida de la maratoniana reunió de dijous passat al Congrés entre els equips negociadors de les dues formacions d’esquerres. La diferència continua sent que, mentre els d’Iglesias combinen la proposta programàtica amb l’assignació de càrrecs i responsabilitats, el PSOE continua tancat a la coalició.

L’escenari d’ocupar ministeris en un govern socialista que es nega a dialogar sobre l’autodeterminació també podia generar algun recel a En Comú Podem, però fonts del grup parlamentari asseguren a l’ARA que el suport a la fórmula de la coalició es manté intacte, malgrat que a vegades es puguin sentir “tons” diferents. Una de les “excuses” -en paraules d’una altra font dels comuns- que Sánchez va posar per negar l’entrada de Podem al govern era la defensa del referèndum, però Iglesias es va avenir a no situar-lo com una línia vermella. “Ni l’aparquem, ni l’oblidem ni hi renunciem”, puntualitzen veus dels comuns, que no consideren que aquesta concessió els pugui passar factura, sinó que “sempre serà millor” per a Catalunya que la seva veu s’escolti al consell de ministres.

Partida de resistència

La fotografia actual de la confluència és la de gairebé unanimitat en favor de la coalició. Això no exclou que a l’últim instant la por a unes eleccions pugui obrir escletxes en algun dels actors, però el pinyol d’Iglesias està obstinat a resistir perquè a l’últim minut el PSOE torni a la casella de sortida del mes de juliol. El diagnòstic a Podem és que o bé Sánchez ja ha optat per eleccions, o bé vol exhaurir el termini esperant que algun potencial soci faci un moviment que les eviti, ja sigui Iglesias o Albert Rivera, perquè Cs és qui en sortiria més malparat a les urnes, segons els sondejos. En aquest sentit, ahir el president en funcions va redoblar la pressió reclamant a Podem posar-se a treballar “ja” per aplicar polítiques socials. El que Sánchez descarta és anar a la investidura sense un acord estable tancat -així ho va manifestar Celaá-, perquè obriria una legislatura incerta i permetria una oposició dura, fins i tot de Pablo Iglesias.

Més continguts de