L'Audiència Nacional imputa el responsable de vigilar la corrupció al PP per presumptes irregularitats

MadridEl jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha imputat l'exvicepresident segon i exconseller de Justícia madrileny Alfredo Prada (PP) en la causa en què investiga irregularitats en el projecte del Campus de la Justícia de Madrid, un macroprojecte per unir totes les seus judicials d'aquesta comunitat, i l'ha citat a declarar el pròxim 27 de març.

Segons el jutge, que investiga delictes de malversació, prevaricació, tràfic d'influències, delicte societari i d'altres, "la societat Campus de la Justícia de Madrid no seguia cap criteri de racionalitat econòmica i organitzatiu" i presentava "un clar desequilibri que es manifestava en l'existència d'un potent àmbit de personal directiu i una infraestructura de personal summament feble".

Curiosament, el president del PP, Pablo Casado, va col·locar Prada al capdavant de l'Oficina del Càrrec Popular del partit, un òrgan que intenta detectar pràctiques corruptes dins de la formació. La fiscalia havia demanat que se l'imputés perquè va ser el president i conseller delegat de la Ciutat de la Justícia, un macroprojecte del qual només es va construir un edifici, que no té ús. El projecte urbanístic hauria desviat almenys 100 milions d'euros de diners públics.

El jutge ha adoptat aquesta decisió en una interlocutòria en què crida també a declarar com a investigats tres tècnics: Isabelino Baños Fernández, Mariano José Sanz Piñar i Alicio de la Heras Rodríguez.

Els quatre, en vista de la valoració dels contractes i despeses que conté l'informe de la Cambra de Comptes de la Comunitat de Madrid sobre el campus, han de ser interrogats com a responsables del desenvolupament econòmic i contractual de la societat en el període en què va prestar els seus serveis, ha explicat el jutge.

Contractes per valor de 355.000.000 euros

El jutge investiga contractes per valor de 355.500.000 d'euros, dels quals 324.700.000 corresponien a contractes per les diferents construccions del campus, que havien de substituir 21 immobles que s'ocupaven a la ciutat de Madrid. Es van arribar a pagar 91.700.000 d'euros, encara que només es va aixecar un edifici: l'Institut de Medicina Legal.

Tots els llocs de treball, prossegueix la interlocutòria, "es van cobrir amb persones de confiança dels gestors polítics del projecte i, en alguns casos, vinculades a interessos privats". El jutge De la Mata distingeix dues etapes en l'activitat de CJM, una fins al 2008 i una altra a partir d'aquell any. En aquesta primera etapa, Prada i els tres tècnics van formar part d'una taula de contractació permanent constituïda per ordre de l'exconseller de Justícia l'1 de juliol del 2006.

De la Mata ha assenyalat que l'informe de fiscalització de la Cambra de Comptes de març del 2018 conclou que el campus no va establir en matèria de contractació un sistema de control intern sòlid que garantís raonablement el compliment de les disposicions legals aplicables a aquests procediments i, fonamentalment, el dels principis que han de presidir la contractació del sector públic. Entre altres elements, denuncia l'absència de documentació justificativa del projecte, la manca de criteris de racionalitat econòmica i organitzativa de la societat, la manca de rendició de comptes –presentats incomplets o fora de termini en diversos exercicis– i les deficiències en la informació sobre les inversions financeres, de tresoreria o de l'immobilitzat.

Pel que fa a la contractació i els pagaments, l'informe descriu irregularitats consistents en defectes rellevants de tramitació, en contractació aliena a l'objecte social de l'entitat o en absència de documentació que justifiqui l'existència d'un expedient per a la contractació o la causa dels pagaments efectuats. Observa que les "mancances en la determinació de l'objecte dels contractes comporta que, en pràcticament totes les licitacions realitzades pel campus, s'hagin utilitzat criteris de valoració que tendeixen a suplir la manca de precisió en la definició de les prestacions exigint als licitadors que la completin amb les seves proposicions".

L'informe destaca, a més, "a manera il·lustrativa", que "en la realització d'ampliacions de capital efectuades per al Campus de la Justícia no s'ha pogut disposar ni d'un sol document original". Tampoc hi ha a l'arxiu de l'empresa, entre setembre del 2009 i desembre del 2010, "cap tipus de factura que demostri la realitat de les despeses efectuades", mentre que dels altres exercicis "és significatiu el desordre en matèria de facturació". Quant a la contractació, l'informe assenyala "l'enorme dispersió de la documentació en 432 caixes i el desordre consegüent, que ha provocat una gran incertesa sobre els expedients que realment es van tramitar".