Incertesa a l’esquerra i un PP més fort: els escenaris del 10-N

Els experts avisen que, en un context de desafecció, l’entrada d’Íñigo Errejón al tauler de joc estatal portarà més dispersió del vot el 10 de novembre i dificultarà la posterior formació de govern.

Les preguntes

1. El bloqueig polític afecta la imatge d’Espanya?
2. Quins són els riscos de la repetició electoral?
3. Qui en surt beneficiat d’una nova cita amb les urnes?

Berta Barbet - Politòloga

1- És probable que de portes enfora hi hagi certa confusió amb el que ha passat a Espanya, però crec que els països del nostre entorn estan immersos en crisis polítiques que, en alguns casos, són més complicades que la nostra. Segur que hi ha preocupació, però no crec que hi hagi una mala percepció. Ara, sí que és probable que el bloqueig erosioni la imatge de la política cap endins. És a dir, entre els espanyols, que accentuaran la desafecció en un país on els nivells de descontentament ja són molt elevats.

2- El principal risc de la repetició electoral és que es tradueixi en desafecció, en pitjors percepcions dels nostres líders i, consegüentment, amb vots a partits antisistema, més abstenció i més inestabilitat política. Això és el que està dominant a les enquestes, la frustració i la desconfiança. Després cadascun dels partits té els seus riscos particulars, i els que hi tenen més a perdre són Unides Podem i Ciutadans. Els que no tenen aquest perill (el PP i el PSOE), en canvi, corren el risc de no poder formar govern i mantenir el bloqueig.

3- A primer cop d’ull, sembla que el principal beneficiat serà el PP, que aconseguirà mobilitzar el vot útil que va perdre a l’abril. Recentralitzarà el vot de la dreta en la seva formació i això no només li donarà més representació, sinó també més capacitat de negociació i de mitigar el risc de perdre el domini de l’espai de centredreta. Aquí els grans guanyadors seran els que apostin per la política parlamentària i el multipartidisme, i els perjudicats, els que continuïn defensant la fórmula del bipartidisme.

Pablo Simón- Politòleg

Pablo Simón- 1- De cara a l’exterior, Espanya té més marge de maniobra si té un govern estable. No crec que el bloqueig polític comporti una devaluació de la imatge, sinó que més aviat implica perdre oportunitats de lideratge. Actualment hi ha molts reptes transnacionals en què el govern de l’Estat està interessat i que no pot assumir. Quan Josep Borrell assumeixi el càrrec d’alt representant de la UE, la cartera d’Exteriors quedarà buida perquè un govern en funcions no pot nomenar un substitut. El que hi ha és una sensació de paràlisi, més aviat.

2- Hi ha un descontentament general amb la classe política i això porta a taxes més elevades de malestar i desafecció. L’últim CIS ha recollit el topall fins ara en aquesta matèria i mostra la voluntat de molts votants d’optar per l’abstenció. El context evidencia que seguim immersos en la crisi político-institucional que va iniciar-se, com a mínim, l’any 2014, i de la qual encara no hem sortit.

3- El més beneficiat serà el PP, ja que pot recuperar vots després del daltabaix que va patir a l’abril. I, tot i que les enquestes no li són favorables, Vox podria aguantar el cop. Ciutadans, en canvi, ho té complicat: té un índex de fidelització de vot molt baix. El futur del PSOE i Unides Podem dependrà de l’efecte Errejón.

Marina Subirats- Sociòloga

Marina Subirats- 1- La situació política és difícil en molts països: estem veient l’espectacle que està oferint el Regne Unit tot i la llarga tradició política que té. Vist així, la repetició electoral queda com un mal menor. Si bé és cert que Pedro Sánchez va alçar-se com una figura de prestigi a Europa amb la moció de censura que va tombar Mariano Rajoy, ara sembla que l’ha perdut o que, si més no, no la tenia tan ben consolidada. En qualsevol cas, la imatge quedarà afectada a l’interior de l’Estat, on ha quedat palesa la incapacitat de l’esquerra de formar govern. La gent està decebuda perquè els motius pels quals ens han abocat a una repetició electoral no són prou forts.

2- Els riscos d’abstenció de l’esquerra i d’un govern de dretes molt dur són elevadíssims. La il·lusió per construir un futur d’esquerres s’ha perdut i fins i tot ja hi ha gent que refusa rebre material electoral. A Catalunya, per descomptat, la situació serà molt pitjor amb l’amenaça de l’aplicació del 155 inacabable i amb més retallades a les llibertats. Però el retrocés democràtic també el viurà la resta de l’Estat. Evidentment, el risc és també molt elevat per a les dones i els drets que tant ens havia costat assolir.

3- Indubtablement, la màxima beneficiada és la dreta davant la incapacitat de l’esquerra de ser alternativa. Per part de Sánchez, em sembla d’una frivolitat fora de mida la jugada electoral i portarà al PSOE més desavantatges que no pas avantatges. Caldrà veure si els resultats li són favorables, ja que no ha aconseguit convèncer que la culpa és d’Unides Podem.

Lucía Méndez- Periodista

Lucía Méndez- 1- Tenim la sort que tots els països del nostre entorn estan immersos en la crisi de la democràcia representativa des del 2008. El problema, per tant, no és espanyol, sinó que és general. El nostre era un sistema polític estable que es mantenia quasi inalterable des del 1978: la nit electoral marxaves a dormir sabent qui governaria els pròxims quatre anys. Això ja no passa. El bipartidisme ja no és possible. El problema és que les noves formacions s’han demostrat incapaces de construir una alternativa i, per tant, continuen necessitant els vells partits.

