Independència, organització i incompatibilitats: tots els punts calents del congrés fundacional de la nova CDC
Els sectors del partit s'organitzen per influir en el naixement de l'eina política que deixarà enrere 42 anys d'història nacionalista
BarcelonaA partir de les vuit del vespre arrenca el congrés fundacional del nou partit hereu de la tradició de Convergència. L'encarregat d'obrir el conclave serà Artur Mas, que només unes hores abans haurà intervingut davant l'últim congrés de CDC per tancar una història de 42 anys. A partir d'aquí, full en blanc: la nova formació triarà nou nom –que pot incloure o no el terme 'convergència'– i l'endemà arrencarà el pols entre sectors per definir la ideologia, l'estructura i les incompatibilitats que regiran les futures sigles. Aquesta és una guia per determinar quins són els tres punts calents que es viuran aquest cap de setmana al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, al recinte del Fòrum de la capital catalana.
Document fundacional
"És un partit que neix per viure el somni europeu a Catalunya: un somni de pau, de llibertat, de justícia, de democràcia de qualitat, de drets fonamentals de les persones, de prosperitat, d'inclusió social i de solidaritat entre pobles i nacions", conclou el text signat per l'actual direcció a través d'un procés de participació a la militància. S'hi determina que l'objectiu és un estat independent dins la Unió Europea (UE), però el partit no es defineix com "independentista". Aquesta demanda la faran explícita sectors com Llibergència –així consta a la guia d'esmenes que presentaran, a la qual ha tingut accés l'ARA– i Generació Llibertat. La cúpula preveu que aquest debat sigui menys feixuc que el de la ponència organitzativa, on hi haurà més moviments de tot tipus.
A mitjans d'aquesta setmana, el sector proper al conseller Josep Rull –integrat, entre altres, per Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, i per Carles Campuzano, diputat al Congrés– va aprovar un document de 15 idees a través del qual demana "articular políticament els sectors socials, sense exclusions de cap mena però sostingut principalment per les classes mitjanes, per tal de consolidar una majoria sòlida i perdurable a favor de la independència". La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), branca juvenil del partit, demana definir la formació com a "nítidament independentista".
Estructura
El document elaborat per la direcció que defineix el model organitzatiu estableix cinc estadis: l'assemblea nacional –que substitueix el congrés–, el consell nacional, el comitè nacional, la direcció executiva i la presidència. Mas, demà dissabte haurà de defensar la seva proposta de "tàndem presidencial", segons el qual el president compartirà funcions amb una vicepresidenta –Neus Munté, si així ho tria la militància– al capdavant de la formació. Aquesta proposta ha generat sorpresa i fins i tot molèstia en sectors del partit, que s'estan "organitzant" per esmenar-la, segons diverses fonts. La JNC demana que la presidència no tingui funcions executives.
Llibergència, en el seu document d'esmenes, reclama la "supressió" del comitè nacional –integrat per la direcció i càrrecs institucionals, a banda d'altres de decidits pel consell nacional– i un sistema de votació que permeti integrar les "minories" a la direcció executiva, que en principi ha de tenir 12 persones. Generació Llibertat, per exemple, vol que aquest organisme tingui nou membres i funcioni de manera col·legiada. L'abast de les primàries també serà objecte de debat.
Incompatibilitats
Segons el text facilitat als registrats al congrés –més de 2.000 persones–, es pot ocupar un càrrec al Govern i un altre a la direcció executiva. Sectors del partit demanaran un "model PNB" per tal que hi hagi "incompatibilitat total" entre l'executiu i la cúpula de la nova formació. Mas considera que es pot compaginar una cosa amb l'altra, i, de fet, Munté ja ha avisat que espera poder fer compatible la seva feina com a consellera de la Presidència i portaveu del Govern amb la vicepresidència de la nova CDC.
Nova Convergència, el sector que promou Germà Gordó, és qui se situa en una posició més estricta pel que fa a les incompatibilitats. Qui ocupi el màxim càrrec executiu no pot tenir responsabilitats al Govern ni al Parlament. Està previst que dissabte a la tarda es debatin aquestes qüestions més espinoses, que en certa manera acabaran definint el pes de la renovació que emprengui Mas al capdavant del nou partit. La JNC reclama un "règim d'incompatibilitats" entre càrrecs institucionals i de partit, a banda de "contundència" contra qualsevol cas de corrupció política.
