Urdangarin: “La Infanta era a Nóos com a persona de confiança”

En la seva declaració davant del jutge, el duc de Palma va afirmar que la seva dona no feia "absolutament res" a l'Institut i qualifica el secretari de les infantes d'"amic" a qui li consultava "tot"

"Va ser inclosa com a persona de confiança i transparència". Aquestes són les raons per les quals la infanta Cristina va entrar a formar part de l'Institut Nóos, segons la versió que el seu marit, Iñaki Urdangarin, va donar al jutge Castro en la seva declaració del passat 23 de febrer. Al llarg de les quatre hores de declaració, el duc va intentar desvincular tant la seva dona com la Casa del Rei de les activitats de l'institut. Davant la insistència del jutge, Urdangarin respon sistemàticament amb evasives: "No me'n recordo" és la seva resposta més habitual.

En les 83 pàgines que contenen la declaració del gendre del rei davant del jutge, a la qual ha tingut accés el diari ARA, hi ha nombrosos exemples de com Urdangarin insisteix, per una banda, que Cristina no jugava cap paper a l'Institut, però per l'altra justifica la seva presència a l'entitat per ser una persona propera. En una ocasió, el jutge li pregunta: "Quines funcions exercia la Infanta?". I el duc li respon: "Cap, era una persona de la meva confiança". Davant la insistència del jutge Castro, Urdangarin assegura que la infanta va entrar a formar part de Nóos per "transparència, comoditat i formalisme".

Revenga, un "amic" a qui li consultava "tot"

En la seva declaració davant del jutge, Urdangarin no només va integritat desvincular completament de l'Institut la infanta Cristina sinó també l'assessor de la Casa del Rei, Carlos García Revenga. Amb tot, de la transcripció a la qual ha tingut accés l'ARA es desprèn que el duc de Palma va admetre que consultava sovint amb Revenga, secretari de les infantes, que era un "amic", una "persona de confiança", i que va arribar un punt en què li "consultava tot" allò que tingués a veure amb qüestions personals. "Amb el temps cada vegada li he consultat més coses", va admetre. Urdangarin va afegir que li havien proposat ser tresorer de l'Instituto Nóos perquè els podia "ajudar a fer les coses bé i amb transparència", però que mai en va gestionar els comptes.

El gendre del rei d'Espanya també va arribar a dir que no recordava que s'hagués reunit mai la junta de l'Instituto Nóos i tampoc va saber explicar per què havien creat una junta amb cinc membres, incloent-hi Revenga i Cristina de Borbó, si amb tres membres ja n'hi hauria hagut prou per complir la llei. "Jo sempre he pensat que calien cinc persones per formalitzar la junta", va afirmar, "vam nombrar les persones de màxima confiança i màxima transparència", va insistir.

Urdangarin es va tornar a desvincular de la gestió de l'Instituto Nóos, en insistir que tan sols n'era un relacions públiques, i fins i tot es va desentendre de la gestió d'Aizoon, l'empresa que té a mitges amb Cristina de Borbó, dient que la duien els seus assessors fiscals.