2- No aprecio amb dramatisme la repetició electoral. Votar no és res estrany, no és dramàtic per als ciutadans. El que han fet els partits polítics és tornar, sigui moralment o políticament, això ja no ho discuteixo, la pilota al sostre dels electors. No obstant això, els que en saben d’economia adverteixen que la inestabilitat que genera no tenir govern és perillosa. El que és clar és que l’escenari que sorgeixi del 10-N no serà el mateix que el 28-A. La realitat no serà la mateixa.

3- En un moment d’incertesa, sembla que el PSOE podria sortir-ne beneficiat, tot i que no està clar que els càlculs que havia fet la Moncloa s’hagin de complir. Els socialistes jugaran a l’argument de l’estabilitat i això els anirà a favor seu. D’altra banda, la lògica política em diu que el PP també experimentarà un creixement, tot i que vegetatiu: està destruït i fins que no es regeneri no podrà revertir la patacada a les urnes. El risc més gran és per a Ciutadans, perquè ha decebut els votants i s’ha clavat l’espasa de Dàmocles.

Narciso Michavila- Sociòleg

Narciso Michavila- 1- Més que a la imatge, afecta la capacitat negociadora. No és el mateix que el líder de l’executiu espanyol viatgi a Nova York en plena campanya electoral que no pas que ho faci com a president amb tots els poders. Pel que fa a la classe política, sabem que els ciutadans atribueixen pràcticament tota la culpabilitat de la repetició electoral a Pedro Sánchez i, per tant, no descarto un escenari poc amable per al PSOE. No serà un gran càstig, però dubto que es reprodueixi la imatge d’un partit socialista fort com havien apuntat les enquestes.

2- Sánchez ha caigut en el mateix error que va cometre Artur Mas i Theresa May en forçar l’avançament electoral. Quan es repeteixen les eleccions es tornen a repartir les cartes i ningú no sap què triaran els votants. A més, en aquest cas la repetició electoral no tan sols no portarà a més estabilitat, sinó que adobarà el terreny a més fragmentació a causa de l’entrada d’Íñigo Errejón al camp de joc. D’altra banda, l’arribada de Vox impossibilita un govern de dretes a l’Estat: no és possible copiar el cas d’Andalusia.

3- El principal beneficiat és Errejón, a qui l’esquerra l’hi ha posat molt fàcil. En segon lloc, Pablo Casado, perquè surt del forat i pot recuperar els diputats perduts. Sigui com sigui, el més perjudicat és Ciutadans, que veurà com se li escapen els vots al PP, a l’abstenció i també al PSOE. Unides Podem, en canvi, no haurà de combatre l’abstenció, sinó la fuga al partit d’Errejón.

Gemma Calvet- Advocada

Gemma Calvet- 1- La manca d’acord comporta un fracàs de lideratge i de capacitat de generar consensos. La imatge externa de l’Estat està molt marcada per la repressió al dret a decidir, i un govern plural hauria sigut un símptoma de redreçament amb acords parlamentaris amb partits sobiranistes bascos i catalans.

2- Bàsicament, la desafecció i la desconfiança cap als polítics. Pel que fa a l’esquerra, ha fet malament els càlculs, i la situació dibuixa incerteses sobre possibles pactes en un terreny cremat de confiances mútues. L’Estat ha evidenciat que té mentalitat hegemònica.

3- L’interès general ja no forma part de les prioritats de cap partit polític. No ens podem permetre més fractures institucionals. Ja veurem qui guanya el govern enmig d’aquest desastre.

Lluís Orriols- Politòleg

Lluís Orriols- 1- Les opinions públiques d’altres països solen estar poc centrades en les dinàmiques polítiques nacionals. Però el bloqueig sí que està tenint efecte i ho podem veure a través de les enquestes del CIS, que mostren com augmenta el nombre d’indecisos i el nombre d’abstencionistes declarats. Ja tenim l’experiència de l’any 2016, quan la satisfacció amb la classe política es va deteriorar. Tot i això, aquell exemple també ens va ensenyar que hem de tenir cautela perquè la desafecció no va ser persistent en el temps, sinó que poc abans de l’actual bloqueig polític tornàvem a tenir nivells de satisfacció similars al 2015.

2- La repetició electoral comporta un risc especialment per a aquells que estaven en posicions guanyadores en les eleccions anteriors. El PSOE i Unides Podem estaven cridats a assolir un acord i governar i, per tant, el fet d’haver de tornar a les urnes provoca que la convulsió política torni a instaurar-se a l’espai de l’esquerra. Pel que sembla, a mitjà termini hi haurà un nou actor, Més País, que serà menys amable en termes de competició electoral de l’esquerra, tot i que potser és més amable a les institucions. Al seu temps, Cs també patirà un gran desgast, tenint en compte que arriba a unes eleccions enmig d’una crisi interna i desorientació importants.

3- El PP és el que pot sortir triomfador d’aquests comicis, ja que va ser el gran perdedor a l’abril, quan va assolir quasi un empat tècnic en percentatge de vots amb Cs. Els populars van poder recuperar la seva imatge de primer partit de l’espai de la dreta en les autonòmiques i locals del maig, i, tot i que la crisi es mantindrà, ara podran demostrar que la proporció majoritària de la dreta pertany al PP. Respecte als partits catalans, si no hi ha convulsió política ni cops d’efecte, ERC es consolidarà.